El dret a decidir torna a separar PSOE i PSC al Congrés
El PSC ha decidit desmarcar-se del PSOE i, en lloc de donar suport a la moció d'UPyD en contra del dret a decidir de Catalunya, els seus diputats han optat per l'abstenció en el Ple del Congrés. Els socialistes catalans han argumentat la seva posició recordant que és coherent amb el seu discurs a Catalunya.
És la segona vegada en el que va de legislatura que els 14 diputats del PSC voten diferent del PSOE, i en ambdues ocasions es va tractar d'iniciatives sobre el dret a decidir, el punt que separa els dos partits germans.
L'últim Debat sobre l'Estat de la Nació, el passat mes de febrer, va ser la primera vegada en què els socialistes catalans van votar diferent del PSOE i ho van fer recolzant sengles propostes de CiU i IU-ICV sobre la celebració d'una consulta sobiranista a Catalunya, contra les quals els socialistes van votar en contra.
Als diputats díscols del PSOE aquest trencament de la disciplina de vot els va suposar una multa de 600 euros, la màxima quantia prevista per a aquest tipus de casos. Per la seva banda, l'exministra i ja exdiputada Carme Chacón, que al seu torn es va desmarcar de la posició del PSC, va ser sancionada amb la mateixa quantitat tot i que no va voler participar en la votació.
El PSOE se suma a PP i UPyD per rebutjar el dret a decidir
El Ple del Congrés ha aprovat la moció d'UPyD que rebutja el dret a decidir de Catalunya amb el suport del PP i de la major part del grup socialista. Foro Asturias i UPN també han donat suport al text de la formació magenta.
La iniciativa contra el dret a decidir ha rebut el vot negatiu de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), els nacionalistes de CiU, PNB i BNG i dels independentistes d'Amaiur i ERC. CC s'ha decantat per l'abstenció.
En concret, la moció d'UPyD deixa clar que “sota cap concepte, una part de la ciutadania pot decidir sobre l'organització territorial de l'Estat, ni sobre qualsevol altre aspecte o precepte de la Constitució, excloent a la resta d'aquesta eventual decisió”.
La moció d'UPyD ha rebut dues mocions d'addició del PP i del PSOE perquè s'incloguessin alguns matisos al text original, però el partit que lidera Rosa Díez no ha acceptat cap de les dues perquè fer-ho suposava, al seu parer, desviar l'atenció l'objecte del debat.
Així, mentre el PP volia afegir una reafirmació de l'article 2 de la Constitució, que estableix la “indissoluble unitat de la Nació espanyola” i el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, el PSOE insistia en la necessitat de reformar la Constitució.
No obstant això, en nom del consens, la formació magenta ha plantejat una esmena transaccional als dos grups majoritaris per afegir al seu moció original que la Constitució de 1978 és des de fa més de 30 anys “el marc de convivència entre els espanyols” i reconèixer “la importància de la seguretat jurídica i la lleialtat institucional” que els poders públics tenen l'obligació de preservar.
La seva proposta ha comptat finalment amb el suport de populars i socialistes, tot i que els diputats del PSC s'han desmarcat del PSOE i han decidit abstenir-se per no votar en contra del dret a decidir a Catalunya. Poc abans de la votació, la portaveu socialista al Congrés, Soraya Rodríguez, expressava el seu desig que tot el grup parlamentari pogués votar unit, cosa que finalment no ha succeït.
