Té molt mèrit!

La globalització va generar molts anticossos quan va irrompre en les nostres vides. Amb el pas del temps vam comprovar que aquesta transformació, com moltes anteriors, es materialitza també en avantatges. Per a les dones, moltes. La primera: la viralització que els obstacles i els reptes vinculats a elles són comuns sense distinció de l’origen. I, amb això, la possibilitat d’emprendre accions globals per fomentar la igualtat de tracte i d’oportunitats. No sense oblidar pel camí que l’aparent diversificació també té aspectes d’atrinxerar-se en una unificació.

En el món laboral es lliura en aquests moments la batalla definitiva, que pot consolidar o marginar la posició femenina. I aquí és on de forma més evident afloren les resistències i, com a instrument, el control partidista dels termes. Per exemple, el de meritocràcia. Un terme gratificant, reclamat per les dones des d’anys, que pateix en la seva credibilitat en ser usat com a arma contra la implantació de quotes, la discriminació positiva i l’augment, en general, de les dones en els llocs de direcció. Aquest mal ús del concepte fins i tot provoca en moltes dones situades a la part alta de la piràmide una forta inseguretat atès que, sabent de la seva preparació i vàlua, se’ls recorda que hi són “de prestat” perquè aquest no és en realitat un lloc per les dones.

L’experiència ja ens deixa ben clar que els homes es recomanen entre ells, es relacionen entre ells de tal manera que augmenta el coneixement mutu i la confiança. Que es reconeixen, posant en dubte la imparcialitat que comporta la meritocràcia. En un context global sobre les dificultats de les dones per tenir les mateixes oportunitats que els homes, la històrica i passada unificació treu el cap. Un estudi de la Universitat de Carolina del Nord revela que els homes casats amb dones que no treballen fora de casa contemplen de forma desfavorable la presència de les dones en els llocs de treball, són molt menys propensos a treballar en empreses amb conselleres, i fins i tot passen per alt a les seves companyes a l’hora dels ascensos. Què entenen ells per meritocràcia?

Fa uns dies, una executiva d’una empresa familiar em comentava que “des de dalt” es tendia habitualment a cercar d’interlocutor a l’home que té la mateixa categoria que ella i que ella, també tot i estar a la franja de la mitjana edat, seguia sent “la jove,” la típica etiqueta per restar credibilitat. Fins i tot les empreses que es van adonar que els estereotips i les desigualtats torpedejaven la meritocràcia donen ara passos enrere. La companyia telefònica holandesa KPN abandona la política de quotes femenines en els llocs directius, sense complir els objectius marcats quan va començar a aplicar el 2009, i prima ara “als homes de minories ètniques amb formació adequada”. No ens queda ni Europa: Hi ha vida després de Viviane Reding?

Article publicat a Dones en xarxa