Perfecto Alonso és advocat. És el president d'una cooperativa de treball en el camp dels serveis que funciona des de 1988. Tota la història d'aquesta cooperativa ha estat lligada a la Federació de Cooperatives de Treball Associat, que Alonso presideix des de fa gairebé quatre anys. Sentint-lo es veu que està acostumat a explicar què són les cooperatives i a desfer idees preconcebudes entorn d’aquest tipus d’empreses que es fonamenten en la democràcia interna, la confiança i el desig de transformació social. Tot sense perdre ni un gram d’eficàcia en el món econòmic.
La seva cooperativa està formada per professionals, trenca amb la imatge general sobre aquest tipus d'empreses...
És una imatge equivocada. És clar que hi ha cooperatives formades per professionals, i cada vegada això passa més. Hi ha diferents models de cooperatives. N'hi ha que han de ser molt grans i necessiten molta mà d'obra. Hi ha també cooperatives de professionals, que són fortes perquè tenen molt coneixement. I ara la nova fornada de cooperatives que es creen són les que formen gent procedent del món tecnològic.
Per tant, una cooperativa pot estar en qualsevol activitat del mercat?
En qualsevol àmbit del mercat hi pot haver i hi ha cooperatives. Des de la recerca, els serveis socials, les industrials o les agràries. En qualsevol àmbit que es pugui imaginar hi ha cooperatives.
En aquests moments proliferen les fundacions sense ànim de lucre. Hi ha gent que les confon amb cooperatives, vostè hi veu diferències?
Sí que n'hi ha, és més, mai recomanaria fer una fundació. No es poden comparar. Les cooperatives són democràtiques, són transparents i funcionen des de la confiança. La gent que gestiona ho fa perquè han estat escollits pels seus companys. Els gestor donen tota la informació als seus socis i aquests avalen, ratifiquen o qüestionen la seva gestió. I tots es regeixen pel principi democràtic d'una persona un vot i totes les persones tenen només un vot, cosa que facilita la participació. Aquesta és la diferència amb una societat de capital. Fer una fundació és fer una manifestació pública d'una forma de gestió que és diferent a la de les cooperatives. Dient-ho curt, les fundacions són dels patrons. No hi ha res més. I els patrons no han de donar explicacions a ningú...
El finançament és un problema per a les empreses de capital i també per a les cooperatives. Com ho heu enfocat des de la federació? Sembla que hi hagi idea de crear els propis mecanismes deslligats dels de l'economia convencional.
Estic en contra de la dualitat que planteja el món econòmic. Com si aquest món es dividís en dues realitats, la dels diguem-ne els rics i la dels pobres. Els espavilats i els altres. Nosaltres, les cooperatives, som una organització amb una finalitat empresarial. Fem una activitat econòmica que competeix en el mercat. Volem que tingui guanys i busquem uns beneficis que després distribuïm d'acord amb la nostra forma de pensar com a cooperativa. És el que som.
Per tant, no estem disposats a acceptar la idea que hi ha un món per a uns i un altre món per a altres. Nosaltres volem jugar en primera divisió. Per això dic que les cooperatives tenim grans empreses i en tenim de petites. Tenim problemes de finançament com els té tothom i, al mateix temps investiguem, estudiem i cerquem mecanismes de gestió que ens ajudin a desenvolupar el nostre model.
Al mateix temps s'han creat eines per ajudar, per exemple, al finançament de les cooperatives.
D’acord amb el que hem dit, treballem a diversos nivells. És cert que tenim eines per facilitar microcrèdits, però al mateix temps hem posat en marxa altres mecanismes per donar crèdits de milions d'euros a empreses cooperatives. No ens limitem al petit finançament. També, i a més, busquem els diners amb consciència. A més, volem donar finançament convencional. Per tot això em posat en marxa projectes concrets.
Ens els pot explicar?
Una iniciativa ha estat crear Financoop, que és una plataforma d'entitats financeres, entre les que hi ha la Caixa d'Enginyers, Caja Laboral, Sicoop, Coop57 i Seira, amb la idea de potenciar la cultura financera i amb la possibilitat de crear productes que ajudin al finançament a tots els nivells.
Han notat vostès el problema del relleu dels equips impulsors de les cooperatives, la segona generació?
És un problema que afecta a les cooperatives igual com afecta a les altres empreses. Si ho pregunteu a la cepyme, també us diran que el principal problema és el relleu generacional.
En les cooperatives aquest problema s'ha donat en aquelles que estan vinculades amb un model fruit d’un fort lideratge. Per exemple, en una entitat on l'impulsor era un antic sindicalista i el seu projecte es basava en el lideratge el canvi costa. Durant un temps aquesta qüestió es va veure com una de les principals dificultats. Però, sent sincers, en aquests moments, i penso almenys en tres cooperatives que han fet el canvi generacional sense problemes. Quan a la cooperativa hi ha un projecte i aquest és compartit i hi ha mecanismes de participació, els canvis normalment no són problemàtics. Potser en grups petits si no es desenvolupa un projecte es poden trobar amb dificultats. En aquest sentit podem dir que els problemes no és que procedeixin del canvi de generació, sino que potser el projecte estava mort.
Un altre possible problema és obtenir directius, si han de sortir només de l'interior de la cooperativa.
Cal desfer mites. Hi ha cooperatives que si necessiten un gerent, simplement el contracten, com fan les empreses de capital. Després aquests tècnics s'hauran d'adaptar a la filosofia de l'empresa que els toqui gestionar. A les cooperatives, tots els empleats comencen no sent socis i després, si de cas, se'n fan de socis.
Ara bé, la gestió, en les cooperatives, té dificultats. Tothom estem educats en l'obediència, i la direcció en les cooperatives no és manar. En aquest sentit, s'ha de donar el pas per adaptar-se al model, perquè si no el resultat són les lluites pel poder. Però això, realment no es dóna a les cooperatives.
Tornem als directius. En grups com el de Mondragon es queixaven que quan tenien tècnics qualificats els hi fitxaven les empreses de capital. Per solucionar-ho van crear la seva universitat cooperativa.
Jo conec exemples en sentit contrari, cooperatives que han fitxat directius en el mercat i al cap d'un temps aquesta persona està perfectament integrada al tipus d'empresa en la que treballa. I també es dóna el cas contrari. Però això també passa amb els socis, que de vegades s'han d'acomiadar de les cooperatives. El món no és blanc o negre...
Li posaré un exemple, nosaltres, ara a la federació hem fet dues incorporacions molt potents, que eren gent que no havien sentit a parlar de les cooperatives i en un any i mig o dos anys s’han integrat perfectament. Des del punt de vista tècnic estan treballant i desenvolupant el projecte i alhora, des del punt de vista cooperativista i estan perfectament incorporats.
Nosaltres, les cooperatives, tenim una cultura de gestió, que fem no des del poder si no des de la confiança i des del compromís. Aquesta és la nostra manera especifica de fer les coses.
L'administració quan legisla sobre cooperatives molts cops ho fa traslladant a la normativa un cert punt de vista d'empresa capitalista. Segueix sent així?
Tots estem educats en una cultura, només cal veure la televisió. De vegades qui legisla ho fa des d'estereotips culturals, com per exemple, el pensar que les cooperatives no gestionen àgilment. Llavors en les normatives que fan eliminen coses que pensen que són traves a un funcionament empresarial, quan resulta que aquestes coses que volen eliminar de vegades són elements definidors de les cooperatives.
Com per exemple la democràcia interna. Sembla com si les administracions tinguessin la tendència a reforçar el que es diu cultura gerencial, oblidant que les cooperatives tenen cultura pròpia.
Si, hi li diré una cosa: l’experiència cooperativa més interessant que hi ha a Europa és la de Dinamarca, i precisament aquell país no té llei de cooperatives. Potser aquesta és la solució, perquè està vist que volent regular aquesta activitat, ho poden posar plegat en perill.
Això és vàlid per a Catalunya?
Com a la resta. En relació amb la llei catalana estem batallant amb amb la Generalitat per fer-los entendre els nostres punts de vista abans de que treguin la llei.
Des que vau arribar a la federació, quins serien els aspectes que heu intentat reforçar?
La nostra idea inicial va ser obrir la federació de cooperatives, aconseguir una projecció i visualització de les cooperatives més enllà del món endogàmic i traslladar la idea d’empresa cooperativa al món empresarial, de forma que quan la gent pensés a crear una empresa, d’unes determinades característiques, pensés en una cooperativa.
I estan contents dels resultats assolits?
Estem molt satisfets. Abans potser la gent distingia entre empresa i cooperativa, ara la gent veu que una i altra idea no tenen perquè estar separades. En algun moment hi havia empreses que eren cooperatives i no se’n volien dir, ni volien que la gent ho sabés. Ara tot això ha canviat.
Nosaltres hem treballat doncs per tres objectius, obrir el moviment cooperatiu al món empresarial i i viceversa; millorar el finançament i la assolir la visualització social.
Durant molt temps va semblar que les cooperatives tenien com a àmbit prioritari sectors amb mà d’obra intensiva més que aquells que precisaven inversió en maquinària i tecnologia.
Constatem que el capital, va a les societats de capital. I les societats de treball, serveixen per a empreses fonamentades en el treball.
En un projecte, nosaltres com a cooperativa, aportem el treball, però a més necessitem finançament. Per contra, un projecte basat inicialment en el capital, no és un projecte cooperatiu. Això no vol dir que no es puguin donar exemples com Mol-matric, que és una cooperativa fruit que els treballadors van assumir-ne la gestió. I cal destacar la gran inversió que hi estan fent. Tenen una bona estructura de capital, però Mol-matric no és un projecte basat en el capital si no en el treball.
Quines haurien de ser les properes fites a aconseguir per part del moviment cooperatiu català?
Primer afirmo, que el moviment cooperativista català està en un moment històric de projecció. Estem en un moment de canvis culturals que ens obliguen a posicionar-nos d’una manera diferent a com s’ha fet fins ara. Això, a dos nivells, econòmic i organitzacional.
Per tant, les cooperatives tenim ara la possibilitat de poder dir la nostra i aportar elements transformadors que facilitin l’adaptació a aquesta nova situació amb la que ens trobem. Aportem a la societat una cultura diferent des d’una perspectiva de canvi.
En segon lloc constatem que el moviment cooperatiu s’està agrupant. Ara les federacions ens fusionarem. Per això estem creant un discurs més unificat, cosa que ens ha de donar una capacitat d’influència i projecció molt més gran. Estem donant valor a un discurs amb molta més força, aportant al món la nostra visió. I aquesta és una visió d’empreses amb valors.
Podeu explicar una mica millor això de la fusió de federacions?
Seria una fusió de totes les federacions existents fins ara a Catalunya. Bé, totes menys la federació agrària que té va a un ritme més lent. La idea és crear una sola federació a nivell de Catalunya a partir de les federacions existents, com les de consum, serveis, ensenyament, habitatge o treball associat.
La operació està prou madura?
Està molt madura, el que passa és que per a nosaltres les formes són molt importants i el que cal ara és que la decisió sigui aprovada per les assemblees. El resultat seria aconseguir unir tot el món cooperatiu, tret de moment, de l’agrari, amb una sola veu, un sol consell rector.
L’àmbit agrari té una complexitat especial, i ens hem donat un temps per anar solucionant tots els temes que s’han plantejat.
La unificació, estaria llesta en breu?
La idea és que estigui tancada la unificació en sis mesos.
Li diré que la fusió és el més important de tot plegat. Ara, totes les federacions es miren, ens mirem, des dels nostres respectius àmbits. I això d’alguna manera és una limitació per al creixement. En el moment en què tots tinguem el mateix objectiu pensant en la globalitat, tindrem una capacitat transformadora molt gran.
Li diré que hi ha sectors que estan creixent, i que no assoleixen tota la seva capacitat óptima perquè potser tenen unes limitacions i disputes entre federacions sobre cap a on s’ha d’anar i quin camp correspon a cadascú. A partir d’ara tots treballarem junts amb un sol objectiu. La capacitat transformadora que tindrà aquest projecte cooperatiu dins del mercat i dins de l’economia global serà molt gran. Tot això al marge de dotar-nos de mitjans tècnics, pel més rellevant és treballar tots junts. Tenir una sola veu, per exemple, davant l’administració serà clau.
Sobre este blog
El Diario del Cooperativsmo forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Este bloque está patrocinado por la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat
Llegeix El Diari del Cooperativisme en català.
