Aquests primers dies de 2013 se succeeixen previsions i anàlisis de l’any que deixem enrere i del nou que encetem. Sobre la taula, moltes incerteses per la situació que vivim, però també molts reptes. Poca gent, però, parla de drets humans i pensem que ens toca fer-ho, a Catalunya i més enllà, perquè els drets humans esdevinguin peça clau de les agendes socials, polítiques i econòmiques que vénen.
Sense aprofundir en els drets humans difícilment superarem les situacions provocades per la pobresa, i sense atacar les causes de la pobresa tampoc no podrem posar fi a les vulneracions de drets humans que se’n deriven. Amnistia Internacional porta des de 2009 denunciant aquest cercle viciós que ens tenalla cada cop més i avui toca fer-ho potser amb més força i intensitat.
Així, com tothom, avui fem balanç, però sobretot ens marquem el camí perquè 2013 sigui un bon any per als drets humans, o almenys millor que el 2012. Des d’Amnistia Internacional ens hi deixarem la pell, treballant-hi com hem anat fent els darrers 50 anys.
En l’àmbit internacional, la nostra organització ha sumat esforços per contribuir a l’aprovació d’un Tractat Internacional del Comerç d’Armes. Som al tram final d'una campanya engegada fa disset anys per Amnistia Internacional i altres organitzacions per aconseguir un tractat sobre el comerç d'armament que contribueixi a protegir les persones que, una vegada i una altra, pateixen les pitjors conseqüències de les violacions de drets humans durant les situacions de repressió armada, violència i conflicte a tot el món. Esperem que aquest 2013 sigui l'any històric en què finalment s'aprovi un Tractat que contribueixi a salvar vides.
Durant 2012, 13 ajuntaments catalans han aprovat mocions sol.licitant al Govern espanyol que, a la conferencia de negociació sobre el Tractat Internacional de Comerç d'Armes que es va celebrar al juliol, s’assegurés l'aprovació d'un Tractat sòlid i efectiu. El Parlament de Catalunya també va aprovar una declaració en aquest mateix sentit. Ens trobem a només uns mesos d'aconseguir un nou pacte mundial que podrà impedir que les armes arribin a mans dels qui perpetren greus abusos contra els drets humans.
Tota la feina feta juntament amb altres organitzacions, com la Fundació per la Pau i Intermón Oxfam, contribueix, de ben segur, a fer realitat aquest Tractat; i al 2013 seguirem fent pressió a les autoritats perquè així sigui. El març pot ser la data clau, i allà hi serem.
Crisi econòmica, igual a crisi de drets humans
A Catalunya i a Espanya, també tenim molts desafiaments per davant, perquè com ja alertàvem des d’Amnistia Internacional a principis de 2012, existia el risc que la crisi econòmica es convertís en una crisi de drets humans. I així està sent, lamentablement. Mentre la pobresa i la desigualtat van en augment, es retalla la despesa social, afectant així drets bàsics com el dret a l'educació, a la salut i a un habitatge adequat.
Des d'Amnistia Internacional insistim en el fet que no disposar d'un habitatge digne o de no tenir accés a l’atenció sanitària pot vulnerar altres drets, inclòs el dret a la vida. Per això, el govern de la Generalitat és responsable d’assegurar que les retallades i ajustos econòmics que es puguin fer, no afectin la seva obligació de garantir els drets humans dels grups més vulnerables, com són les persones sense llar o les persones afectades pels desallotjaments forçosos.
Però davant d’aquesta situació de crisi en què ens trobem, la resposta social i ciutadana ha estat clau per defensar els drets de les persones. Des d’Amnistia Internacional Catalunya volem seguir contribuint a aquesta mobilització; seguirem defensant el dret a la salut i treballant perquè el govern català, com ja ha vingut fent aquests darrers mesos en no aplicar el decret del govern espanyol, proporcioni assistència sanitària a les persones migrants en situació irregular. També impulsarem el treball en defensa del dret a l'habitatge a Catalunya i en particular, sobre desallotjaments forçosos quan aquests vulnerin la legislació internacional de drets humans.
Una altra de les qüestions que treballarem amb especial incidència a Catalunya serà garantir el dret de les dones a no patir violència. A Catalunya aquest any han mort 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles, i tristament ens convertim en la comunitat autònoma amb més víctimes de tot l’Estat. Des de l’any 2008, Catalunya disposa de la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Malgrat les mesures adoptades, la violència de gènere a Catalunya és una realitat que segueix afectant greument la vida de les dones.
En general, els mínims disposats en la Llei catalana continuen sense ser una realitat i les mesures i recursos d'assistència a les víctimes continuen sent insuficients i estan repartits de forma desigual al territori. En l’àmbit de Catalunya, tractarem especialment amb el sector judicial, per posar fi a la doble victimització d’aquestes dones: víctimes de violència de gènere i víctimes d’un sistema que no les protegeix.
El govern de la Generalitat de Catalunya disposa d'un important marge de maniobra per desenvolupar lleis i polítiques que tinguin en compte mecanismes per garantir la informació sobre els drets, vies per a la participació, indicadors de drets humans i mecanismes de rendició de comptes per avançar cap a l'exigibilitat dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), drets com la salut, l’educació, l’habitatge o el treball. El Govern català ha de fer el màxim esforç possible per garantir els drets socials bàsics dels qui pateixen el brutal impacte de la crisi i, a més, ha de retre comptes sobre les mesures que desplega per garantir aquests drets.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
0