L'avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) contempla el desmuntatge del sistema d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles catalanes des de fa dècades. Així ho ha comunicat la consellera en funcions d'Ensenyament, Irene Rigau, després d'haver rebut l'esborrany de la futura normativa, diferent a les anteriors, en la qual s'emplaça a les comunitats autònomes amb llengua cooficial a utilitzar “en proporcions equilibrades” les dues llengües oficials a les aules.
El document transmès pel Ministeri d'Educació a les comunitats no aclareix quin serà el percentatge exacte del català i del castellà com a llengües vehiculars, però sí que detalla que aquest haurà de ser “raonable”. No obstant això, mentre aquesta quota no s'aconsegueixi, el Ministeri obre la porta a que l'Administració pagui a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà perquè puguin accedir a col.legis privats. “Quan no hi hagi oferta docent pública o concertada en la llengua vehicular triada [...], els pares o tutors podran triar escolaritzar els seus fills en centres privats, corresponent a l'administració educativa sufragar les seves despeses”, recull la disposició.
A més, el projecte de llei elaborat pel ministeri que dirigeix José Ignacio Wert situa el català, sobre el paper, com a quarta llengua en importància, per darrere del castellà i els dos idiomes estrangers. El text preveu dividir les matèries, tant de primària com de l'ESO, en tres grups: les troncals, les específiques i les d'especialitat. En el primer hi hauria el castellà i l'anglès -a més de matemàtiques, ciències socials...-, en el segon s'hi trobaria la segona llengua estrangera -a més d'educació física o religió-, i en el tercer, el català, a més d'altres optatives. A nivell pràctic, encara es desconeix com afectarà això a la distribució de les hores lectives de les llengües, però sí que suposaria, segons la interpretació de Rigau, que el català sigui optatiu a les proves d'avaluació que fixarà el Ministeri. Unes revàlides que, segons consta en l'avantprojecte, seran claus per obtenir el títol d'ESO i de batxillerat, de manera que alguns alumnes podrien aconseguir aquests títols sense necessitat d'examinar-se de català.
Pel que fa a les proves d'avaluació al final de Primària, el nou redactat inclou que la part de l'examen de comunicació lingüística la puguin realitzar els estudiants “en la seva llengua materna”.
Davant aquesta perspectiva, i en vistes de la reunió prevista per aquesta tarda dels diferents consellers autonòmics del gremi a Madrid -la Conferència Sectorial d'Educació-, Rigau ha titllat el document d'“ofensiva contra el català” i ha afegit que la llengua no havia estat tan “menystinguda des d'abans de 1978”.
La consellera ha denunciat, al final de la roda de premsa, que aquesta informació hagi arribat a mans de la Generalitat just després de les eleccions, el que considera una “estratègia política”, perquè ha assegurat que divendres van estar en contacte amb el ministeri i ningú els va comunicar aquestes novetats. Ara el departament estudia quines mesures pot prendre davant un text que vulnera l'Estatut de Catalunya i la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). “No hi ha marge de negociació”, ha sentenciat la consellera, davant un document “que envaeix les competències de la Generalitat” i que, segons la mateixa, amenaça de dinamitar el sistema d'immersió lingüística.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
