eldiario.es

Menú

Deu anys d'ombres en les actuacions dels Mossos d'Esquadra

El desè aniversari del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona coincideix amb el qüestionament del cos pel seu paper en l'operació Pandora

La policia catalana acumula diversos casos de lesions a detinguts i manifestants i vulneracions dels drets humans en aquest decenni

- PUBLICIDAD -
Agentes de la Brigada Mòbil de los Mossos d'Esquadra equipados con escopetas antidisturbios durante la huelga del 14-N en la plaza de la Catedral de Barcelona. / Edu Bayer

Agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general del novembre de 2012 Edu Bayer

Amb les detencions de l'Operació Pandora encara recents, els Mossos d'Esquadra van complir diumenge passat deu anys de desplegament a Barcelona en substitució del Cos Nacional de Policia (CNP). Les competències de la policia catalana abasten des de l'ordre públic fins a la protecció dels béns i les persones. Coincidint amb l'aniversari, el cos ha volgut mostrar-se com una policia de proximitat, propera i eficaç en diferents mitjans de comunicació en les seves edicions del passat cap de setmana. No obstant això, en aquesta dècada el cos dels Mossos d'Esquadra també acumula diverses actuacions desproporcionades. Persones sense ull com a conseqüència d'una actuació policial, maltractaments a les comissaries, un web per delatar manifestants, seguiment i repressió dels moviments socials són només alguns dels punts negres que té l'expedient dels deu anys de desplegament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona. Aquests són alguns dels més destacats:

1. Les bales de goma

Un total de set persones han perdut un ull per culpa de les bales de goma a Catalunya des del desplegament dels Mossos. El cas més conegut és el d'Ester Quintana, que va perdre un ull com a conseqüència d'una bala disparada pels Mossos durant la vaga general del novembre de 2012. La pressió de Quintana i les altres víctimes va permetre que el Parlament prohibís les bales de goma a novembre de 2013. La Generalitat va passar de defensar a ultrança els Mossos a reconèixer la seva responsabilitat mitjançant el pagament d'indemnitzacions a les víctimes. No obstant això, l'administració segueix sense complir tot el pla d'indemnització aprovat. El cas de Quintana també va provocar la dimissió del director dels Mossos, Manel Prat, encara que en una compareixença sense preguntes per anunciar el seu comiat, adduís "motius personals".

2. Desallotjament del 15-M de Plaça Catalunya

Una altra de les actuacions dels Mossos gravades a cop de porra a la memòria col·lectiva del teixit social de Barcelona és el desallotjament del moviment 15-M de la Plaça Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011. Els àudios difosos pel setmanari La Directa van mostrar algunes de les tècniques dels antiavalots: "O generem pànic o no els traurem d'aquí", va dir un responsable dels antiavalots. El comissari Sergi Pla es va fer famós per confessar a Jordi Évole que Gandhi també hauria sortit a cops de porra de la Plaça Catalunya. Pla acabaria dimitint per frenar un informe sobre les càrregues dels Mossos el 14-N, quan Ester Quintana va perdre un ull.

La justícia va condemnar per una falta de lesions doloses al sotsinspector Jordi Arasa per la seva contundent actuació durant el desallotjament, en la qual va donar una trentena de cops a David Fernàndez (aleshores periodista i cooperativista i després diputat de la CUP al Parlament).

3. Repressió contra Aturem el Parlament

El 15-M també va ser reprimit pels Mossos durant la protesta Aturem el Parlament. L'Audiència Nacional va absoldre als 19 manifestants acusats d'atemptar contra altes institucions de l'Estat perquè va considerar que els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que pugui imputar cap acte que pogués significar un excés o abús". El tribunal també va qüestionar algunes de les proves pericials aportades per la policia catalana.  No obstant això, Parlament, Govern i Fiscalia van recórrer i el Suprem va revocar l'absolució. Els condemnats han sol·licitat l'indult.

4. Desallotjaments conflictius

Altres actuacions polèmiques dels antiavalots dels Mossos van ser en el desallotjament d'ocupacions, com les del procés anti Bolonya i de Can Vies, sota governs del tripartit i de CiU, respectivament. El 18 de març de 2009 els Mossos van decidir dissoldre de forma violenta la manifestació que protestava contra el pla Bolonya, en una intervenció que va acabar amb un centenar de ferits. També van ser agredits a cops de porra diversos periodistes gràfics que anaven identificats amb el braçalet de premsa. L'operació es va saldar amb la destitució del director general de la policia, Rafael Olmos.

En el cas de Can Vies, a més de les càrregues contra els manifestants que protestaven contra el desallotjament de l'emblemàtic centre social barceloní, l'Audiència Provincial  va tombar els testimonis dels Mossos que van servir per condemnar en primera instància a tres joves. El tribunal va considerar "absolutament vaga i imprecisa" la identificació dels detinguts que van fer els Mossos, el testimoni que fonamentava la sentència que els enviava a la presó. A més,  un altre jutge ha imputat a un agent per propinar un cop de porra a un jove que anava en bicicleta després del desallotjament.

5. Maltractaments a les comissaries

Durant els deu anys de desplegament també hi ha hagut vulneracions dels drets dels detinguts per part dels Mossos. El Suprem va condemnar el 2009 a cinc Mossos a penes de presó i inhabilitació per delictes de tortura, maltractament, lesions i detenció il·legal a un home que van detenir per error, i a qui van arribar a ficar una pistola a la boca per fer-lo confessar. No obstant això, el govern espanyol els va indultar, cosa que va possibilitar la seva reincorporació al cos.

També van acabar indultats els Mossos condemnats en el cas Bikini, que va treure a la llum pública els abusos policials a la comissaria barcelonina de les Corts i va provocar la instal·lació de càmeres a la sala d'escorcolls de la comissaria. Tres agents van ser condemnats per detenir il·legalment un home i colpejar-lo i insultar-lo a la comissaria, però l'indult va permetre que no entressin a la presó.

No va fer falta l'indult en el cas de Yassir El Younoussi, mort el 31 de juliol de 2013 en l'àrea de custòdia de la comissaria dels Mossos del Vendrell (Tarragona). La jutge que portava el cas no va veure indicis d'infracció penal en els vuit Mossos i dos membres del SEM imputats per un possible delicte d'homicidi imprudent.

6. Juan Andrés Benítez, mort al Raval

Una dura intervenció dels Mossos d'Esquadra va ser una de les causes de la mort de Juan Andrés Benítez el passat 5 d'octubre de 2013, segons reconeix l'Audiència de Barcelona. Més de dos anys després, el judici contra els Mossos acusats està pendent de celebrar-se. Vuit Mossos s'asseuran a la banqueta per respondre de la violenta reducció que va patir Benítez. La fiscal demana 11 anys de presó per a sis dels agents, a qui acusa de delictes d'homicidi i contra la integritat moral. Sol·licita també un any i mig de presó per dos agents imputats, per obstrucció a la justícia.

7. Web de delacions

Després de la vaga del 29 de març del 2012, la Conselleria d'Interior va posar en marxa un web de delacions contra suposats vàndals. Es van penjar a Internet 68 imatges de manifestants durant la vaga, a l'espera que els ciutadans ajudessin a identificar-los per després processar-los. Només 22 d'ells van ser identificats, i cap va acabar denunciat. Poques setmanes després del seu inici, els Mossos van haver de retirar la imatge d'una de les persones que apareixia a la web al tractar-se d'un menor d'edat. El web va durar un mes, després de les crítiques que va rebre per part de col·lectius en defensa dels drets humans, advocats i Síndic de Greuges. No obstant això, CiU, PP i Ciutadans van avalar el web al Parlament.

8. Operació Pandora

L'última operació policial dels Mossos es troba també qüestionada pels col·lectius de defensa dels drets humans. L'Operació Pandora, dirigida contra un suposat grup terrorista anarquista, ha comportat una vintena de detencions en les seves dues fases. Després dels arrestos de la setmana passada,  el moviment llibertari va acusar la policia de voler "criminalitzar" el moviment anarquista i va detallar que els agents només van confiscar llibres, revistes, ordinadors, esprais i banderes. Acusen la divisió d'informació de la policia catalana d'idear una operació contra el moviment llibertari per buscar la seva reacció violenta.

9. Corrupció policial en el cas Macedònia

Els Mossos també apareixen en el cas Macedònia, que investiga una presumpta trama de corrupció policial que ha destapat irregularitats tant en la policia catalana com a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Un informe del passat mes de juliol va concloure que els Mossos no van investigar indicis evidents de corrupció i van ometre al jutge dades clau que incriminaven en actes delictius a un suposat narco que actuava com a confident policial.

Per aquesta causa, el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona manté imputats el subinspector dels Mossos Antoni S. i cinc dels seus subordinats en una unitat especial anticorrupció, acusats de protegir suposats narcos i a agents de la policia catalana investigats per tràfic de drogues.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha