eldiario.es

Menú

Traspassant una línia vermella: terrorisme i moviments socials

"Cal que no mirem cap a un altre costat, que el rebuig contra la utilització de la legislació antiterrorista per criminalitzar els moviments socials sigui massiu", demana l'advocat Andrés García Berrio

- PUBLICIDAD -

El cos dels Mossos d'Esquadra, que acaba de complir deu anys d'implantació a Barcelona, ha sobrepassat de nou una línia vermella que mai hauria d'haver creuat. És profundament preocupant i aberrant aplicar la legislació excepcional en matèria de terrorisme per criminalitzar l'organització del moviment llibertari, és a dir, a una part dels moviments socials més crítics amb l'actual status quo.

L'Operació Pandora 1 i la seva actual rèplica que aviat s'ha denominat com  Pandora 2 s'han orquestrat des de l'àrea central d'informació per delictes d'ordre públic del cos de Mossos d'Esquadra sota l'autorització de l'Audiència Nacional, un tribunal d'excepció hereu del Tribunal d'Ordre Públic dels vells temps.

El delicte d'integració en organització terrorista està penat amb penes de presó que van dels sis als dotze anys, arribant fins als 14 per aquelles persones que se les consideri líders de la mateixa. Així mateix, qualsevol actuació delictiva que s'entengui que té un caràcter "terrorista" veu multiplicada la seva pena per dos o per tres. I s'intenta aplicar aquesta legislació excepcional tant en l'Operació Pandora 1 com en aquesta segona etapa tot i que els Mossos no atribueixen cap acció concreta a les persones detingudes. Cap.

La investigació s'ha dedicat a demostrar la participació de persones lligades al moviment llibertari amb una organització denominada Grups Anarquistes Coordinats a la qual no se li ha atribuït de manera directa cap acció concreta. Estem pendents de que s'obri el secret de sumari de la més recent de les actuacions, però la lectura de drets feta per agents dels Mossos a les persones detingudes així com l'escarida argumentació del ministeri fiscal per demanar presó preventiva sense fiança o eludible sota fiança sembla que deixa entreveure que no hi ha acusació de cap acció en concret.

Categoritzar nou activistes socials com "presumptes terroristes" ha portat de nou a que un macroperatiu dels Mossos assaltés de matinada i de manera coordinada un mínim 7 domicilis i ateneus llibertaris (Sants i Sant Andreu). Almenys en dos domicilis, com que estaven entrant en cases de "terroristes", els Mossos van despertar a les persones investigades i als seus companys de casa apuntant-los amb metralletes o pistoles, generant escenes d'autèntic terror igual que van fer fa un any amb l'operació Pandora 1.

Naturalitzarem i acceptarem que el cos dels Mossos d'Esquadra assalti les cases d'activistes socials? Acceptarem que el cos dels Mossos d'Esquadra aprofiti qualsevol operació per assaltar espais de trobades dels moviments socials que estan emparats pel dret fonamental a la llibertat de reunió i associació? En aquests registres, la majoria dels quals es van dur a terme sense presència lletrada, es va intervenir principalment material informàtic, telèfons mòbils, escrits i discos durs. Igual que fa un any a la Kasa de la Muntanya o a l'Ateneu de Poblesec.

Realment s'està buscant informació que pugui incriminar persones sobre la seva pertinença a una "organització terrorista" o més aviat l'àrea central d'informació està emprant de manera fraudulenta aquestes operacions per obtenir informació sobre persones i col·lectius que formen part dels moviments socials? Fa un any es van endur articles de més de 30 persones, tot i que estaven imputades 11, i la major part d'ells no s'han retornat. Informacions personals, fotografies, i fins i tot tesis doctorals en construcció. Però com hi ha una investigació oberta en matèria de "terrorisme" el dret a la intimitat i a la propietat de les persones afectades queda de nou en un quart pla.

El següent pas. Com que han estat detingudes presumptes "terroristes" i les acusacions s'han emmarcat literària i jurídicament sota aquesta legislació d'excepció, les persones detingudes són traslladades a més de 600 quilòmetres de casa davant un tribunal altament polititzat i en què les garanties escassegen. Un tribunal que és capaç de dictar amb excessiva facilitat presons preventives. En aquesta operació, després del pas de 9 persones per l'Audiència Nacional, una d'elles, que és advocat en exercici i que estava personat en la causa de Pandora 1, ha estat empresonada de manera preventiva. I sis d'elles han quedat en llibertat provisional després de dipositar en total 29.000 euros en concepte de fiança.

Fa mesos, la categorització de les detingudes com a "terroristes" va fer que diverses de les persones que en l'operació Pandora 1 van ser empresonades de manera preventiva es veiessin sotmeses a un sistema especial a causa de la seva "alta perillositat". Almenys a dues d'elles, després de ser integrades al Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment (FIES), se les va sotmetre a un dur règim d'aïllament gràcies al qual passaven 21 hores en la seva cel·la soles i només es podien relacionar amb una altra presa.

Categoritzar com a terroristes a persones vinculades al moviment llibertari és traspassar una línia vermella que hauria d'alertar a tota la societat. Aquesta categorització literària, social i política no és nova, de fet és ben vella, i casualment s'ha donat amb més força en moments en què els sistemes polítics derivaven cap a models més autoritaris. Aquest és un d'aquests moments, a causa del fort cop que les lleis mordassa han suposat cap als nostres drets i llibertats. La recent reforma del Codi Penal en matèria de terrorisme ha aixecat les alarmes d'organitzacions com Amnistia Internacional, que va elaborar un informe davant la proposta de reforma, així com de moltes altres organitzacions internacionals.

El concepte de terrorisme es torna preocupantment lax, es norma el terrorisme individual així com de manera preocupant es barreja el concepte de desordre públic amb el del terrorisme en el seu article 573 bis 4. El procés d'extensió del concepte de terrorisme cap a la seva utilització contra moviments socials sembla estar en marxa. Ho ha estat sota l'anterior legislació i en base a la interpretació realitzada pels Mossos a les operacions Pandora o per la Policia Nacional en l'Operació Piñata. I ho estarà amb aquesta nova legislació que eleva el nivell d'autoritarisme de l'Estat Espanyol.

Cal que no mirem cap a un altre costat, que el rebuig contra la utilització de la legislació antiterrorista per criminalitzar els moviments socials sigui massiu, que no naturalitzem coses que mai haurien d'haver passat i que les organitzacions socials i de drets humans aconseguim posar aquest vital punt relatiu als nostres drets civils i polítics en el centre de les agendes polítiques. Els nostres drets i llibertats estan davant un descens que hem de saber frenar. Si naturalitzem l'extensió del concepte de terrorisme podem veure que un bon dia qualsevol dissident podrà ser acusat de terrorista. Estem passant del tot és ETA al tot és terrorisme.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha