eldiario.es

Menú

La participació ciutadana no és una fira

La consulta popular sobre la Feria de Abril és la primera, i s’entén com una prova pilot

És evident: el problema està en l'objecte del debat, en el que es pregunta

A qui se li acut desautoritzar tota una política de participació d'una gran ciutat per una errada com aquesta? És d'una imprudència inaudita

- PUBLICIDAD -

La participació ciutadana ha estat tan mal utilitzada tantes vegades que no gaudeix de massa bona premsa, això ja ho sabíem. S'ha instal·lat la sensació que participar no és una bona inversió, sinó una despesa inútil que resta recursos per executar les mesures que sí que importen. Amb aquest caldo de cultiu, plantejar-se fer-ne ús en un context com la Feria de Abril de Sevilla era la recepta perfecta per al desastre. La convocatòria d'un referèndum a la capital andalusa era un esquer massa llaminer i la iniciativa s'ha acabat convertint en notícia de primer ordre als mitjans de comunicació i ha desfermat una onada de crítiques a les xarxes socials. Però la iniciativa mereix, si més no, una reflexió pausada: des de la distància i defugint de les reaccions a cop calent, l’anàlisi de la consulta sevillana ens en presenta una de freda i algunes de calentes.

Al voltant de mig milió de sevillans i sevillanes, empadronats a la ciutat i majors de 16 anys, han participat durant aquesta setmana en el primer referèndum popular promogut per l’ajuntament de la capital andalusa. La consulta servirà per decidir si s’avança l’inici de la Feria de Abril del 2017. Els ciutadans cridats a les urnes podien escollir votar telemàticament o presencialment a qualsevol dels centres cívics de la ciutat. El govern local ha decidit que el resultat serà vinculant, sigui quin sigui el percentatge de participació (el primer dia de votacions, 6000 persones ja havien votat).

Als promotors del referèndum no els hauria de sorprendre l’interès mediàtic que ha generat la seva decisió, ni els tuits irònics a la xarxa de l’estil “Ya es Feria de Abril en el Corte Inglés” o “Un referéndum para alargar la Feria de Abril y ninguna para prohibir la piña en la pizza #injuticia”. És evident, el problema està en l’objecte de debat, en el que es pregunta, que a més alimenta tòpics interessats i molt arrelats que desmereixen el debat.

Malgrat la rellevància d’una festa icònica per a Sevilla, en termes d’impacte econòmic i de cohesió social, l’aparició de crítiques era previsible pel fet de reduir la participació a la decisió d’allargar o no la festa. En temps de retallades a ensenyament i sanitat, i de precarietat laboral i atur desbocat sembla poc encertat cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si es vol una Feria de Abril més llarga. I, en tot cas, si el govern considera imprescindible implicar la ciutadania en la possible modificació de la festa probablement fora més oportú utilitzar el referèndum per culminar un debat ciutadà profund sobre quin ha de ser el model de Feria de Abril per als propers anys. Aquesta és la freda.

I ara, les calentes, perquè l’error no és només l’Ajunament de Sevilla. També s’equivoquen els que valoren i critiquen sense pietat la iniciativa, sense tenir en compte diferents aspectes que també haurien de ser notícia. Ens hauria de semblar prou rellevant que la quarta ciutat espanyola amb més població prengui la decisió d’aplicar un instrument de democràcia directa. És més, el govern sevillà té previst seguir convocant referèndums sobre temes d’interès públic a través de la creació i consolidació de la plataforma “Decide Sevilla”. La consulta popular sobre la Feria de Abril és la primera, i s’entén com una prova pilot (i per això ha calgut fer ajustaments tècnics al llarg de la setmana). Donem marge al consistori per demostrar que, efectivament, aposten per obrir una nova via de participació ciutadana.

Tampoc ens poden passar per alt les característiques de l’eina participativa i com s’ha plantejat la votació. S'ha de posar en valor tant l'oportunitat d'oferir la possibilitat de votar de forma virtual (qui no ha reclamat un ús més efectiu de la tecnologia per part de les administracions públiques?) o bé de forma presencial, mitjançant urnes habilitades a equipaments de proximitat. No desmereixem, doncs, l’aposta de l’ajuntament per un instrument de participació potent, ben pensat i que es té la intenció de mantenir.

En definitiva: a qui se li acut preguntar només per ampliar la Feria de Abril? És un error de càlcul imperdonable, ja que la crítica era del tot previsible. Però a qui se li acut desautoritzar tota una política de participació d'una gran ciutat per una errada com aquesta? És d'una imprudència inaudita (o d'una mala fe gens innocent).

En l’àmbit de la participació, on hi ha molt de camí per recórrer i aprendre, hem de ser més constructius i valorar l’avanç que suposa promoure instruments de democràcia directa al món local que ni ens passaven pel cap no fa massa temps. Per descomptat, hem de ser crítics amb qui els promou, exigint la necessitat de ser més curosos amb els temes que posem a debat. Combinar la crítica amb el vessant més constructiu ajudarà a no caure en el parany de desprestigiar els referèndums locals abans de començar, i a millorar la qualitat de la nostra democràcia. I això val tant per a promotors com per a participants, perquè els uns sense els altres (que en el fons és el conjunt de la ciutadania) no se'n sortiran.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha