eldiario.es

9

Maria Assumpció Vilà

Maria Assumpció Vilà és actualment la Síndica de Greuges de Barcelona. Vilà ha desenvolupat quasi tota la seva trajectòria en el tercer sector. Des de l’any 1978 i fins a l’any 2002 va gestionar diferents àrees de voluntariat oncològic a Barcelona, i d’atenció a la gent gran en centres sociosanitaris i residències. També va ser coordinadora de la Unitat Territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Voluntariat Social i membre del Consell Directiu de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

Una injustícia corregida

La plusvàlua és un impost directe que grava l’increment del valor dels terrenys urbans que es manifestin en ocasió de la seva transmissió de propietat. Fins no fa gaire, la Llei no diferenciava entre una compra-venda entre dos particulars i la cessió del pis al banc davant la impossibilitat de pagar la hipoteca, i les persones que havien perdut la seva residència habitual i s’havien acollit a la dació en pagament havien d’abonar també l’impost. Era una situació d’injustícia notòria, diria que fins i tot inconstitucional, que ara s’ha corregit.

El passat 5 de juliol, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava un Reial decret llei, aprovat pel Govern central, que deixa exempts de fer front a la plusvàlua els afectats per la dació en pagament i les execucions hipotecaries de l’habitatge habitual. La mesura obliga els ajuntaments de tota Espanya a no cobrar el tribut des de l’1 de gener de 2014, i té uns efectes retroactius per als impostos no prescrits (quatre anys), és a dir que les plusvàlues cobrades pels municipis durant aquest temps, i que compleixen les condicions incloses en el Reial decret llei, s’hauran de retornar.

Seguir leyendo »

Una injusticia corregida

La plusvalía es un impuesto directo que graba el incremento del valor de los terrenos urbanos que se manifiestan en ocasión de la transmisión de propiedad. Hasta no hace mucho, la ley no diferenciaba entre una compra-venta entre dos particulares y la cesión del piso al banco ante la imposibilidad de pagar la hipoteca, y las personas que habían perdido su residencia habitual por dación en pago tenían que abonar también el impuesto. Era una situación de injusticia notoria, diría que incluso inconstitucional, que ahora se ha corregido.

El pasado 5 de julio, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicaba un Real decreto ley, aprobado por el Gobierno central, que deja exentos de hacer frente a la plusvalía a los afectados por la dación en pago y las ejecuciones hipotecaria de la vivienda habitual. La medida obliga los ayuntamientos de toda España a no cobrar el tributo desde el 1 de enero de 2014, y tiene unos efectos retroactivos para los impuestos no prescritos  (cuatro años), es decir que las plusvalías cobradas por los municipios durante este tiempo, y que cumplen las condiciones incluidas en el Real decreto ley, se tendrán que devolver.

Seguir leyendo »

Lejos de la paz y el bienestar social

Barbarie, ultraje, temor y miseria son palabras aterradoras que evocan actos cruentos que nos rodean. Cada día hay mujeres asesinadas por el menosprecio de su sexo, abusos sexuales a menores y a adultos, expulsiones del hogar ante la imposibilidad de pagar un alquiler injusto, abusos de autoridad, represión de las libertades públicas justificada en un orden social no siempre justo, déficits de atención sanitaria, fraudes, pobreza...

Las cuatro palabras aparecen en el primer párrafo de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Fueron escritas hace 65 años por las Naciones Unidas para huir del riesgo de una tercera guerra mundial que asolara la Tierra. Este riesgo iba y va en relación a la falta de respeto de los derechos de los otros: derecho político, libertades públicas, derechos sociales, derechos medioambientales. Y, aunque la Declaración ha llegado a la edad de la jubilación, no se puede jubilar. Todavía estamos muy lejos de la paz social y el bienestar a la que la sociedad aspira.

Seguir leyendo »

Lluny de la pau i el benestar social

Barbàrie, ultratge, temor i misèria són paraules esfereïdores que evoquen actes cruents que ens envolten. Cada dia hi ha dones assassinades pel menyspreu del seu sexe, abusos sexuals a menors i a adults, expulsions de la llar davant la impossibilitat de pagar un lloguer injust, abusos d’autoritat, repressió de les llibertats públiques justificada en un ordre social no sempre just, dèficits d’atenció sanitària, fraus, pobresa...

Les quatre paraules apareixen en el primer paràgraf de la Declaració Universal dels Drets Humans. Van ser escrites fa 65 anys per les Nacions Unides per fugir del risc d’una tercera guerra mundial que assolés la Terra. Aquest risc anava i continua anant en relació amb la manca de respecte als drets dels altres: drets polítics, llibertats públiques, drets socials, drets mediambientals. I, malgrat que la Declaració ha arribat a l’edat de la jubilació, no es pot jubilar. Encara som molt lluny de la pau social i el benestar al qual la societat aspira.

Seguir leyendo »