Tècnics del 9-N neguen que fessin servir bases de dades públiques per la votació
Dos tècnics contractats per la Generalitat per la consulta del 9-N han admès aquest dijous que van instal·lar l'aplicació informàtica usada en la votació després de la suspensió del Tribunal Constitucional i han assegurat que aquesta es va confeccionar amb una guia de carrers però no amb bases de dades personals públiques.
Segons han informat fonts judicials, dos tècnics de l'empresa T-Systems han declarat aquest dijous com a testimonis, a proposta de la Fiscalia, davant del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per mantenir la consulta del 9-N després de la suspensió del Constitucional.
La Fiscalia pretenia aclarir si l'empresa va tirar endavant amb els encàrrecs relacionats amb el 9-N, després de la suspensió, i si va utilitzar bases de dades personals públiques -el registre d'assegurats del Servei Català de Salut i del Registre de Població de Catalunya- per elaborar les aplicacions informàtiques usades en la votació.
Els tècnics de T-Systems, empresa que va crear les aplicacions informàtiques del 9-N, han reconegut que van aprofitar al màxim els terminis d'execució de l'encàrrec, de manera que aquestes es van instal·lar en els ordinadors portàtils usats per a la votació entre el 7 i 8 de novembre, dies després que el Constitucional suspengués la consulta d'independència.
A més, han reconegut que tècnics de l'empresa van treballar la jornada del 9-N per assessorar els voluntaris davant les incidències que puguin sorgir durant la votació i van romandre de guàrdia per si calia que actuessin per repel·lir atacs informàtics a la web de la votació.
Segons consta en el sumari, el mateix dia en què es va suspendre el 9N, T-Systems va enviar una carta a la Generalitat per saber si havia de seguir endavant amb les seves gestions per a la votació, al que el Govern català li va respondre el 7 de novembre que, consultats els serveis jurídics de la Generalitat, cap de les activitats de l'encàrrec resultaven “explícitament afectades” per la resolució del Constitucional.
De fet, la investigació del TSJC es centra principalment en esbrinar si la Generalitat va mantenir els preparatius sobre la votació una vegada que el Tribunal Constitucional havia suspès la consulta, per si això va poder constituir un delicte de desobediència.
Així mateix, els testimonis citats per avui han negat que el programa informàtic que van crear per als ordinadors utilitzats en la votació inclogués informació de bases de dades públiques i han precisat que aquest va ser confeccionat a partir de mapes de carrer de poblacions.
En l'aplicació informàtica, han afegit, els voluntaris del 9N es limitaven a introduir el DNI dels ciutadans per comprovar si acudien a l'urna corresponent i si no havien votat abans, sense que els ordinadors portàtils utilitzats estiguessin connectats entre si en una xarxa.
Els tècnics han estat interrogats a més en relació amb el projecte “Invictus”, una base de dades que admeten que la Generalitat els va encarregar el 2013, sense vincular-la al 9-N, en què van recollir informacions d'identitats personals basades en el registre d'assegurats del Servei Català de Salut.
Els testimonis, han afegit les mateixes fonts, han afirmat que desconeixen si el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), que els va fer l'encàrrec, va usar aquesta base de dades per a alguna de les gestions relacionades amb el 9N, encara que tampoc ho han descartat.
Segons els testimonis, el CTTI els va encarregar aquest cens per tal de utilitzar-lo en diferents serveis telemàtics de la Generalitat i la base de dades es va lliurar a l'administració entre febrer i març de 2014, mesos abans que es convoqués el 9-N.
