Canviar horaris per a millorar la qualitat de vida, un debat al Parlament

El 1942 Espanya va abandonar l’horari de Greenwich i es va acoblar a l’alemany. Això suposa que des de fa més de 70 anys tenim a la península un parell d’hores –en funció de la regió– de desfasament respecte del fus horari natural.

Entrar al treball a les 8.00 en lloc de les 10.00, dinar a les 13.00 en lloc de les 15.00 -i al mateix temps reduir la durada de l'àpat-, eixir a les 18.00 i no a les 20.00, com passa en la majoria dels països europeus, serà un dels debats protagonistes de l'any nou. El grup parlamentari de Compromís porta una iniciativa a les Corts Valencianes en la qual proposa fer un estudi per veure com afectaria aquest canvi a l'organització de la vida diària i la modificació d'hàbits.

El desfasament horari, qualificat d’“irracional”, afecta l’organització dels tres principals àmbits de la vida: faena, família i oci. Això s’ha anat associant a una sèrie de problemes socioeconòmics: els nivells d’obesitat, falta de descans, traves a l’augment de la productivitat, incapacitat per a participar en la vida comunitària, desaprofitament de les hores de sol…

Alguns experts sostenen que si la política laboral de les empreses canviara i, en compte d’instaurar directrius d’horaris estrictes, s’adoptara una jornada flexible, incentivada amb polítiques de mèrits i productivitat –beneficiant els ‘millors’ treballadors–, així com una reducció important del temps destinat al dinar, guanyaríem unes 2 hores diàries. La cultura laboral espanyola té, a més, un fort component presencial; passar moltes hores en l’oficina sense que això comporte més rendiment. A més, la conciliació laboral contribueix a coresponsabilitzar les faenes de casa i la cura dels fills per part d’ambdós progenitors, la qual cosa suposa un pas més en l’acurtament de la bretxa de gènere.

En la línia de la modificació horària es va pronunciar el president de la CEOE, Juan Rossell, que defensava portar la modificació de les jornades a la negociació col·lectiva per a anar avançant gradualment cap a un model en què la faena acabara a les sis de la vesprada, com en la majoria dels països europeus. “Tots envegem el que fan els alemanys, que acaben a les 5 de la vesprada i tenen temps per a ells, temps per a fer esport i temps per a la família”, deia Rossell, que considerava “bastant fàcil” dur a terme aquest canvi.

Els costums francesos també semblen ser un bon model per a seguir: amb caràcter general, la jornada laboral acaba cap a les sis de la vesprada i el dia s’organitza per a poder dinar a la una, sopar a les huit i dormir cap a les deu.

D’acord amb un estudi de PGI (Premiere Global Services Inc, basat en dades de l’OCDE), un empleat a Espanya treballa una mitjana de 1.700 hores l’any, i a cada hora genera un valor de 32,2 euros, un nivell de productivitat bastant inferior a la mitjana europea. Per contra, a Alemanya i a França, els dos països més productius segons l’estudi, l’hora de faena es valora en 36,68 euros en el primer cas i en 36,55 en el segon, ambdós amb una mitjana de 1.500 hores treballades l’any. Segons l’informe consultat varia fins en 6 euros per hora el càlcul, però les tendències dels països coincideixen a assenyalar la baixa productivitat del treball espanyol a pesar del nombre elevat d’hores treballades.

El Govern català ja es va posar a buscar solucions fa un parell d’anys. Des del 2014, executiu i Parlament treballen per una modificació horària per a les administracions a fi de situar-se al nivell dels països europeus. L’objectiu és canviar les jornades de treball des de l’Administració perquè a poc a poc es vagen adaptant les jornades de treball empresarial.

El canvi dels horaris és un debat que també s’ha traslladat als col·legis. Entre les propostes catalanes hi ha, per exemple, que el col·legi comprenga des de les 8 fins a les 16 hores, amb l’espai per al dinar entre les 12 i les 14, i la recomanació que les activitats extraescolars acaben abans de les 19 hores. A més, hi ha diverses associacions que duen a terme campanyes per a conscienciar sobre els beneficis dels canvis.

Ara, en les Corts valencianes, Compromís ha presentat una iniciativa per a fomentar horaris més racionals. La PNL (proposició no de llei) presentada per Mónica Álvaro insta el Consell a encetar un estudi sobre les polítiques d’ús de temps en relació a àmbits com el treball, l’educació, l’administració, la cultura i l’oci. Se sol·licita, a més, la creació d’una campanya de conscienciació per les institucions valencianes i, com a exemples, menciona els índexs d’obesitat (relacionats amb els horaris dels àpats) i la falta d’hores de descans.

La proposició pren com a base les conclusions del congrés organitzat per la Conselleria de Polítiques Inclusives sobre nous usos del temps, destinat a buscar solucions que milloren la qualitat de vida de les persones. El resultat va quedar sintetitzat en una frase: “Cal desplaçar del centre de la vida la faena i posar en aqueix centre la vida mateixa”.