“Des de l’any 77 faig maquetes de vaixells per al museu marítim”

Joaquín López ha passat de la indignació a la il·lusió. A 86 anys, havia perdut qualsevol esperança de poder veure en vida la seua col·lecció de maquetes de vaixells de fusta, una de les més importants d’Espanya, en el tantes vegades promés museu marítim.

No obstant això, després de l’anunci de la creació del Museu de la Mar a les Drassanes, l’edifici Varador i la Casa dels Bous, un tímid somriure d’emoció se li dibuixa en el rostre, tot i que encara coartat pel lògic escepticisme que generen els compromisos incomplits del passat.

Joaquín és un dels últims fusters de ribera valencians, un ofici (construcció artesanal d’embarcacions en fusta) pràcticament en desús.

Segons conta, va començar a construir maquetes “allà per l’any 1977, amb la idea de fer una recopilació de totes les embarcacions valencianes per al museu marítim de què ja es parlava llavors; volia que la gent tinguera un bon record de com eren els vaixells del Cabanyal”.

Tal com explica, no feia els vaixells només: “ El meu amic José Carrión, portuari i molt entés de tot allò relacionat amb embarcacions, m’ajudava amb les eines. Ell va ser un dels que més interés va posar en l’obertura del museu i, per desgràcia, no podrà veure-ho; el pobre va morir”.

Joaquín recorda que València ja va acollir al seu dia un museu marítim a les Torres de Serrans, on tenia exposades “tres o quatre maquetes”.

Tanmateix, es va desmantellar, pretesament per a traslladar-ho a les Drassanes, però mai més no es va obrir i hi va quedar tot abandonat: “Tots els alcaldes que ha tingut València van prometre que s’obriria el museu, però no va ser així”.

Mentrestant, Joaquín continuava fent les seues maquetes a l’edifici Varador fins que va arribar la Copa de l’Amèrica. Segons recorda, “gràcies a la direcció de l’Autoritat Portuària em van traslladar a les seues dependències, on em van deixar un local com a taller i van distribuir les meues maquetes en vitrines per diferents dependències”.

Assegura Joaquín que aqueixa decisió va ser la seua “salvació”, ja que, encara que físicament està major, l’elaboració d’aquestes obres d’art el mantenen “jove per dins”.

Actualment, acaba l’última maqueta, “un bergantí goleta que és únic a Espanya” i que li ha costat tres anys de faena.

En total, Joaquín té una quinzena de maquetes que passaran a ser un dels principals reclams del Museu de la Mar. En l’elaboració de cada una ha esmerçat entre dos anys i tres i estan assegurades entre 30.000 euros i 60.000.

Aquest dilluns, l’alcalde de València, Joan Ribó, juntament amb el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez i el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, entre altres autoritats, es reuneixen per presentar el projecte museístic.

Si compleixen tots el seu compromís, Joaquín, l’últim fuster de ribera, veurà realitzat el seu somni: “Només vull que tots els valencians puguen conéixer aquestes obres i gaudir-ne”, sentencia.