eldiario.es

Menú

Albert Boadella, Ubú joglar

A cops de provocació, el barceloní sembla haver quedat atrapat en una de les seves caricatures. No es fa difícil veure’l com el cèlebre Ubú rei, obra teatral que va adaptar per parodiar amb exitós resultat a l’expresident Pujol

- PUBLICIDAD -
Albert Boadella. (Ilustración: Jaume Bach)

Albert Boadella. (Il·lustració: Jaume Bach)

Hi va haver un temps, no molt llunyà, que la gent s’alçava quan sentia a parlar d’Albert Boadella (1943) i el reverenciava. S’havia guanyat a pols un prestigi en l’escenari teatral català com actor i dramaturg. El pas dels anys no perdona, ni als joglars. A cops de provocació, el barceloní sembla haver quedat atrapat en una de les seves caricatures. No es fa difícil veure’l com el cèlebre Ubú rei, obra teatral d’Alfred Jarry, que Boadella va adaptar per parodiar amb exitós resultat a l’expresident Pujol. Sense la grotesca panxa, però igualment amb desproporcionat egocentrisme, l’ex dels joglars no sembla mesurar ni controlar els seus menyspreus, que lluny de disminuir augmenten a grans gambades i de manera imparable.

El jove Boadella va estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Centre Dramatique de l’Est a Estrasburg, i expressió corporal a París. El seu primer ofici, quan encara estudiava, va ser de mim per a la companyia Italo Riccardi. Amb només 19 anys va fundar conjuntament amb Carlota Soldevila i Anton Font, Els Joglars, una companyia teatral que amb els anys va adquirir extraordinari prestigi i on Boadella ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional. Flagell dels poder fàctics, ja siguin polítics però i especialment religiosos, el dramaturg ha usat sempre la ironia per estripar sense pietat als més poderosos.

El seu primer gran escàndol va arribar amb La Torna (1977), va ser acusat d’injúries a l’exèrcit i va ser empresonat. Posteriorment va protagonitzar una espectacular fugida de la presó i es va exiliar a França. En el seu retorn a Barcelona, Boadella no rebaixa gens ni mica la seva crítica. Amb Ubú president criticava amb extraordinària acidesa al llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. En aquella època, ni el pintor Salvador Dalí s’escapava de les parodies joglaresques.

D’altra, crida l’atenció l’evolució política del personatge, que passa de festejar amb el catalanisme en la seva més tendre joventut i d’enfrontar-se al franquisme des de posicions d’esquerres, a defensar posicions que no pocs acusen de catalanofòbiques. S’oposa amb contundència a el que ell mateix anomena “deriva sobiranista”, que situa a partir del Pacte del Tinell i assenyala el PSC com a principal culpable. Més recentment i amb relació al 9N, Boadella ha instat al govern espanyol a “no tenir pietat amb Catalunya”. També ha dit que “si no hagués existit el català hauríem estat més feliços”.

Ja fa temps que va deixar Els Joglars, i ara viu, com ell mateix descriu, exiliat a la capital d’Espanya, sent director artístic dels teatres de la Comunitat de Madrid. Un allunyament voluntari de Catalunya, no tan sols físic, que ha descrit en el llibre “Adiós Cataluña”, amb el qual va guanyar el premi Espasa d’assaig.

A Boadella no el molesta que li diguin bufó, ans al contrari, sempre ha manifestat que li agrada. I ben mirat, com els bufons diu el que vol, però també com fan ells, darrerament ho fa sense deixar de complaure la cort que el paga.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha