“Els aturats de més de 45 anys pateixen símptomes com ansietat, no malalties mentals”

“La major part de les persones ateses pels serveis socials de salut mental no tenen trastorns. El que sí que tenen són símptomes com el sentiment de culpa, la idea de no tenir control sobre les seves vides, o la desesperança”. Així defineix Josep Moya les conclusions inicials d'un estudi de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya sobre les conseqüències psicològiques de l'atur en persones d'entre 45 i 60 anys. El treball duu com a títol Impacte de la crisi econòmica en la salut mental de la població. S'ha realitzat a partir d'entrevistes amb usuaris adults dels serveis de Salut Mental de les àrees de salut de Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Martorell i Barcelona, i s'ha presentat aquest dijous en el congrés d'aturats majors de 45 anys celebrat a Santa Coloma de Gramenet.

Moya explica que la major part dels aturats que han estat entrevistats per realitzar els estudis “mostren el desig d'esdevenir invisibles”. Opten per aïllar-se, per no sortir de casa o si ho fan, fer-ho de nit i sols, assegura. “La idea que es desprèn del que expliquen aquests aturats és la desesperança. Tenen intenció de desaparèixer, no de morir ni res que es pugui interpretar així. Molts afirmen que voldrien no despertar-se quan se'n van a dormir”. Tot plegat es l'efecte d'enviar milers de currículums i tocar a mil portes sense rebre'n respostes. “És tant dura la seva situació que afirmen el seu desig de deixar de pensar”, puntualitza Moya que, no obstant, deixa clar que són sensacions i sentiments que mostrarien símptomes, però que no es poden identificar de cap manera com a malalties mentals. La proporció de malalties mentals seria en aquest col·lectiu semblant a la resta de la població.

Culpabilització, un efecte pervers

La diferència entre malaltia i símptomes és que, en cas que a qualsevol dels aturats se li oferís la feina que necessita, desapareixerien tots els indicis que ara l'afecten, afirma Moya. “Un altre aspecte en el que coincideixen els aturats és sentir-se culpables”, diu el psiquiatra. Moltes persones que busquen feina acaben pensant que la culpa de la seva situació és només seva. Però aquestes persones, especialment vulnerables, veuen com són objecte d'acudits feridors o de comentaris de veïns en què ells serien els causants de la seva mala situació. “És el discurs del que se jodan, que va dir aquella diputada al Congrés”, diu el doctor Moya.

I això tenint en compte que, segons opina Moya, tothom sap quin és l'origen de la crisi. Es troba a la setena avinguda de Nova York, on hi havia un banc anomenat Lehman Brothers. Es va produir perquè es van comercialitzar unes hipoteques anomenades subprime, que es va contagiar a tot Occident i que ha acabat causant els més de 600.000 aturats que hi ha a Catalunya.

Microprojectes

Per intentar pal·liar aquests efectes negatius des de l'àmbit de la salut mental es recomana que s'actuï de forma col·lectiva. “La millor forma és crear vincles de cohesió social a partir de petites iniciatives, microprojectectes”. En els casos en què s'ha empès aquest camí el resultat és una millora de les persones que hi participen. El canvi millora la salut mental dels afectats. En aquest sentit, l'expert assegura que les iniciatives posades en marxa pels col·lectius d'aturats que han participat en el congrés de Santa Coloma de Gramenet serien un paradigma positiu.

Precisament, des de la seva mirada d'expert, Moya recomana que el treball de restablir la salut mental de les persones de la franja entre 45 i 60 anys es faci especialment des de l'àmbit local. La proximitat és clau per fer sortir les persones sense feina de la seva situació de desesperança. Això ho haurien d'assumir els ajuntaments, afirma. En aquest sentit el treball conjunt dels aturats de més de 45 anys de les cinc poblacions que s'han aplegat al congrés de Santa Coloma seria un bon mecanisme per tornar a normalitzat la situació de l'esmentat col·lectiu.