eldiario.es

Menú

Lola Johnson plou a Espanya

- PUBLICIDAD -

No recorde el seu nom. Era un professor de llengua espanyola que jo tenia a la facultat. Li déiem Max perquè la majoria d’oracions que donava a analitzar tenien un tal “Max” de protagonista. Doncs bé, tinc memòria d’una de les frases que al professor Max li agradava comentar. Era la següent: “Plou a Espanya”. On està el subjecte? El subjecte, el subjecte…? Indeterminat, el subjecte és indeterminat. No hi ha un responsable concret de l’acció. Plou, qui plou? Indeterminat.

Amb el pas dels anys, qui m’ho anava a dir llavors, el subjecte indeterminat ha acabat perseguint-me o, almenys, aquesta és la sensació que tinc i, per això, me’n recorde sovint del professor Max i el seu “Plou a Espanya”. Em venen a la memòria aquelles classes, aquell “plou? Qui plou?” quan tope cada dos per tres amb l’exèrcit de subjectes indeterminats que corren per la vida real, coses que passen i que tenen responsables concrets però que no hi ha manera de posar-los nom.

Dos fets recents: 1. Tancament de Canal 9, desenes de periodistes que s’havien salvat de l’ERO es queden sense treball i, de sobte, com Pau de Tars cap a Damasc, cauen del cavall i comencen a reconéixer la manipulació i la censura a la que han estat sotmesos durant anys (i la que ells mateixos s’han vist obligats aplicar). 2. El Govern de la Generalitat nomena Lola Johnson secretària autonòmica de Comunicació. Johnson va ser durant dos anys, entre 2007 i 2009, cap d’Informatius de Canal 9. Lliguem, per favor els dos fets. Com pot ser que encara cap d’aquells periodistes que ara demanen a crits la dimissió de Fabra en les concentracions d’extreballadors de RTVV, que van pels pobles predicant el molt que s’ha mentit a Canal 9, no hagen eixit a donar detalls sobre què feia, què els ordenava, què els manipulava Lola Johnson quan era la cap d’Informatius de Canal 9? La manipulació de Canal 9 no és com la “pluja a Espanya”. La manipulació i la censura a Canal 9 té noms i cognoms i els que ara s’han convertit a la democràcia informativa i al dret a una informació lliure i veraç s’haurien de plantar hui mateix davant l’ordinador (ja tarden) i començar a explicar que els deia Johnson quan els cridava al despatx. Donar detalls, especificar frases, concretar les consignes i que cada vegada que el govern Fabra faça una roda de premsa se’ls puga bombardejar a preguntes sobre el passat de la nova secretaria de Comunicació. En un país normal, un personatge com Johnson no podria accedir a un càrrec públic com el que ara ocupa.

Els conversos tenen això, que, si volen, disposen de molta informació a donar. Ara mateix en el “ai, ai, ai quanta manipulació hem patit, què malament ens hem portat” hi ha directors i editors d’informatius que eren els que rebien directament les ordres de Johnson i els que, amb mà de ferro, les aplicaven, “cas Gürtel”, inclòs; hi ha responsables de les notícies polítiques que escrivien al dictat de Johnson; hi ha presentadors i presentadores que es dedicaven a servir la “desinformació” com la cuinava Johnson… Què esperen per explicar-ho? Algú tindrà la mínima decència necessària per donar detalls?

Els extreballadors de Canal 9, jo ho sóc, com a col·lectiu, no ens mereixem ni un 10% del suport que estem rebent. Ja sé que no és un suport a nosaltres sinó a la necessitat que té el país de disposar d’uns mitjans públics independents i de qualitat però és que el nostre comportament segueix tenyit per la vergonya, la indigne i la misèria. La gran majoria de la gent desconfia, i molt, de nosaltres. Els periodistes continuem parlant de censura i manipulació, demanem perdó a les víctimes del Metro, a la ciutadania en general però, en la millor tradició catòlica, donem la confessió per suficient i fem veure que ens sentim perdonats. Doncs no. No hi ha d’haver perdó. Se li ha de dir a la ciutadania que tenim moltíssima informació que seria de gran utilitat per evitar que en el futur tornen a passar les coses que han passat.

Ningú pensa donar raó del que obligava a fer Jesús Sánchez Carrascosa quan era director de RTVV? Els seus màxims col·laboradors estan en les concentracions d’extreballadors. I Genoveva Reig? Callaran els seus lloctinents? També estan en les concentracions. I els ajudants directes de Pau Pérez Rico, de Maite Fernández o de Salud Pedrós quan van ser cap d’Informatius? Seguiran muts? No pensen explicar els detalls de com es va manipular la informació sobre l’accident del Metro els homes i dones de confiança de Lluís Motes? Sí, sí també són dels que ara criden en les manifestacions.

Sembla com si estiguérem davant subjectes indeterminats: “es manipulava”, “no ens deixaven informar”, “rebien ordres dels despatxos”… Sí però, quins despatxos? Quines ordres? Qui les donava? Noms, situacions, casos concrets. Aquesta és la fase en la qual ja estem. Els temps dels colps al pit, els dies de les llàgrimes i els penediments ja han passat. Ara toca dir les coses pel seu nom, buscar i destacar el subjecte de cada acció. El moment dels sentiments ha caducat, ara cal informació, dades. Encara que només siga per justícia poètica, per decència o per anar fent pràctiques de periodisme de cara al futur, ja va sent hora que cadascú explique el que sap.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha