🎙️Festivalitat valenciana
La temporada de festivals ha començat i creiem que és un bon moment per a reflexionar sobre un fenomen que, en unes dècades, ha passat de ser un element anecdòtic a establir el canon del consum de música en directe. Molt ha plogut des que el 1995, el Festival Internacional de Benicàssim posara la primera pedra en el circuit de macrofestivals espanyols, mercè a les facilitats del govern local, amb Francesc Colomer com a alcalde.
Durant la primera legislatura del Botànic, precisament sent Colomer secretari autonòmic de Turisme, es va aprovar la Llei de turisme, oci i hospitalitat valenciana. L’article 24 d’aquell text legal defineix com a recursos turístics “qualsevol bé, valor, element o manifestació, tant material com immaterial, expressiu de la realitat geogràfica, natural, cultural, esportiva, històrica, social o econòmica de la Comunitat Valenciana que puga generar o incrementar de manera directa o indirecta fluxos turístics, i proporcionar repercussions econòmiques favorables”. La norma atribueix la consideració de recursos turístics de primer ordre, entre altres, als festivals de música amb projecció nacional i internacional.
La matinada de 13 d’agost de 2022, mentre se celebrava el festival Medusa Sunbeach a la localitat de Cullera, s’hi produí un fenomen conegut com a ciclogènesi explosiva que generà vents de fins a 100km/h. Açò provocà el despreniment d’algunes estructures de l’escenari principal, causant la mort d’un jove de 22 anys i ferides a 40 persones.
En aquest episodi el nostre animal polític és Nando Cruz, amb qui conversarem sobre les llums i les ombres del fenomen dels festivals a casa nostra.
Nando Cruz va nàixer a Barcelona en 1968. Es dedica al periodisme musical des de finals dels anys 80 perquè dues de les coses que més li han agradat sempre són escoltar música i escriure. Ha publicat en diversos mitjans escrits i ha col·laborat a programes musicals de Canal 33, iCat i Betevé.
És autor, entre altres, dels llibres “Una semana en el motor de un autobús” i “Pequeño circo”. En 2023 va provocar un xicotet terratrèmol amb “Macrofestivales, el agujero negro de la música”, on explicava amb detall el model depredador d’aquests grans esdeveniments. Dos anys després va llançar “Microfestivales y otros escenarios posibles”, per tal de posar en valor les alternatives existents a l’anterior: iniciatives de base i autogestionades que representen un model de cultura sostenible i respectuosa amb el seu entorn.