Els treballadors d'El Triangle denuncien que el setmanari acomiada en un any a dos terços de la plantilla

La que va ser durant dècades una publicació especialitzada en la denúncia de les irregularitats dels poderosos, el setmanari El Triangle, viu actualment una difícil conjuntura. Un grup de treballadors que havia format part de la publicació ha decidit crear una pàgina web on expliquen amb tota curesa el que passa dins l'empresa, com per exemple que en els últims tres mesos s'han acomiadat dotze empleats, i en el darrer any, dos terços de la plantilla. Molts dels treballadors afectats feia més d'una dècada que formaven part de l'equip.

L’impulsor i director de la publicació des de l’any 1990, Jaume Reixach, nega la major. “No hi ha cap crisi, el que passa és que estem en un nou projecte i s’ha produït una renovació de personal”, afirma a preguntes de catalunyaplural.cat. Segons les seves paraules, fa un temps un grup de treballadors li va manifestar el seu desig de marxar d'El Triangle i, atenent a aquesta demanda, ell els va acomiadar. Admet que hi pot haver aspectes de les indemnitzacions en què no hi hagi acord, però “estem en negociacions i això ho arreglarem al CMAC”, assegura el veterà periodista.

Els dissidents asseguren que des d’inicis d’any s’ha desmantellat les seccions d’administració, s’ha prescindit dels responsables de maquetació, disseny, correcció i de cinc redactors. Però el que sembla més greu és que, segons el col·lectiu denunciant, els acomiadaments s’han efectuat de forma improcedent i, el que és pitjor, els han fet fora després de no haver-los pagat diverses mensualitats, que en alguns casos arriben a vuit. A més, manifesten que l’empresa no ha ofert cap garantia d’assumir el seu deute ni cap indemnització per acomiadament improcedent.

Els treballadors també denuncien que l’empresa no comunica ni abona les cotitzacions corresponents als seus empleats a la Seguretat Social des del passat febrer. Aquest fet perjudica especialment els acomiadats perquè dificulta el càlcul de les prestacions d’atur que els corresponen. El director puntualitza que hi ha hagut dificultats “però hi ha voluntat de solucionar-ho”. Assegura que ara “es va cobrant amb normalitat”, i per als que tenien endarreriments “es farà un pla per amortitzar-ho”.

'Home de palla'

Fins aquí podria ser l’enèsima crònica d’un mitjà de comunicació afectat per la crisi econòmica i de la premsa. Però sembla que hi ha més. Segons el col·lectiu denunciant, Jaume Reixach, l’històric periodista creador del setmanari, s’hauria convertit en un home de palla, sense cap paper en la gestió del mitjà. Des d’inicis d’any qui realment pren les decisions és una persona que, curiosament, no figura enlloc, segons els denunciants. Es tracta d'Àngels Gervilla, una empresària sense cap relació anterior amb el negoci editorial -procedeix de l'immobiliari- que a canvi d’anar pagant les factures del setmanari ostenta realment el control sobre la publicació. Gervilla, que havia operat en el món de les subhastes i de la compravenda de ferralla és assenyalada pels extreballadors, que l'acusen de tractar-los com si fossin trossos de metall.

Un altre cop Reixach nega aquest extrem: “jo sóc l’administrador de la societat, el titular de la capçalera i el director d'El Triangle”, afirma amb rotunditat, mentre repeteix l’argument de la reorganització de la plantilla, que assegura que es completarà amb noves incorporacions.

Sobre Àngels Gervilla, nega que sigui la persona que realment ostenta el poder a la revista. La defineix com “una persona interessada en tirar endavant el projecte”. Reconeix que ha invertit El Triangle i -en això sí que coincideix amb els extreballadors- “no té cap càrrec”, reconeix.

El nou projecte d'El Triangle és una edició en castellà, paral·lela a la catalana. L’edició espanyola hauria de tenir una tirada de 100.000 exemplars i la catalana de 30.000, segons la publicitat del mitjà, però els acomiadats veuen aquestes dades com increïbles “si es té en compte les retallades de personal i mitjans que s’han aplicat darrerament”, afirmen.