Sandro Rosell dimiteix com a president del Barça per “preservar al club dels atacs” davant el cas Neymar
Sandro Rosell ha dimitit aquest dijous com a president del Barça. Amb un to trist i emocionat, Rosell ha llegit un breu discurs davant les càmeres en què ha afirmat que deixa el càrrec per “preservar el club dels atacs injustos que estava patint”. Ha explicat que la seva família porta molt temps “patint en silenci amenaces i atacs”. Just després ha esmentat el fitxatge de Neymar que, segons les seves paraules, va despertar la “enveja i desesperació” dels seus adversaris.
L'acceptació per part de l'Audiència Nacional de la querella per les possibles irregularitats en el fitxatge de Neymar ha estat el detonant de la dimissió. Rosell s'ha limitat a dir que el fitxatge ha estat correcte i que “en el futbol és imprescindible preservar la confidencialitat pactada”. Rosell ha anunciat que la junta directiva mantindrà el mandat fins 2016, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, fins ara vicepresident. Bartomeu, elegit per unanimitat de la junta directiva, ha anunciat que el Club s'implicarà a fons per defensar la legalitat del contracte de Neymar.
Rosell va guanyar les eleccions a la presidència del Barça el 2010. Va ser vicepresident amb Joan Laporta, però molt aviat va abandonar la junta i es va convertir en el seu principal adversari. Des de llavors, la pugna entre tots dos ha estat constant. Aquest vespre ha començat el seu discurs recordant els seus èxit, el primer el fitxatge de Ronaldinho, el jugador que va recuperar un període prodigiós del Barça després del mític dream team.
L'acció judicial del soci dissident
Darrere la dimissió de Sandro Rosell hi ha un nom: Jordi Cases. Es tracta d’un soci opositor al fins ara president del Barça. El 5 de desembre passat Cases va presentar una denuncia, que més tard ha ampliat en conèixer més informació.
En la seva acció judicial Cases considera que l’import pagat pel Barça per al fitxatge del davanter brasiler Neymar supera els 94 milions. En aquest sentit la denuncia afirma que part dels diners pagats ho han estat en forma de contractes simulats, entre altres els que s’haurien firmat amb el pare del jugador.
Contra aquesta idea el club opina que els contractes associats a la fitxa formen no part de l’operació. Per tant, limita el cost del jugador als anunciats 57,1 milions anunciats per Rosell.
Tant el soci Jordi Cases, com la fiscalia, entenen que s’ha produït una apropiació indeguda amb la distracció que suposaria la firma dels contractes col·laterals. Per tant, aquest delicte de distracció, si finalment resulta provat suposaria una condemna d’un a sis anys de presó. La raó per aquesta duresa és que la llei no mira tant que l’acusat s’hagi beneficiat amb el fet si no l’administració deslleial dels fons, en aquest cas del club.
El soci denunciat assegura que el contracte amb el jugador es va firmar amb una empresa propietat del pare del jugador. Oficialment en aquest contracte es destinaven 17,5 milions a pagar al club de procedència, el Santos, els drets federatius. Uns altres 40 milions s’haurien pagat a la societat del pare de Neymar en concepte de penalització per l’incompliment d’un contracte anterior. A tot això caldria afegir, segons Cases, contractes d’imatge i un pagament de 8,5 milions més que no existia al primer contracte que hauria servit per retenir al jugador el 2011.
