eldiario.es

Menú

Interns denuncien tortura a les presons catalanes

La Generalitat de Catalunya nega al Parlament la compareixença de tres presos, que han hagut de declarar a través d'una gravació d'àudio des de la presó

Els presos denuncien tortura, tal com apuntava l'informe del Síndic de Greuges

La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura havia demanat la compareixença dels presos "per poder donar a conèixer l’experiència d’aïllament en primera persona"

- PUBLICIDAD -
Brians I;Departament Especial de Régim Tancat; presons

Dos funcionaris ensenyen les corretges de contenció a la presó de Brians I SÒNIA CALVÓ

Dos presos i un expres han denunciat haver patit tortura i maltractament a les presons catalanes. Ho han fet públic en el marc del grup de treball que està tenint lloc al Parlament de Catalunya sobre Departaments Especial de Règim Tancat (DERT), més conegut com a règim d'aïllament. Es tracta d'un  règim en què els presos passen més de 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades. Segons el Síndic de Greuges i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), però, no són els únics casos.

A la sessió d'aquest dimarts al Parlament ha comparegut un expres, D.G., que ha explicat que li van donar de cops de porra per recriminar la manera com treballaven els funcionaris: "Ho recordo com una cosa horrible. He passat per situacions dolentes, però això no s'oblida. A mi em van voler treure del mig". D.G., que ha valorat l'aïllament com un "càstig en majúscules", també s'ha queixat del tracte rebut per part dels funcionaris, de la poca atenció cap a la salut física i mental dels presos, de la qualitat i quantitat del menjar, de les poques hores de pati i ha qüestionat la confidencialitat de les visites amb els metges i els psicòlegs. 

L' informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges va recollir testimonis d'alguns interns que asseguraven haver rebut maltractaments, així com queixes sobre que les immobilitzacions es perllongaven més enllà del temps reglamentari. 

Des d'un primer moment la CPDT va demanar que els presos compareguessin al grup de treball de manera presencial o a través de videoconferència "per tal de poder donar a conèixer l’experiència d’aïllament en primera persona". Una demanda que la Direcció General de Serveis Penitenciaris (DGSP), depenent de la conselleria de Justícia, va negar. Com a alternativa, van oferir la possibilitat d'enregistrar el testimoni dels interns en format d'àudio amb la presència de dues diputades, Maria Francisca Valle, del grup parlamentari de Ciutadans, i Mireia Vehí, de la CUP. 

Des de la Direcció General de Serveis Penitenciaris ho justifiquen perquè, segons les avaluacions fetes pels equips de tractament, els presos "presenten un risc alt de conductes violentes, tant dins com fora de la institució penitenciària, i un risc mig o alt de trencament de condemna" i que, per tant, "caldria activar un dispositiu de seguretat d'alta intensitat". Qui firma el document és el director general, Amand Calderó, que, afegeix, que el trasllat dels presos i "l'exposició a un entorn desconegut" podria "afectar negativament el procés de retorn al règim ordinari i les millores de la seva conducta".

Davant d'aquesta situació la CPDT ha denunciat límits al dret de la llibertat d'expressió dels presos i es mostren preocupats pel fet que els interns se sentin "intimidats o cohibits per expressar-se lliurement per por a patir possibles conseqüències" que es puguin derivar de les declaracions i denúncies de maltractaments. Per això valoren que la declaració presencial dels interns al grup de treball "és fonamental i que la seva devaluació tindrà una incidència directa en el resultat del mateix". Consideren que la resposta dels Serveis Penitenciaris "posa de relleu la falta de voluntat per tal de garantir el respecte i les garanties de les persones privades de llibertat". 

Vehí, que va agafar declaració a dos presos de centre penitenciari de Puig de les Basses –però que també havien estat anteriorment a Brians I–, ha explicat a la sessió del grup de treball que els interns relaten situacions de maltractament, violència policial i sancions encadenades. "El relat és esfereïdor", ha conclòs la diputada de la CUP. 

No és la primera vegada que se senyala el centre penitenciari de Brians I com a espai que aglutina la majoria de denúncies i queixes per maltractaments. Per això, s'ha demanat la compareixença del director d'aquesta presó, Joan Carles Navarro, al grup de treball. 

"Estem constantment denunciant casos així" assegura Iñaki Rivera, membre de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT). Per ell, un dels punts més preocupants és que quan un pres vol denunciar que rep maltractaments o tortura, "rep represalies com a conseqüència de la denúncia". A l'últim informe de la CPDT sobre aïllament penitenciari es van registrar més d'una cinquantena de casos de lesions greus i quasi 1.000 de lleus. 

Brians I;Departament Especial de Régim Tancat; presons

Sala de contenció del centre penitenciari de Brians I SÒNIA CALVÓ

Més d’una cinquantena de col·lectius, com la CPDT, Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans, l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) demanen al Parlament a través d'un manifest que es pronunciï i suprimeixi el règim d'aïllament del sistema penitenciari català i que es respecti la legalitat i les recomanacions internacionals.

La Generalitat, demandada pel suïdici d'una presa a Brians I

El cas de Raquel E.F., la presa que es va suïcidar al centre penitenciari de Brians 1 l’abril del 2015 després de nou mesos en règim d'aïllament, fa un pas més. Després que la Generalitat de Catalunya desestimés la reparació patrimonial per via administrativa presentada per la família, ara han presentat una demanda al Jutjat del Contenciós Administratiu. Demanen que el departament de Justícia assumeixi la responsabilitat en la mort de la interna i aboni a la família de la víctima una indemnització de 19.172,54 euros.

La demanda del contenciós administratiu es dirigeix contra l'administració i planteja directament la responsabilitat del Director i la Subdirectora de Brians 1 "que es trobaven assabentats de la situació” com a responsables de la mort de Raquel E.F, segons denuncia l'advocat del cas, Andrés García Berrio. També atribueix responsabilitats als funcionaris del mòdul d’aïllament per mantenir la interna en aquest règim, una decisió que "va ser presa pels caps de torn del DERT, per l'equip mèdic i per la junta de tractament". 

La Generalitat, tot i admetre que la interna ja havia intentat treure's la vida anteriorment, no reconeix cap responsabilitat en el succés. Per la Generalitat, "els danys irrogats no són imputables a la prestació del servei públic penitenciari", ja que la investigació del departament no va detectar "l'existència de negligència ni de dèficit en l'actuació" dels funcionaris de Brians I. Segons un informe de l’Institut Català de la Salut, els intents de suïcidi i les accions autolesives "tenien un objectiu manipulador", és a dir, sense la intenció real de suïcidar-se,  i per això no es va activar mai el protocol de prevenció de suïcidis. 

L'advocat del cas i membre d'Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans, Andrés García Berrio, entén que la Generalitat ha de fer una anàlisi diferent i rectificar la resolució. Segons García Berrio, "els interrogatoris que es van fer als funcionaris es contradiuen amb el que es pot evidenciar a través dels informes mèdics i els expedients sancionadors i d’actuació realitzats mentre la interna estava al DERT". Per això, conclou, sí que hi havia hagut situacions d’intent de suïcidi i d’autolesions prèvies conegudes tant pels responsables mèdics, com pel psiquiatre i els funcionaris responsables del DERT.

Segons estableix el Protocol de prevenció de suïcidi, davant de conductes amb risc autolític és necessari que el psicòleg de la presó realitzi actuacions concretes com ara una entrevista, una taula d’indicadors de risc i aplicar el test de Beck, un qüestionari que mesura la severitat de la depressió. També recorden que l’aïllament "només podrà ser considerat com a sanció disciplinaria en casos excepcionals" i que Raquel E.F., en canvi, va estar-hi prop de nou mesos.

Per contra, la resolució de la Generalitat remarca que l'administració no va tenir cap responsabilitat en els fets: "La causa de la mort va ser fruit de la seva pròpia decisió, i no el resultat de l'activitat o inactivitat de l'Administració penitenciària o del personal al seu servei. Així ha quedat acreditat que Raquel va decidir de manera voluntària, lliure i conscientment posar fi a la seva vida, escollint el moment, la manera i el lloc".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha