Xavi Hernández, la brúixola del Barça

Si, posem per cas, el Barça fos el Rèquiem de Mozart, Xavi seria Von Karajan. Ningú fins ara no ha sabut dirigir i interpretar amb la precisió del terrassenc la partitura d’un dels equips més simfònics de la història del futbol. Amb innata clarividència, el migcampista va un segon avançat a la resta, interval de temps suficient per imaginar la millor jugada i posar-li la velocitat adequada, canviant de marxa segons precisi el joc. Amb el cap alçat, llegeix el camp, baralla opcions i en tria la millor.

Es podria dir, sense por d’exagerar, que Xavi Hernández (1980) va néixer al Barça. S’hi incorpora als 11 anys (1991) i debuta al primer equip el 18 d’agost de 1998, de la mà de Louis Van Gaal, en un partit de Supercopa d’Espanya davant del Mallorca, sent titular i marcant un gol. A partir d’aquest moment, la seva incorporació és progressiva, esdevenint fix en l’onze blaugrana, especialment després de la marxa de Pep Guardiola a la lliga italiana. Serà uns anys després, justament a les ordres del santpedorenc, quan viurà els moments més àlgids amb el Barça. Xavi és el jugador amb més partits jugats i títols guanyats de la història del FC Barcelona: set Lligues espanyoles (1998-99, 2004-05, 2005-06, 2008-09, 2009-10, 2010-11 i 2012-13); dues Copes del Rei (2008-09 i 2011-12); sis Supercopes d'Espanya (2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2013); tres Lligues de Campions (2005-06, 2008-09, 2010-11); dues Supercopes d'Europa (2009, 2011); dos Campionats del Món de Clubs (2009, 2011) i quatre Copes Catalunya (2003-04, 2004-05, 2006-07 i 2012-13).

El jugador català també ha fet escola a la selecció espanyola; hi va debutar el 15 de novembre del 2000 contra Holanda a Sevilla, però abans ja havia guanyat el mundial Sub 20 de Nigèria i la plata en els Jocs de Sidney. Amb la selecció absoluta ha guanyat una Copa del Món (2010) i dues Eurocopes (2008 i 2012).

Tot i que ha obtingut preuats trofeus individuals, com ara el de millor jugador de l’Eurocopa 2008, no són pocs els qui pensen que a les vitrines del jugador hi falta una merescuda pilota d’or; la vegada que hi va ser més a prop va ser l’any 2009, que va quedar en tercera posició per sota de Leo Messi i de Cristiano Ronaldo.

Però tot principi té un final i Xavi, amb 34 anys, enfila els últims anys de la seva carrera futbolística. Una realitat, cada cop més visible, que l’ha portat a plantejar-se deixar el club i afrontar la recta final a Qatar o a Nova York; finalment, però, el nou entrenador del FC Barcelona, Luis Enrique, l’ha fet canviar de parer i, si més no, disputarà una temporada més a can Barça. A qui sí que ha dit adéu és a la selecció espanyola: després d’un desgraciat mundial, el qui també ha estat cervell de la Roja, ha triat la retirada per així concentrar tots els seus esforços en el nou Barça.

Xavi sap millor que ningú que els anys no perdonen, però també és conscient que, si el cos aguanta, encara li poden quedar uns quants concerts per dirigir; si el Barça, en el seu conjunt, no desafina, al terrassenc no li tremolarà la batuta. Passi el que passi i quan arribi el final, el Barça haurà de ser conscient que amb Xavi se n’anirà un dels millors futbolistes de la història del club, i el millor migcampista.