eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Josep Vicent Frechina

Crítico musical y literario, musicólogo, estudioso de la música y la cultura popular valenciana.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 10

Carles Dénia i Ausiàs March: duel a les altures

Qui ha seguit la trajectòria del cantaor gandienc Carles Dénia, coneix de sobra la seua versatilitat i la seua audàcia artística. Educat acadèmicament com a guitarrista de jazz en el conservatori de la Haia –àmbit on s’estrenà discogràficament amb un llunyà treball instrumental acompanyat del contrabaix d’Uli Glaszmann, Ten Strings for Bill Evans (2000)–, va fer uns primers temptejos com a cantaor flamenc també a Holanda, país on encara manté un important cartell: ara mateix acaba de completar una gira pels seus principals auditoris –vora cinquanta representacions, moltes de les quals amb les entrades exhaurides– interpretant el paper del torero Escamillo en una versió revisitada de l’òpera Carmen al costat de la mezzosoprano Tania Kross. D’aquells primers temps data també el seu únic disc com a solista en el gènere, Cante errante (2006), amb el guitarrista Arturo Ramón.

El 2009 es produeix un punt d’inflexió en la seua carrera amb la publicació de Tan alta com va la lluna (2009), signat amb la Nova Rimaire, extraordinari treball amb el qual irromp en l’escena valenciana revisant, des d’una insòlita volada artística, els gèneres principals de la tradició musical autòctona amb el cant d’estil al capdavant. Aquest treball tindria la seua continuïtat sis anys després amb L’home insomne (2015), un disc més depurat encara que l’anterior on plantejava obertament la seua visió de la tradició i combatia enèrgicament el purisme a còpia de puresa interpretativa, en una lliçó aclaparant d’inconformisme i talent.

Seguir leyendo »

Cuando cantar en valenciano comienza a ser lo normal

La triste realidad política valenciana de los últimos años se ha instalado en las páginas de los periódicos como paradigma de despilfarro de bienes públicos y de corrupción. Prácticamente no pasa una semana sin que los titulares den cuenta de algún nuevo episodio de malversación, apropiación indebida o financiación irregular relacionado con alguna de las innumerables redes clientelares que han expoliado el territorio valenciano en todo este tiempo.

Sin embargo, hay en ese mismo territorio otra red más tupida que no goza del mismo protagonismo mediático: la urdida por los centenares de colectivos, asociaciones, entidades y ateneos populares que han conseguido mantener el pulso cultural a pesar del hostigamiento institucional.

Seguir leyendo »