“Podem no serà una llosa per al procés sobiranista, ans al contrari”
Marc Bertomeu (Barcelona 1991) i Bea Rilova (Barcelona, 1980) arriben per separat a la plaça del la Vila de Gràcia i se saluden amb un petó. Els dos tenen pressa perquè en qüestió de dies han passat a ser el blanc dels principals mitjans de comunicació de Catalunya. Ella, una mestra d’ESO a l’atur, encara no ha dinat i farà l’entrevista mentre es menja un entrepà de truita i amb el soroll de fons del seu telèfon mòbil. Ell, en pràctiques, ha d’atendre unes estudiants per un treball universitari. Al vespre tots dos es tornaran a trobar a la Nau Ivanow de Sagrera, a l’enèsima assemblea d’un moviment que va prenent forma a Catalunya, submergida en un terratrèmol polític. En ple procés sobiranista i a només unes hores del 9-N, parlem amb ells sobre el rol que podria jugar la formació de Pablo Iglesias a Catalunya, els seus moviments interns i el llegat del 15-M.
L’escenari polític català és tant imprevisible que, un cop superat el 9-N, no es descarten unes eleccions anticipades a Catalunya. Estaríeu preparats?
Bea Rilova [BR]: En aquest cas hauríem de plantejar-nos l’elaboració de llistes per als càrrecs electes, sense tenir encara òrgans autonòmics definits. Seria una situació estranya, hauríem de construir un espai telemàtic per a la pressa de decisions que comportaria un avançament electoral. Hi ha una plataforma on tots els inscrits a Catalunya podrien votar els candidats que, prèviament, s’haurien presentat per llistes obertes. No només caldria definir candidatures, sinó consolidar la línia política sense haver tingut els espais de debat suficients.
Si encara no hi ha aquesta estructura, perquè sou vosaltres, de moment, les cares visibles?
Marc Bertomeu [MB]: El primer boom a Podemos és quan sorgeix la formació a nivell estatal i comencen a organitzar-se els cercles i, més endavant, es posen a treballar de cara les Europees. Fins aquí l’atenció mediàtica anava dirigida als candidats, en especial al Pablo. A partir de les Europees hi ha una segona onada d’interés per part dels mitjans i detectem la necessitat de donar-los resposta. En un primer moment fem una reunió el cercle de Barcelona on decidim que els que hem sigut candidats, en aquest cas la Bea i jo, amb el suport de nou companys més, començar a donar resposta a la premsa. Durant l’estiu el suflé va baixar i ara torna a tenir un gran impacte mediàtic. No respon a una dinàmica nostra, sinó dels mitjans. Nosaltres sempre mirem de deixar clar des d’on parlem.
Us ho pregunto, sobretot, perquè alguns companys vostres s’han queixat de que hagin sortit portaveus que, segons ells, ningú els ha escollit.
BR: Ho vivim de forma molt natural. Són una cadena de legitimitats molt subtils que s’expliquen, únicament, perquè tot ha anat molt ràpid. Encara no estem organitzats a nivell de Catalunya. En la mesura que ens dotem dels òrgans específics tindrem candidatures amb els seus portaveus. De moment, només ens podem recolzar en aquells processos amb vots i, per tant, amb persones mínimament escollides. El Marc i jo vam sortir escollits a la llista de les Europees i, en el meu cas, formo part de l’Equip Tècnic del Pablo Iglesias que està preparant el procés assembleari estatal. D’alguna manera tinc 80.000 vots al darrera que m’avalen. De moment, ens sentim legitimats per anar fent aquesta tasca.
També han alertat que les regnes de Podem a Catalunya les duen activistes militants de Procés Constituent i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. És així?
BR: Tenim alguns companys d’aquestes plataformes que hi estan col·laborant, però també a la resta de l'Estat hi ha presència de la Izquierda Anticapitalista. Tenim gent de renom de Procés Constituent als cercles i altres que participen a xerrades. Podem és un espai molt natural on col·laborar perquè s’hi simpatitza des de diverses esferes. Molta gent diversa s’ha fet seu el projecte i això no és un problema, sinó que enriqueix el debat intern.
El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), indica que Podem en unes eleccions catalanes se situaria com cinquena força, amb 10-11 diputats, per davant d'ICV-EUiA, CUP i Ciutadans i només per darrere d'ERC, CiU, PSC i PP. Sorpresos?
MB: No ens sorprenen en el sentit que existeix una bossa de gent que, en els últims anys, no s’havia sentit mai interpel·lada per la política. I ara hi ha diversos espais que miren d’interpel·lar aquests sectors. Podem és un d’ells però no l’únic. La CUP també creixerà, per exemple, o altres espais de confluència en clau municipal. Estem en un moment d’irrupció dels projectes de ruptura. Veiem la gent que ve als cercles, que s’interessa per Podem, i creiem que els resultats que comentes s’equiparan amb la gent que ja està participant d’aquest projecte.
BR: I, per altra banda, ens ho mirem amb distància i prudència. Per exemple, les eleccions de maig ens donaven dos els més optimistes i, en acabat, eren 5.
MB: I cal recordar que la demoscòpia en una força nova és molt difícil fer aquestes previsions.
Què tenen en comú el procés sobiranista i el 15-M?
BR: Reclam radical de sobirania i més democràcia. La gent vol incidir i participar, un dels clams que escoltàvem a les places era el “no ens representen”. A mi em va emocionar molt com, en les Europees, es cantava als nostres candidats “que sí, que sí, que sí ens representen!”. Hi havia unes mancances a nivell institucional i hem vingut a dir prou. Som gent normal i volem que la gent confiï en una altra forma de fer política. No volem que confiïn en unes persones determinades, sinó que volem una organització on la gent sigui part activa.
MB: Sense dubte el 15-M marca un punt d’inici en la ruptura en la política tradicional i la nova política. El 15-M no s’ha convertit en una sola cosa, ha explotat en diferents espais de participació i, un d’ells, és Podem. I, en relació amb el procés, bàsicament són dos projectes que busquen una ruptura amb les normes del joc que fins ara estaven establertes.
Íñigo Errejón, un dels ideòlegs de la formació, afirma que el procés català “aprofundeix i fa evident una de les fractures del règim del 78”. I, afegeix: “la mobilització ja està en marxa i no se li pot dir que s’ha d’esperar a que hi hagi un procés constituent espanyol, fins i tot si hi ha mesures legals en contra”.
MB: El procés català pertany a la societat catalana, que és qui l’està impulsant. Lamenten que no se li hagi donat una resposta vinculant com la que nosaltres desitjaríem, tant a nivell català com espanyol. Ara bé, el procés no s’atura i nosaltres hi participarem en tant que és una expressió de ruptura envers un règim que considerem caducat. Al cap i a la fi, el catalanisme polític sempre ha estat un dels motors de canvi d’Espanya, i segurament el procés català pot ajudar a la ruptura amb el règim del 78 i donar pas a un nou procés constituent.
Demà en quin sentit votareu?
MB: No he decidit el meu vot. Penso que s’hi ha d’anar a participar. En primer lloc, esperar que hi hagi urnes. I, en segon, mostrar tot el rebuig a les impugnacions d’un òrgan il·legítim com ho és el Tribunal Constitucional. Ara, Des Podem hem reclamat sempre un referèndum vinculant, no aquesta última proposta de consulta, que no ens sembla vàlida i que és un clar pas enrere en les demandes ciutadanes.
BR: Cal anar a votar, més enllà del sentit del vot, en clau de protesta. No serà un vot amb els nivells de garantia a efectes vinculats que hauria de tenir, però hi aniré per reivindicar que les coses no s’han fet bé. La Constitució s’ha de canviar i això avui passa per obrir un procés constituent. Tots els processos que contribueixen a qüestionar el règim del 78 són benvinguts. I aquí a Catalunya la prepotència de l’Estat ha estat impresentable. És lògic que hi hagi moviment rupturista propi i, segur, que anirem de la mà.
Des d’alguns sectors, sobretot des de l’independentisme, es veu amb desconfiança el rol que jugarà Podem en la qüestió catalana.
MB: Ningú ha de tenir por de que Podem sigui una llosa per al procés, ans el contrari. Sempre ens hem significat a favor del dret a decidir. Creiem que el procés català passa exclusivament per una consulta vinculant i efectiva. Ni ho era la segona ni ho és la tercera, nosaltres hem demanat des del principi que ho sigui. Podem no s’hi oposarà mai això, tot el contrari.
BR: Pensem que l’eix prioritari l’ha de posar la ciutadania en base a allò que condiciona la seva vida. El dia 10 de novembre la gent seguirà anat a buscar feina, seguirem patint desnonament. Creiem que l’eix nacional posa a prop formacions molt allunyades, com ho poden ser CiU, ERC i la CUP. Nosaltres no entrem en aquest tipus d’alineaments. De fet, intuïm que l’eix tampoc està en l’esquerra o la dreta, sinó entre les forces que, identitàries o no, el que persegueixen és la preservació del poder. Els de baix i els de dalt.
Aquest discurs pot semblar estrany, també, a una part important del vostre potencial electoraT. La gran majoria de ciutadans que diuen que votaran Podem (un 78,5%, segons les enquestes) no se sent nacionalista. no se sent nacionalista
MB: Nosaltres no ho veiem així. El dret a decidir no només el reclamem per la qüestió catalana, que també, sinó per tots els assumptes. El dret a decidir l’exercim en l’elaboració de les llistes, dels programes i en el dia a dia als cercles. No crec que el dret a decidir hagi d’estar vinculat, únicament, a la qüestió nacional. Ara, també val la pena recordar el què ha passat amb el Multireferéndum. Segons quins aprofundiments en democracia interessen, però alguns altres no.
Quina relació amb la resta de l’estat proposeu, doncs?
BR: Podem habilitarà l’espai perquè puguem tenir els debats necessaris per decidir sobre el futur polític de Catalunya. I respectarem la voluntat majoritària. Sobretot, el nostre paper serà el de promoure aquest espai en un marc constituent.
MB. Insistim: és una decisió del conjunt de ciutadans de Catalunya. La Constitució de 1978 posa límits tant a les aspiracions catalanes com a la regeneració democràtica del conjunt de l'Estat, per la qual cosa perquè siguin efectius aquests processos s'ha de canviar aquesta constitució. Nosaltres, però, no volem una reforma, sinó un procés constituent...
...un procés constituent d’abast estatal. Podem tindria sentit en una Catalunya independent?
MB: Perquè no? No hem d’entendre Podem com un partit polític tradicional. Podem és un procés de metodologies que permeten que la ciutadania participi i s’impliqui en política.
En unes hipotètiques eleccions autonòmiques us hi trobaríeu a gust en un front comú amb orgnitzacions com Procés Constituent, ICV-EUiA, la CUP...
MB: És una decisió que pertany a l’Assemblea de Catalunya. Ara per ara no hem pres aquesta decisió, però estem oberts a parlar amb tothom. De moment, la nostra voluntat és la de presentar-nos sols.
Amb qui no us podreu entendre? O, dit d'una altra manera, quins són els partits de la casta a Catalunya?
A Catalunya, CiU és l’exemple més clar. Tant pel seu entorn, Pujol, Millet, Montull, Crespo, etc... Com pel seu paper de partit frontissa i la política del peix al cove. Evidentment les filials de PP i PSOE estan en la mateixa línia que els partits originals. Cal recordar però, que la casta no és tot el partit. Sinó aquelles persones amb poder o pròximes al poder que l'utilitzen en benefici propi i s’obliden que estan fent un exercici de servei públic. Les bases dels partits no poden ser etiquetades de la mateixa forma que les actituds d'alguns dels seus dirigents. El cas de Mónago, haver pagat els 32 viatges i veure-ho com la cosa més normal del món, és casta.
De què dependrà la vostra participació en l’altra gran cita electoral que viurà Catalunya, com ho són les eleccions a Barcelona. Sereu un element més en la confluència que ha suscitat la irrupció de Guanyem?
MB: Nosaltres ja assistim a Guanyem com a facilitadors entre els diferents actors. Estem immersos en un procés de confluència i mantenim converses amb diverses formacions i moviments. Hem d’acabar de debatre el codi ètic, i queden per endavant reptes com l’elaboració de llistes i el programa final de Guanyem. Un cop tinguem aquests ingredients ho durem a l'assemblea de Barcelona que serà la que marqui la decisió final. A partir del 15 de novembre es podran presentar les candidatures als consells municipals, un procés que culminarà el 2 de gener amb la proclamació dels òrgans de direcció i el projecte polític de cada municipi.
Hi ha qui passa factura a les formacions amb passat de gestió a la ciutat, com la CUP a ICV, i hi ha qui demana unitat davant d’un enemic poderós, com ICV en al·lusió a la dreta. Quins dels dos criteris us convenç més?
MB: No ens posicionem a cap de les dues bandes. Intentarem que la candidatura resultant sigui el més pròxima possible a Podem. Si ho aconseguim, l’assemblea de Barcelona ho aprovarà i serem més a prop de rubricar aquesta esperada confluència.
Podemos ha resolt la qüestió mediàtica i de lideratge que va arribar a diluir el missatge del 15M?
BR: No ens fan por els lideratges que posen veu al neguit de la ciutadania. Ha sabut interpretar el que succeïa i, simplement, s’han erigit persones, com el Pablo o també l’Ada. Missatges senzills, amb rigor i amb contundència. Són líders naturals, de consens.
MB: Penso que els líders són una etiqueta que posen els mitjans i els portaveus són etiquetes que posem els moviments. Estem per desgràcia en una democràcia d’audiències. Al final són els mitjans els que els que posen cares i retraten certes figures. Hi una dualitat, el dia a dia dels mitjans i el dia a dia dels cercles. La base de decisions de Podem són els cercles, som les assemblees, no els mitjans de comunicació.
Home, l’opció de posar el Pablo Iglesias al logo de la butlleta electoral és decisió vostra, no dels mitjans...
MB: Però respon a la lògica dels mitjans. Ho hem d’ubicar en un context complicat: Érem una força nova que s’intentava buscar un espai, aprofitant les nostres oportunitats. La lògica hegemònica dels mitjans sempre ha estat conservadora. Les forces majoritàries són les que han estat més presents als mitjans. I per trencar aquesta hegemonia hem hagut d’anar a tots els llocs on hem pogut.
BR: Els hem fet el joc. Sabem que aquesta és una societat mediàtica i si volem tenir opcions de canviar les coses hem de ser audaços. Sense cap mena de por a no ser prou purs i amb el perill, com va passar, de que en un primer moment no s’entengui la decisió, tal i com ens va passar. Amb el temps, però, tots hem acabat estant molt orgullosos d’aquella campanya.
Quina relació teniu amb el Pablo?
BR: Bona, hem treballat junts a l’Equip Tècnic.
MB: Jo no hi he parlat mai.
Per acabar, quins referents o moviments polítics us inspiren?
MB: A nivell català, citaria en David Fernández i l’Ada Colau. A nivell estatal crec que en Pablo Iglesias està aconseguint arribar a molta gent. Ara, trobo molt inspiradors moviments populars de llatinoamericà, Syritza a Grècia i també els partits pirates europeus.
BR: Amb la Merkel! [riu] Mira, l’altre dia vaig quedar copsada en conèixer en David Fernàndez. Sempre procuro seguir-lo de prop, però vaig tenir ocasió de conèixer-lo. Només amb el gest ja em va semblar una persona amb uns valors i una militància molt arrelada. Calen més activistes com ell en la vida política.