És l'Art Contemporani la mentida que ens permet comprendre la veritat? Per què hi ha peces d'Art Contemporani que costen d’entendre? Si tot pot ser art contemporani, ¿on està el límit? Com s'estableix el valor d'una obra?. Tots ens hem fet aquestes preguntes alguna vegada. L'art contemporani no és només sinònim de bellesa, planteja molts dubtes i contradiccions per resoldre. Dart Festival apareix per posar una mica d'ordre en aquest i d’altres assumptes. Es tracta del primer Festival de Cinema Documental d'Espanya dedicat a l'art contemporani, se celebra a Barcelona fins al 3 de desembre i comptarà amb tres temàtiques: Arts Visuals, Arquitectura i Fotografia.
Dart oferirà tot el que hem volgut saber alguna vegada: documentals sobre la vida d'artistes i persones influents del món de l'art contemporani, sobre com es fan les creacions, o totes aquestes històries que formen part del background d'aquesta disciplina i que per primera vegada surten a la llum per al gran públic. Dart neix amb l'objectiu d'enllaçar la cultura i el coneixement d'aquest art, amb la intenció de reflexionar, crear, comprendre, inspirar, ensenyar, conrear. El què? Processos, històries, mites, imatges i persones, tot a través dels ulls del cinema.
El Dart vol cobrir un nínxol de públic molt específic -bàsicament, estudiants d'art i aficionats a l'art en general-, i ho fa amb una selecció molt acurada de pel·lícules documentals, la gran majoria de les quals mai s'han vist en territori nacional. El fotògraf Jean-François Gratton, i el músic i director Matt Zimbel, directors i productors del documental Zimbelism seran els encarregats de la presentnació de la cinta sobre el procés creatiu del fotògraf documental del New York Times, George Zimbel que sempre ha treballat de la mateixa manera per donar la textura adequada a les fotografies. Des dels seus inicis als anys cinquanta fins als seus últims treballs datats en la dècada dels vuitanta, Zimbel ha fotografiat bona part de la història dels Estats Units, detenint-se en personatges com Truman, Kennedy, Nixon o els populars barris novaiorquesos. La seva mirada sempre exploratòria va anar, però, més enllà d'Estats Units convertint-se en el testimoni d'una època.
El crític de cinema Quim Casas presentarà el documental Julian Schnabel, A Private Portrait que narra el pas de l'artista del món underground a ser la superestrella de l'escena artística de finals dels vuitanta a Manhattan. És una barreja de pel·lícules casolanes, fotografies i comentaris de personatges com Al Pacino o Keff Koons. Dirigit per Pappi Corsicato explica la trajectòria del pintor i director d'origen jueu nascut a Brooklyn. Aquest biopic presenta a un artista que va triomfar a la ciutat de Nova York en la dècada dels 80, un pintor que no sempre ha pogut plasmar en un llenç el que realment volia, però que no ha deixat de intentar-ho.
L’arquitecte Martin Garber presentarà Citizen Jane, The Battle for the City. Aquest documental relata la batalla, durant la dècada dels seixanta, de l'escriptora i activista urbana Jane Jacobs per salvar barris històrics de Nova York dels plans draconians de remodelació de l'impacable Robert Moses, un poderós constructor amb una gran influència política. El documental és una crítica intensa a la urbanització massiva i de les conseqüències que tenen decisions arquitectòniques sobre la vida de milers de persones i com es poden solucionar aquests problemes. Molts dels problemes d'urbanització que tenim avui dia van ser discutits en el llibre de Jacobs La mort i la vida de les grans ciutats americanes. En el documental es pretén fer una revisió al seu escrit i planejaran examinar la ciutat d’avui dia a través dels seus ulls.
Amb una mirada expressiva molt personal, el documental Jaar, El lamento de las Imágenes, observa el procés creatiu d'Alfredo Jaar, un dels artistes més rellevants de l'art contemporani. Les seves obres aborden grans problemes en diferents llocs del món, com l'emigració a la frontera entre Mèxic i USA, el genocidi a Rwanda o el cop militar a Xile. Jaar creu que l'art és “l'últim lloc” de llibertat en la nostra societat i des d'aquesta trinxera desplega la seva obra com un acte de resistència. Aquesta és la primera pel·lícula que es realitza sobre aquest gran artista i és també unrecorregut per la seva obra exposada a Finlàndia, Venècia, Buenos Aires, Santiago i Nova York. La banda sonora del documental pertany al seu fill Nicolás Jaar, un dels músics més influents en l'electrònica mundial actual.
El festival posa especial atenció en la figura de l'artista, amb quatre documentals sobre dones entre els quals destaca el que tracta la vida de l'escultora postminimalista Eva Hesse. La cinta, Eva Hesse, narra la vida de l'artista a través dels seus pensaments més íntims gràcies als seus diaris personals. És un retrat personal que mostra la seva idea que la vida i l'art eren coses semblants. Eva Hesse va morir als 34 anys víctima d'un tumor cerebral i va ser coneguda per haver estat de les primeres a treballar escultures amb materials com el làtex, la fibra de vidre i el plàstic, i que va morir als 34 anys víctima d'un tumor cerebral.
El festival Dart és un dels molts esdeveniments dedicats al cinema a Barcelona que es distingeix per una especialització concreta, però en el seu cas parlem d'una especialitat tan atractiva que fa que, tot i que aquest any iniciïn la seva trajectòria amb la primera edició, sembla com si hagués estat aquí sempre.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
