Entitats pels drets humans lamenten que el Parlament es resisteixi a acabar amb l'aïllament a les presons
El Parlament ha conclòs aquest dimarts el debat sobre els mòduls del règim d'aïllament a les presons catalanes. O, com ho descriuen les organitzacions en defensa dels Drets Humans, “l'espai més opac i impune dels centres penitenciaris”. Els grups parlamentaris han votat les propostes del Grup de Treball de la comissió, que instava a fer canvis dins dels centres, però el resultat, segons les entitats en defensa dels Drets Humans, queda molt lluny per a ser satisfactori. Segons les entitats, s'ha perdut una oportunitat per adaptar l'aplicació de l'aïllament a les recomanacions internacionals.
Les mesures aprovades pel Parlament aquest dimarts, després d'un debat sobre aïllament penitenciari sense precedents a la Unió Europea, inclouen la programació d'un mínim de 8 hores d'activitats setmanals per als interns en aquesta situació -sigui amb caràcter individual o en grup- i ampliar el programa i les hores d'activitats fora de la cel·la, garantint recursos per als equips de tractament (compostos per psicòlegs i educadors). Aquest reforç dels equips de tractament pretén assegurar que els interns puguin estar un mínim de 6 hores diàries fora de la cel·la. També es preveu la reducció del temps per a la revisió del primer grau, que passarà de sis a tres mesos, i es revisarà l'aplicació dels dos articles del reglament penitenciari que impliquen la modalitat més severa (els articles 93 i 94) cada 6 setmanes com màxim. A Espanya la llei estableix que un intern pot estar fins a 21 hores al dia tancat en una cel·la, durant mesos o fins i tot anys.
La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), entitat associada a la Universitat de Barcelona (UB), han comparegut hores abans de la celebració de l'última sessió de treball de la comissió parlamentària per denunciar que amb aquestes mesures “s'ha perdut una oportunitat per eradicar de les presons catalanes l'aïllament com a forma de tractament”. Part important dels debats s'han centrat precisament en posar en dubte que la reclusió en solitari durant un temps perllongat pugui ser considerada un tractament.
“Què genera l'aïllament penitenciari? ¿Tancar-te en una cel·la pot millorar la convivència en una presó?” s'han preguntat els representants de les organitzacions de defensa dels Drets Humans, que han recriminat a Junts pel Sí i a altres formacions polítiques poca profunditat i atreviment, així com haver-se limitat a plantejar canvis superficials de la normativa. “No ens han escoltat, creiem insuficient i amb poques garanties els canvis”, han assenyalat. Davant les propostes plantejades, els portaveus de les organitzacions han demanat a les grups parlamentaris “que siguin valents perquè la societat del segle XXI s'ho mereix”.
“Ens hem quedat en el camí ”, s'han lamentat Mireia Vehí i Joan Giner, portaveus de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot, respectivament, que han comparegut acompanyant els representants de les organitzacions de Drets Humans. Giner, ha denunciat que “la normativa internacional, les Regles Mandela, desaconsellen un període més llarg de 14 dies en aïllament, i això passa sistemàticament, s'incompleixen els estàndards més bàsics, no sortim encara de les presons en blanc i negre”.
Precisament, Alejandro Forero, portaveu de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), ha recordat com al Grup de Treball s'hi han aportat casos, relats, noms i han convidat dos relators internacionals contra la tortura que van detallar les conseqüències físiques i psicològiques de l'actual sistema d'aïllament a les presons catalanes. “Avui les conclusions tiren per terra aquest esforç i aquest espai”, ha assenyalat Forero. Finalment, ha advertit que seguiran denunciant els mòduls d'aïllament com “un espai de vulneració de drets”.
Les conclusions aprovades es traslladaran a la comissió de Justícia i motivaran una nova circular d'obligat compliment als centres penitenciaris de Catalunya que disposen d'aquests mòduls.
La Conselleria de Justícia havia reconegut deficiències en funcionament d'aquests mòduls, i el mateix director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, havia manifestat en seu parlamentària la voluntat de la Conselleria per escoltar propostes de millora. Part important de les mesures en els mòduls d'aïllament s'apunten ja en una auditoria interna feta pel Servei d'Inspecció on es detallen deficiències greus en el funcionament d'aquests mòduls. Una de les principals conclusions dels inspectors, reflectida en l'auditoria, és la constatació que “l'article 100.2 del reglament penitenciari i la Circular 1/2005 s'incompleixen sistemàticament en tots els DERT”. Precisament, quin seguiment i quin control es farà respecte les mesures aprovades aquest dimarts és una de les majors dubtes de l'efectivitat dels canvis aprovats.
