Tornar a la manta per culpa de la Llei d'Estrangeria

El llarg trajecte entre el barri Besòs i la Zona Franca de Barcelona, més d'una hora en transport públic per creuar tota la ciutat, s'havia convertit en un pelegrinatge dolç per a Ousmane (nom fictici). Ni tan sols l'horari, torn de nit, o el tipus de feina –peixater a Mercabarna– eren una molèstia per a ell.

Abans d'entrar en els plans d'ocupació de l'Ajuntament de Barcelona per venedors ambulants, aquest senegalès havia pentinat durant deu anys la ciutat, ocupant un trosset d'ella cada dia amb la seva manta. Amb les conseqüents corredisses davant la policia, i les multes. La seva 'feina' al majorista de l'alimentació de Barcelona, Mercabarna, ara corre perill a causa de la Llei d'Estrangeria. El seu cas no és únic.

Dels onze plans d'ocupació a Mercabarna que l'Ajuntament d'Ada Colau va oferir l'estiu passat, més o menys la meitat han finalitzat de forma satisfactòria. El de Mercabarna és un dels projectes del consistori per esmenar el conflicte de la venda ambulant, i aquest projecte es suma a altres 40 places d'ocupació, a més de la creació d'una cooperativa. En total, unes 70 places per a una comunitat estable d'uns 150 venedors.

Dels onze venedors que van començar el programa del consistori en el majorista alimentari de la capital catalana, quatre han aconseguit un contracte d'un any –temps mínim per regularitzar la seva situació– per 1.200 euros mensuals, després d'un període de formació que ha durat fins a nou mesos. Són els únics a hores d'ara. Hi ha dues persones que han abandonat el programa, segons el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Quatre més, entre els quals es troba Ousmane, han desenvolupat la seva pràctiques però no han pogut signar el contracte.

Després de nou mesos acudint diàriament a Mercabarna, Ousmane s'ha quedat a les portes de regularitzar la seva situació, com altres tres companys més: la subdelegació del Govern de Barcelona ha rebutjat els papers per elaborar els seus precontractes per trobar-se tots ells amb antecedents policials. En el cas d'Ousmane, la situació és una mica més intricada, ja que els seus antecedents són penals.

Per a l'Ajuntament de Barcelona es tracta de traves “normals davant d'un procés pioner”, que pretén donar l'oportunitat als venedors de deixar la manta per una altra feina. Segons fonts consultades del consistori per aquest mitjà, els quatre casos trobaran solució “abans o després”. “Treballem en bona sintonia amb la subdelegació per accelerar els tràmits. L'esforç municipal és molt gran, no l'alentim nosaltres”, dicten aquestes fonts, que assenyalen com a responsable de la situació a la rigidesa de la Llei d'Estrangeria.

No ho veu tan clar Ousmane, que insisteix que el consistori té a la seva mà pressionar encara més per esmenar el problema. “Crèiem que anaven a ajudar-nos... Estem indignats”, respon Ousmane, que ha anat els últims mesos a Mercabarna en horari de nit a netejar i filetejar peix. El senegalès ha realitzat la formació a la mateixa empresa que altres companys, GranBlau.

Per la seva banda, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que temps enrere va veure els plans com un “primer pas” encara que no com la solució (el sindicat va plantejar després la construcció d'una cooperativa pròpia, en paral·lel i aliena a la institució), no s'ha pronunciat al respecte. El col·lectiu assegura a Catalunya plural que s'ha reunit aquest dijous per valorar la denúncia d'Ousmane i els seus altres tres companys.

El barret, els guants de plàstic o les escates que descansen en el seu jersei de llana jornada rere jornada seran l'únic record que guardi Ousmane del seu pas per Mercabarna tret que es regularitzi la seva situació aviat. Sigui com sigui, el futur no l'espanta, i si ha de tornar a la manta ho farà. “Si les coses no se solucionen, tornaré al carrer... No puc estar més temps sense cobrar res [el programa de l'Ajuntament inclou només beques de desplaçament i dietes]”, diu mentre elogia la solidaritat d'altres companys que els caps de setmana li han permès seguir venent alguna cosa del seu material al carrer. “Són la família”.