Exalts càrrecs del Tripartit presumeixen d'una retirada de la política sense portes giratòries
Quin futur tenen els polítics d’esquerres després de la política? Es generalitza massa quan es parla de portes giratòries? Quines són les seves fronteres? La vella política ha estat víctima de l’estigmatització de les fórmules més emergents? Són alguns dels interrogants que van llençar tres exalts càrrecs de l’esquerra tradicional de Catalunya, Jordi Hereu (PSC), Joan Puigcercós (ERC) i Imma Mayol (ICV) en la taula rodona Hi ha vida després de la política? organitzada per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).
La trobada va estar marcada per un to humorístic, ple d'anècdotes i lliçons, i en poques ocasions, excepte en el torn de preguntes, els ponents van confessar algunes contradiccions que els van assaltar al mercat laboral, després de deixar la primera línia política. Puigcercós —que va confessar haver rebutjat treballs per no perjudicar a determinades empreses—; Mayol —que va admetre haver viscut una etapa difícil a Agbar—; i Hereu —que va rebutjar diverses propostes per fer de tertulià—; van coincidir en reivindicar el dret de guanyar-se la vida sense ser acusats d'entrar en una dinàmica de portes giratòries, i de les dificultats de fer-ho després d'una vida enquadrada a l'esquerra.
La jornada arribava hores després de publicar-se el reportatge conjunt entre els mitjans Crític i La Directa que destapava un dels darreres negocis del que va ser exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Preguntat per aquest mitjà sobre l’article, Hereu admetia l’existència del seus tractes amb Colòmbia per desenvolupar un polèmic projecte a Buenaventura, però penalitzava els “judicis de valor” que, segons l'exlíder socialista, “trasllueix l'article”.
La pregunta i posterior resposta d’Hereu va suscitar una reflexió que, de fet, va planar al llarg de la sessió: “Tenim o no dret a fer consultoria arreu del món i fer-ho amb una Enginyeria d'aquesta ciutat que va guanyar un concurs davant una altra opció?”, es va preguntar Hereu, que no va entrar a valorar que, durant la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament, s’adjudiquessin diversos contractes a l’empresa Esteyco, amb qui actualment col·labora. “Sí, desenvolupem el pla estratègic de Buenaventura i estem orgullosos de fer-ho amb la tesi Barcelona”.
Malgrat això, Hereu va ser més generós a l'hora de donar recomanacions sobre com ha de ser una sana i exemplar jubilació política: “s’ha de fer sense nostàlgia i amb un projecte de futur que t'ilusioni”. Per a l’exlíder del consistori barceloní, la seva máxima declaració d'independència va ser fer-se autònom i va enviar un missatge a les formacions emergents que, segons ell, “són injustes” amb la vella política. “Estem molt acostumats als atacs de la dreta, però anem amb compte amb alguns populismes de l’esquerra”, va alertar.
La casualitat també va voler que una altra de les ponents, l'ecosocialista Imma Mayol, estigués d’actualitat. L’extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que es farà càrrec de la gerència d’EMAYA de Palma de Mallorca, la seva ciutat natal, una empresa pública dedicada a la gestió de l’aigua, el sanejament i el tractament de residus. Abans d’aquest anunci Mayol, preguntada per aquest mitjà, va explicar que l’època vinculada a Agbar “no va ser reeixida” i que mai hi va “trobar el seu lloc”. Una etapa que li suposaria, juntament amb altres càrrecs d’ICV, les investigacions de l'Oficina Antifrau que, finalment es van arxivar.
Mayol, amb una carrera política al costat d'Hereu, amb qui va construir els tripartits i bipartits d'esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, va incidir en les dificultats dels polítics progressistes per buscar-se la vida després de l’etapa institucional. “Si no ets Esperanza Aguirre, has estat a l'esquerra i no ets ni rica ni funcionaria; no és gens fàcil”, va dir. La també exdiputada va remarcar que per tal de fer un “traspàs normalitzat” és important haver tingut una vida professional abans de dedicar-se a la política. Ella, va explicar, va exercir com a psicòloga més de 10 anys abans d'ocupar cap càrrec.
Per la seva banda, l'exdiputat al Parlament, Joan Puigcercós, va ironitzar: “Perdia el mòbil després de retirar-me perquè ja no em trucava ningú”. L'expresident d'ERC va assegurar que “sí que hi ha vida després de la política” i que “s'agraeix mot el pas a la privacitat”. El problema, segons Puigcercós, és per aquells que s'han aprofitat dels privilegis del càrrec. “Si mai has deixat de fer una cua pel fet de ser polític, no tindràs cap problema”. Puigcercós va assegurar que ell, pel fet d’haver estat estretament vinculat a uns ideals independentistes i d'esquerres, ha rebutjat propostes econòmiques: “He dit que no a algunes feines perquè sabia que el meu nom els podia perjudicar”.
El periodista Ferran Espada, encarregat de moderar la taula, va reptar als ponents a respondre cinc qüestions que, segons el seu parer, es fan difícils a l'hora de deixar la política: el poder de decisió, els equips i recursos, el focus mediàtic, la intensitat del treball i el cotxe oficial. Hereu va dir que “el poder és inherent al càrrec, però no a la persona” i que cal tenir clar que “tens poder perquè te'l atorga el ciutadà”.
Sobre els privilegis del càrrec, Mayol va dir amb ironia que “el cotxe oficial no és cap problema perquè a mi m'agrada molt caminar”. Una reflexió que va aprofitar Hereu per fer un pronòstic: “estic segur que Ada Colau acabarà utilitzant cotxe oficial per pur pragmatisme”. Per la seva banda, Puigcercós va argumentar que, “has de ser conscient —quan deixes la política— que comences una nova vida i has de baixar tres o quatre graons, si cal cinc, i això per alguns és molt difícil”.
