Els oblits del balanç triomfalista de la segona legislatura d'Artur Mas

“Allà on Catalunya té autogovern, gairebé sempre ens en sortim i aconseguim un país millor”. La frase l'ha pronunciada el president de la Generalitat, Artur Mas, en la roda de premsa de final de legislatura. Una roda de premsa on normalment es fa balanç de l'obra de govern realitzada. Aquest dimarts, però, Mas ha evitat fer referència a l'acció del Govern perquè, segons ha dit, el dilluns ja va dissoldre el Parlament i va convocar les eleccions pel 27-S. “No puc fer referència a l'obra de govern, però sí a la situació del país”, ha afegit Mas. En la seva “radiografia del país”, Mas ha presumit d'haver assolit fites en educació, sanitat, seguretat o I+D.

Tot i no referir-se a l'obra de govern, les paraules de Mas han seguit el to triomfalista de la nota de premsa que el dilluns va enviar la Generalitat als mitjans de comunicació, que concloïa que el Govern ha tancat la legislatura amb “avenços clau” en reactivació econòmica, creació d'ocupació, manteniment de l'estat del benestar i millora de l'administració. “Hem actuat a temps i amb seny per preservar l'estat de benestar a mig termini”, diu en un dels tres documents en els quals la Generalitat es recolza per a presentar de forma positiva la seva obra de de govern. “Mai dic que Catalunya està bé, perquè és una ofensa a la gent que no ho està, però que Catalunya està millor és obvi”, ha reblat Mas. Com passa sempre amb les dades, però, cada govern s'agafa a les que més el beneficien.

Més atur i menys població activa que quan Mas va arribar a la Generalitat

Mas ha destacat que Catalunya porta dos anys de reducció de l'atur i creació d'ocupació nova. Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) matisen l'optimisme del president. És cert que el 19,1% d'atur de l'última EPA millora les taxes d'atur que van superar el 24% en alguns moments de la legislatura, com el març de 2013. Tot i així, la taxa del 19,1% està encara lluny del 17,9% d'atur que Mas es va trobar quan va accedir a la Generalitat a finals de 2010. En xifres absolutes, Mas tampoc ha aconseguit reduir els aturats que hi havia quan va ser investit president (705.200 el 2010 i 726.200 al tancament del segon trimestre de 2015, segons l'EPA).

A més, durant tota l'estada de Mas a la Generalitat la població activa de Catalunya s'ha reduït en gairebé 150.000 persones, i com venen recordant els sindicats durant tota la legislatura, l'ocupació que es crea cada vegada és més temporal i precària. Segons l'última EPA, el pes dels treballadors amb contracte indefinit sobre el total d'assalariats va arribar al percentatge més baix dels últims dos anys, el 80,2%. En canvi, la temporalitat va continuar augmentant amb 42.200 persones més, que ja representen el 19,8% d'empleats.

La despesa social ha caigut un 15% des que Mas és president

El Govern argumenta que el 71% del pressupost de la Generalitat per a aquest any està destinat a despesa social. També ven com a avenç que la despesa en salut suposa un 40% del pressupost total, quatre punts més que el 2010. Obvia que la despesa en educació, sanitat i benestar social ha passat de 17.486 milions d'euros al 2010 a 14.840 milions aquest any, fet que suposa una reducció del 15%.

“Boi Ruiz ha fet un sistema sanitari menys transparent i més desigual. Les coses s'han fet especialment malament”, valora la presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, que recorda que el col·lectiu que més ha patit les retallades en sanitat ha estat el de les persones amb menors rendes, que ja estaven més desprotegides que la mitjana de la població abans de la crisi. “La sanitat s'ha de posar al servei de la cohesió social, i no al contrari com ha fet Ruiz”, conclou Castells. Mas, però, ha tret pit de la sanitat catalana i ha obviat per complet les retallades dels darrers anys: “Tenim un sistema sanitari dels millors de tota la Unió Europea i clarament superior als estàndards de l'Estat espanyol”, ha sentenciat el president.

Tot i que aquest dimarts Mas ha evitat mencionar les retallades, el Govern sí que presumeix de la reducció de la despesa social en les dades que mostra quan ha de presentar Catalunya com un país atractiu pels inversors estrangers, unes xifres que no apareixen en els documents de balanç de govern enviats aquest dilluns. De cara a l'estranger, i només en anglès, el Govern també destaca la reducció del 4% de llocs de treball al sector públic (10.358 persones) des del 2011.

Manteniment de l'austeritat com a guia de la política econòmica

Malgrat l'autodenominat 'gir social' del Govern després del pacte amb ERC de 2012, la política econòmica de la Generalitat ha seguit regida pels principis de l'austeritat. El Pla Econòmic Financer (PEF) 2015-2016 que Mas-Colell va enviar el mes passat a Montoro és una mostra d'això: la recaptació per a aquest any de les sis noves taxes que la Generalitat ha creat en els últims mesos està estimada en 59 milions d'euros, però la via principal per alleugerir el dèficit segueix sent la venda de patrimoni i les privatitzacions.

En concret, el PEF inclou ingressos de 1.080 milions d'euros en concessions i 583 en vendes de patrimoni, 252,6 més que el 2014. Segons diu el document, els ingressos previstos es corresponen a les operacions de concessió plantejades a l'exercici 2014 “i que van quedar suspeses per la proximitat de la convocatòria d'eleccions municipals”. A més, per al 2016 la Generalitat preveu ingressos per venda d'edificis de 212 milions d'euros. “En conjunt, la reducció de la despesa associada a les mesures és de 391 milions d'euros”, conclou el PEF. La Generalitat va vendre els pressupostos de 2015 com els primers comptes que augmentaven la despesa des de l'arribada a la presidència d'Artur Mas.

D'altra banda, el PEF també indica que la plena implantació del Reial decret llei 16/2012, el de l'anomenat apartheid sanitari, “suposarà un estalvi important en l'àmbit de la salut”, i que la contractació de la gestió dels serveis de transport sanitari comportarà “un estalvi de 15 milions de euros que s'ha de consignar a l'exercici 2016”.

En la seva compareixença, Mas no ha ofert una alternativa per aconseguir els 500 milions a l'any que la Generalitat tenia previst recaptar amb l'impost sobre els dipòsits bancaris que va ser declarat inconstitucional el passat mes de juny. Tampoc ha traçat cap mesura extra si el Tribunal Constitucional acaba tombant els tres impostos mediambientals que es van aprovar l'any passat. “Tots aquests impostos, les eines noves que hem intentat crear per defensar-nos, ens les han confiscades o ens les volen confiscar”, ha lamentat Mas. Precisament, els successius atacs a l'autogovern de Catalunya per part del govern central i altres institucions de l'Estat fan que, per a Mas, Catalunya s'hagi guanyat el “dret a la legítima defensa”.

Mas només reconeix ombres en indústria, desigualtat i pobresa

Ben entrada la roda de premsa i a preguntes dels periodistes, Mas ha deixat per un moment el to triomfalista i ha reconegut que Catalunya no ha progressat tant en matèria de desigualtat, pobresa i política industrial. “El problema de Catalunya és que té un índex de risc de pobresa estructural”, ha valorat Mas, que també ha reconegut que Catalunya “està pitjor” en matèria de desigualtats. El portaveu del Govern fins fa pocs mesos, Francesc Homs, va negar durant l'any passat que la crisi hagués fet créixer la pobresa, precisament pel seu caràcter “estructural”.

La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, valora que el Govern ha estat “totalment incapaç” en la lluita contra la pobresa, i que només ha fet “pedaços” en aquest sentit. Segons les últimes dades de l'Idescat, l'any passat hi havia a Catalunya una taxa de risc de pobresa d'un 20,9%, mentre que al 2010 aquesta taxa era del 19,2%. De fet, la mesura més contundent contra la pobresa durant els anys de govern de Mas l'han dut a terme els moviments socials com la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica impulsant una ILP que el Parlament, amb el suport de CiU, va aprovar en el darrer ple de la legislatura.

Sense referència als fiascos econòmics de la gestió de CiU

Ni el Govern en els seus documents ni Mas en la roda de premsa han fet referència als fiascos econòmics de la gestió de CiU, com les privatitzacions d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i els túnels del Cadí o la bancarrota de l'aerolínea Spanair -aquesta última compartida amb el darrer govern tripartit.

El Govern va privatitzar el 2012 a corre-cuita ATLL, l'empresa pública que ven l'aigua als subministradors i de la qual depenen gairebé cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, per aconseguir ingressos extra. Des d'aquell moment es va desencadenar un reguitzell de recursos entre el consorci que va guanyar la concessió, Acciona; Agbar, l'altra empresa que optava a aconseguir ATLL; i la Generalitat. El desenllaç de la 'guerra de l'aigua' el va apuntar el TSJC el passat mes de juny, després de més de dos anys de conflicte, anul·lant la concessió. La Generalitat ha recorregut al Tribunal Suprem però ha admès que, si la sentència del Suprem segueix la mateixa línia que el del TSJC, haurà d'indemnitzar al consorci amb 326 milions d'euros. Això sí, no ha inclòs en aquests 326 milions les possibles indemnitzacions per lucre cessant que pot demanar el consorci liderat per Acciona, del qual també formen part el banc d'inversió BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia-Torreblanca.

Pel que fa als túnels de Vallvidrera i del Cadí, BTG Pactual va vendre l'any passat aquestes infraestructures pel doble del valor amb què les va comprar a la Generalitat el 2012. El banc d'inversió va obtenir un benefici de 86,9 milions d'euros en només dos anys. En el cas d'Spanair, la Sindicatura de Comptes va concloure que entre el tripartit i el govern de Mas havien aportat més de 200 milions d'euros a l'aerolínia abans que fes fallida el 2012. Mas no ha fet referència a cap d'aquests casos de mala gestió.

Mas tampoc ha parlat de la venda d'edificis públics emblemàtics, amb la que la Generalitat ha obtingut 615 milions d'euros entre el 2012 i el 2015, molt per sota del que havia previst el Govern. “Els edificis s'han venut tots malament. Les vendes no han servit molt per pal·liar el dèficit, i són edificis situats en zones emblemàtiques. Els costos de lloguer i de recompra seran enormes i només s'haurà beneficiat el sector privat”, recorda el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Ramió.

“Finances precàries” pel que queda d'any

També a preguntes dels periodistes, Mas ha avisat que res fa pensar que la “precària” situació financera de la Generalitat millori en el que queda d'any. “Ens obliguen a complir uns objectius de dèficit que no són compatibles a menys que desballestem l'estat de benestar, cosa que no podem permetre”, ha afegit Mas, que, com en d'altres ocasions, ha valorat que les finances de la Generalitat “no han sortit de la precarietat” en aquests anys. De fet, l'endeutament de la Generalitat no ha deixat de pujar des que Mas és president, i aquest any gairebé ha assolit els 64.792 milions d'euros, mentre que quan va arribar a la Plaça Sant Jaume el nivell de deute públic era de 34.697 milions d'euros

La caiguda dels ingressos derivada de la crisi econòmica i la negativa dels mercats a finançar la Generalitat va obligar al Govern l'estiu del 2012 a demanar el rescat a Cristóbal Montoro. Després de tres anys, Montoro s'ha convertit en l'únic creditor de la Generalitat. Els crèdits concedits a Catalunya per finançar-se superen els 42.000 milions d'euros, el 21% del PIB català de l'any passat. El rescat va anul·lar totalment la ja de per si limitada autonomia financera de la Generalitat, que mentre necessiti el Fons de Liquiditat Autonòmic per finançar-se ha d'enviar periòdicament a Hisenda un pla de tresoreria i ajustament. A més, si Montoro veu que la Generalitat pot incomplir els seus compromisos de pagament, pot enviar missions de control formades per funcionaris de la intervenció general de l'Estat. Un obstacle més dels molts que Mas i els partidaris de la independència hauran de superar un cop celebrat, en paraules de Mas, “l'únic i l'últim instrument per tal que els ciutadans puguin decidir el futur de Catalunya”, les eleccions del 27-S.