Alfons Cervera recorda la nit en què els Beatles van arribar a Barcelona

És una novel·la que tracta la música. No de música. O sí. La noche que Los Beatles llegaron a Barcelona, segons el seu autor, Alfons Cervera, explica històries de la música, de la qual sonava amb la banda de Liverpool i la de la bèstia en els calabossos de la ciutat comtal.

L'autor valencià, natural de Gestalgar, ha presentat la seua última novel·la aquest dijous. Quasi sembla una broma dir “l'última”, perquè ve, almenys, una més en camí. La llibreria Primado ha acollit la trobada amb els lectors del periodista valencià, que dibuixa en aquest llibre una xicoteta -quasi diminuta- part de la repressió que ha patit aquest país de mans del franquisme.

El relat parla d'uns joves que van visitar Barcelona per a gaudir d'un concert en 1965 i van tenir la mala sort -al lector li sonarà, segur- de caure en mans d'uns agents de la Policia franquista que es van divertir amb ells mitjançant una de les pràctiques més terribles que pot escometre l'ésser humà respecte a un altre: la tortura.

Però Cervera també explica la història del dirigent de la llei, un personatge inspirat en Antonio Creix, rostre del feixisme policial que va ser venut pels seus en una traïció a l'estil d'Al Capone. L'autor ha confessat que es tracta d'aquest personatge però no ha volgut posar-li nom; “dóna la sensació de que així recau tota la responsabilitat de les tortures en una sola persona”, reflexionava amb els seus lectors.

Periodista i escriptor, deixa clar a qui aguaite els seus llibres, que reivindiquen la memòria, que la ficció arreplega realitats i les fa versemblants, però segueix sent ficció. No per açò menys real. “Construir una novel·la és tirar mà de la realitat del carrer ” diu l'autor. Una realitat del passat -que sempre té ombra en el present- sobre la qual cerca que es reflexione, per a poder entendre com som i què ens ha portat fins a ací.