Aquests primers dies de 2013 se succeeixen previsions i anàlisis de l’any que deixem enrere i del nou que encetem. Sobre la taula, moltes incerteses per la situació que vivim, però també molts reptes. Poca gent, però, parla de drets humans i pensem que ens toca fer-ho, a Catalunya i més enllà, perquè els drets humans esdevinguin peça clau de les agendes socials, polítiques i econòmiques que vénen.
Sense aprofundir en els drets humans difícilment superarem les situacions provocades per la pobresa, i sense atacar les causes de la pobresa tampoc no podrem posar fi a les vulneracions de drets humans que se’n deriven. Amnistia Internacional porta des de 2009 denunciant aquest cercle viciós que ens tenalla cada cop més i avui toca fer-ho potser amb més força i intensitat.
Així, com tothom, avui fem balanç, però sobretot ens marquem el camí perquè 2013 sigui un bon any per als drets humans, o almenys millor que el 2012. Des d’Amnistia Internacional ens hi deixarem la pell, treballant-hi com hem anat fent els darrers 50 anys.
En l’àmbit internacional, la nostra organització ha sumat esforços per contribuir a l’aprovació d’un Tractat Internacional del Comerç d’Armes. Som al tram final d'una campanya engegada fa disset anys per Amnistia Internacional i altres organitzacions per aconseguir un tractat sobre el comerç d'armament que contribueixi a protegir les persones que, una vegada i una altra, pateixen les pitjors conseqüències de les violacions de drets humans durant les situacions de repressió armada, violència i conflicte a tot el món. Esperem que aquest 2013 sigui l'any històric en què finalment s'aprovi un Tractat que contribueixi a salvar vides.
Durant 2012, 13 ajuntaments catalans han aprovat mocions sol.licitant al Govern espanyol que, a la conferencia de negociació sobre el Tractat Internacional de Comerç d'Armes que es va celebrar al juliol, s’assegurés l'aprovació d'un Tractat sòlid i efectiu. El Parlament de Catalunya també va aprovar una declaració en aquest mateix sentit. Ens trobem a només uns mesos d'aconseguir un nou pacte mundial que podrà impedir que les armes arribin a mans dels qui perpetren greus abusos contra els drets humans.
Tota la feina feta juntament amb altres organitzacions, com la Fundació per la Pau i Intermón Oxfam, contribueix, de ben segur, a fer realitat aquest Tractat; i al 2013 seguirem fent pressió a les autoritats perquè així sigui. El març pot ser la data clau, i allà hi serem.
Crisi econòmica, igual a crisi de drets humans
A Catalunya i a Espanya, també tenim molts desafiaments per davant, perquè com ja alertàvem des d’Amnistia Internacional a principis de 2012, existia el risc que la crisi econòmica es convertís en una crisi de drets humans. I així està sent, lamentablement. Mentre la pobresa i la desigualtat van en augment, es retalla la despesa social, afectant així drets bàsics com el dret a l'educació, a la salut i a un habitatge adequat.
Des d'Amnistia Internacional insistim en el fet que no disposar d'un habitatge digne o de no tenir accés a l’atenció sanitària pot vulnerar altres drets, inclòs el dret a la vida. Per això, el govern de la Generalitat és responsable d’assegurar que les retallades i ajustos econòmics que es puguin fer, no afectin la seva obligació de garantir els drets humans dels grups més vulnerables, com són les persones sense llar o les persones afectades pels desallotjaments forçosos.
Però davant d’aquesta situació de crisi en què ens trobem, la resposta social i ciutadana ha estat clau per defensar els drets de les persones. Des d’Amnistia Internacional Catalunya volem seguir contribuint a aquesta mobilització; seguirem defensant el dret a la salut i treballant perquè el govern català, com ja ha vingut fent aquests darrers mesos en no aplicar el decret del govern espanyol, proporcioni assistència sanitària a les persones migrants en situació irregular. També impulsarem el treball en defensa del dret a l'habitatge a Catalunya i en particular, sobre desallotjaments forçosos quan aquests vulnerin la legislació internacional de drets humans.
Una altra de les qüestions que treballarem amb especial incidència a Catalunya serà garantir el dret de les dones a no patir violència. A Catalunya aquest any han mort 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles, i tristament ens convertim en la comunitat autònoma amb més víctimes de tot l’Estat. Des de l’any 2008, Catalunya disposa de la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Malgrat les mesures adoptades, la violència de gènere a Catalunya és una realitat que segueix afectant greument la vida de les dones.
En general, els mínims disposats en la Llei catalana continuen sense ser una realitat i les mesures i recursos d'assistència a les víctimes continuen sent insuficients i estan repartits de forma desigual al territori. En l’àmbit de Catalunya, tractarem especialment amb el sector judicial, per posar fi a la doble victimització d’aquestes dones: víctimes de violència de gènere i víctimes d’un sistema que no les protegeix.
El govern de la Generalitat de Catalunya disposa d'un important marge de maniobra per desenvolupar lleis i polítiques que tinguin en compte mecanismes per garantir la informació sobre els drets, vies per a la participació, indicadors de drets humans i mecanismes de rendició de comptes per avançar cap a l'exigibilitat dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), drets com la salut, l’educació, l’habitatge o el treball. El Govern català ha de fer el màxim esforç possible per garantir els drets socials bàsics dels qui pateixen el brutal impacte de la crisi i, a més, ha de retre comptes sobre les mesures que desplega per garantir aquests drets.
0