ERC estableix ponts amb els comuns a Catalunya amb el suport a la moció de censura d'Iglesias
“L'hegemonia de les esquerres a Catalunya ens l'estem jugant aquestes setmanes. Us demanem que sigueu tan nobles amb nosaltres com nosaltres ho hem estat amb vosaltres”. El missatge que Joan Tardà va introduir al discurs amb el que va anunciar el suport d'ERC a la moció de censura plantejada per Unidos Podemos no deixa cap dubte sobre les intencions dels independentistes: deixar enrere la guerra que en els últims mesos han tingut amb els comuns a Catalunya i sumar suports al referèndum.
Com s'esperava, el grup català s'ha convertit en el principal suport a la investidura de Pablo Iglesias fora del grup morat. Dels 82 sís recollits per la proposta, 9 van ser dels independentistes catalans. Una posició que el candidat, Pablo Iglesias, va agrair a Tardà, recordant-li que Podem defensa el dret a decidir al Congrés. “Estic orgullós de donar-vos suport”, havia assegurat Tardà durant la seva intervenció.
El líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha recollit aquest dimecres el guant llançat per Tardà el dimarts assegurant que a Catalunya hi ha la possibilitat de “construir una majoria més justa”. No obstant això, Domènech ha marcat com a condició per fer-ho que aquesta aliança es faci “més enllà dels fulls de ruta” i amb base en processos constituents a tot l'Estat.
Passada la votació, Gabriel Rufián ha mostrat el seu suport a la portaveu Irene Montero, protagonista dels atacs personals dirigits des de la tribunal pel portaveu del PP, Rafael Hernando.
L'idil·li representat entre Esquerra i Podemos al Congrés, on els diputats Rufián i Tardà mantenen bona relació amb diversos diputats morats, s'assembla molt poc a la relació que tots dos partits mantenen en terreny domèstic. A Catalunya, la gestió del Govern de la Generalitat i la de l'Ajuntament de Barcelona, ocupat per uns i pels altres respectivament, ha provocat durant els últims mesos multitud de retrets creuats i una enemistat manifesta.
Entre els conflictes més agres que han protagonitzat els dos partits en el terreny municipal, el passat mes d'abril a l'equip de govern de Colau va caure especialment malament que ERC votés en contra de rescindir el contracte de les obres del túnel de Glòries. Per la seva banda, els d'Oriol Junqueras retreuen als comuns la seva actitud al Parlament, on Catalunya Sí Que es Pot ha exercit una de les oposicions més dures al Govern, amb esmenes a la totalitat en els dos projectes pressupostaris que han presentat.
Però si alguna cosa ha dividit a comuns i republicans en els últims mesos, aquesta ha estat la postura davant el referèndum. En el turbulent període entre les últimes dues eleccions generals, Xavier Domènech va acusar recurrentment a ERC d'haver deixat enrere el referèndum, ja que els independentistes no el portaven al programa electoral de les últimes eleccions catalanes ni el defensaven fins al mes de setembre.
No obstant això, des de l'anunci del “referèndum o referèndum” del Govern, ERC ha augmentat la pressió als comuns perquè se sumin a una votació sense l'acord de l'Estat. Malgrat tots aquestes desavinences, un cop anunciat el referèndum per l'1 d'octubre, ERC vol acabar amb l'encreuament de dards.
El suport sense condicions concretes prestat aquest dimecres a la iniciativa de Podemos és explicat al partit com una mostra de bona voluntat amb un dels seus espais més propers –i per això amb un dels que tenen més competència– i en una òptica netament autodeterminista.
Però la mostrada pel partit republicà des del faristol del Congrés no és l'única raó que explica el seu suport a la moció de censura. Al partit s'ha estès des de fa un temps la sensació que és necessari utilitzar la seva presència en institucions diferents de la Generalitat per diferenciar-se dels socis del PDECat. Si els exconvergents han explicat la seva abstenció adduint que en les seves reunions prèvies Podemos no havia definit el seu programa, ERC ha preferit fer un cant a la unitat de l'esquerra “contra el règim del 78”.
