La CUP i la independència sense fronteres
“L'Espanya que portem a la memòria i al cor, la de les lluites i els afectes, és irrompible; però l'Estat espanyol és inviable”. Amb aquest missatge tancava la seva intervenció el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, aquest cap de setmana en el debat electoral emès a La Sexta. “La República Catalana no va en contra dels pobles d'Espanya, sinó contra d'un Estat que ens oprimeix a tots”, insistia. D'aquesta manera la CUP posava sobre la taula un matís ple de simbologia, que ha repetit aquests dies de campanya, i que tracta d'apartar de la confrontació constant la idea d'independència.
Un dels fronts de la campanya de la CUP està sent, precisament, diferenciar entre “l'independentisme transformador” davant d’un més “instrumental”, en al·lusió a sectors de la llista Junts pel Sí, sobretot aquells més estretament vinculats al nacionalisme conservador. “A nosaltres no ens serveix de res canviar de nacionalitat o que pengi una bandera o una altra dels nostres ajuntaments, volem omplir de contingut la sobirania”, repetia ahir Baños, en l'acte central de la CUP a l'Auditiori de Barcelona. De fet, la CUP ha estat una formació històricament municipalista, amb una perspectiva política molt vinculada al territori i en la qual la idea de la independència ha estat estretament lligada a una crítica sistèmica.
Durant l'acte d'ahir, va tornar a planar en l'escenari la idea d'una ruptura “sense fronteres”. Des d'una visió internacionalista i en al·lusió directa a la portaveu popular Maria Dolores de Cospedal —que uns dies abans havia carregat contra els independentistes que volen aixecar fronteres— el cap de llista per Lleida, Ramon Usall, va segellar una de les intervencions més contundents: “Nosaltres som independentistes sense fronteres i no acceptem lliçons dels que sí que aixequen murs, com la fossa comuna en què el PP ha convertit la Mediterrània”, va dir el professor d'història. “Els nostres cors bateguen al ritme dels que lluiten per la llibertat, des del Kurdistan a Palestina”.
Aquesta visió rupturista li ha servit a la formació per convertir-se en el referent electoral de múltiples lluites socials. Crítiques al patriarcat, la lluita contra el feixisme, el suport a les assemblees de barri o la defensa del feminisme han connectat a la CUP amb entitats i plataformes socials -no necessàriament partidàries de la independència- que veuen en la formació un instrument que va més enllà de la reivindicació nacional. Fins al punt de connectar amb altres lluites de l'estat, on destaquen les bones relacions amb el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) i de l'esquerra abertzale de Sortu, Alternatiba i Amaiur.
Des d'Andalusia a Euskal Herria
El cap de setmana previ al de les eleccions del 27S li ha servit a la CUP per posar en valor els seus llaços amb altres lluites i formacions. Un dels convidats ha estat el diputat d'Amaiur Sabino Cuadra, que fa uns dies, va arrencar diverses pàgines de la Constitució Espanyola quan es trobava a la tribuna d'oradors del Congrés dels Diputats en senyal de protesta. “El govern i el PSOE no volen mirar-se al mirall del dret a decidir català per por de veure els trossos d'aquest imperi criminal que van ser”, va dir Cuadra en una intervenció molt aplaudida. “El dret a decidir correspon als pobles, no als estats”, afegia.
Les relacions de l'esquerra abertzale i la CUP venen de lluny. Però ha estat en els últims anys quan s'han consolidat els vincles fins al punt d'especular amb que uns i altres confluïssin en les eleccions europees de 2014. Les bona sintonia es va enfortir, sobretot, a través de l'exdiputat David Fernández, que va treballar com a periodista per a les revistes abertzales Ardi Beltza i Kale Gorria, tancades ambdues per l'Audiència Nacional en el marc de la lluita antiterrorista. Una relació que es va estendre amb l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi, que s'ha convertit en una de les icones a les quals al·ludeix la CUP en senyal de protesta contra les polítiques repressives de l'Estat.
Però el País Basc no és l'únic actor que configura les simpaties de la CUP més enlla de l'Ebre. On destaca en majúscules la figura de Diego Cañamero, jornaler andalús i dirigent del SAT, present en les últimes Diades en suport al dret d'autodeterminació. També ahir la simpatia d'aquesta organitzación sindical va estar present a Catalunya, per mitjà d'Óscar Reina, que va participar a Gavà en un acte de petit format, que va servir de teloner a l'acte central de l'Auditori.
La idea en relació amb Espanya és extrapolable amb el relat sobre Europa. La CUP és l'única formació que parla obertament de sortir de la Unió Europa. “La pregunta no és què passarà si marxem; sinó què ens passarà si ens quedem ”, deia Baños entre la ironia i la preocupació. El discurs de la CUP és solidari amb els pobles del sud d'Europa –amb múltiples al·lusions a Grècia i a la crisi humanitari dels refugiats— amb la mateixa intensitat amb què carrega contra la “mercadocràcia de la UE”. “Tenim memòria: al 1936 no ens van venir ajudar els governs democràtics; van venir les classes treballadors enrolades en les Brigades internacionals”, recordava ahir l'economista cupaire Josep Manel Busqueta, en el míting celebrat a l'Auditori.
Amb aquesta demostració de força —gairebé 2.000 persones es van reunir al recinte— la CUP va tancar un dels actes més importants de la campanya, comparable al de fa una setmana a Vic. La campanya de la CUP, plena de color, música i performance, està generant simpaties més enllà de l'electorat tradicional de la formació, que podria ser decisiva si es confirmen els sondejos. En aquesta ocasió, l’obertura de l'acte va anar a càrrec d'un grup de persones que a l'escenari, amb un pèndol, van fer caure un castell de cartes que simbolitzaven, entre d'altres, Europa i els mercats. El públic no va parar d'aplaudir –crits sobretot d'independència i anticapitalisme— i riallades en el moment en què es va projectar la pel·lícula-espot electoral que ha fet pública la CUP per aquesta campanya.
