La davallada històrica de l'educació valenciana a PISA alerta d'una deterioració concentrada entre 2022 i 2025

El passat 8 de setembre es van donar a conéixer els resultats de l'informe PISA 2025, que a la Comunitat Valenciana reflectixen una situació de gravetat que exigix anàlisis “rigoroses i allunyades de la confrontació partidista”. Així ho sosté la Secretaria de Política Educativa de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO PV) en el seu informe de valoració, que constata un descens “extraordinàriament intens” del rendiment escolar entre els anys 2022 i 2025. A parer del sindicat, resulta “irresponsable” negar la magnitud d'esta caiguda. Així mateix, l'organització considera un error l'estratègia del Govern valencià d'utilitzar les dades com a arma política, ja que les mètriques no responen a una trajectòria lineal de deteriorament des de 2015.

L'estudi analitza els condicionants socioeconòmics que pesen sobre l'alumnat i conclou que, si bé la vulnerabilitat no determina l'èxit acadèmic de manera inexorable, la segregació i la distribució desigual de la complexitat entre centres educatius han de situar-se en el centre de qualsevol diagnòstic. De la mateixa manera, el document assenyala que les diferències de rendiment entre l'escola pública i la privada obeïxen en gran manera a la composició social de les aules, alhora que rebat el mite que la repetició de curs equivalga a exigència o garantisca un aprenentatge més elevat. El sindicat defensa que l'esforç de l'estudiant exigix entendre's com un procés cognitiu acompanyat d'equitat, suport professional i infraestructures dignes, i reclama consolidar partides pressupostàries estructurals davant de l'ús de programes temporals com el PROA+.

En relació amb el debat sobre l'ús de la tecnologia i els entorns digitals, l'informe subratlla que les pantalles i la intel·ligència artificial presenten riscos reals quan substituïxen l'atenció i el procés d'aprenentatge, encara que aclarix que les dades no avalen una demonització indiscriminada dels mitjans tecnològics. En este sentit, CCOO PV situa el foment de la competència lectora profunda com una prioritat. Així mateix, la central remarca que la Generalitat Valenciana disposa d'àmplies competències de gestió per a intervindre en les variables del sistema i insta l'Administració autonòmica a no escudar-se en les decisions estatals per a eludir les seues responsabilitats.

Per tot això, l'organització sindical rebutja l'aplicació de “pegats normatius” o “contrareformes conjunturals” i reclama el disseny d'una política educativa pensada per a tota una generació: un acord a llarg termini a semblança d'allò que ocorre en països amb resultats excel·lents com Estònia. Este nou marc ha de basar-se en l'adaptació de ràtios, l'estabilitat de les plantilles, l'especialització professional, l'ús del valencià com a element de cohesió social i la transparència en l'avaluació. L'objectiu final de l'ensenyament públic no ha de limitar-se a escalar posicions en les classificacions internacionals, sinó a garantir la formació de persones capaces de comprendre, pensar, argumentar i decidir lliurement en el si d'una societat democràtica.

Caiguda sense precedents en les mètriques de PISA

L'informe de CCOO PV lamenta que la Conselleria d'Educació mantinga un discurs triomfalista sobre els seus propis diagnòstics alhora que responsabilitza el Botànic dels resultats de PISA, obviant les advertències que cada any realitza el Consell Escolar Valencià.

Les xifres reflectixen un diagnòstic d'alarma, amb mínims històrics a la Comunitat Valenciana: l'alumnat obté només 424 punts en lectura, 435 en matemàtiques i 450 en ciències, puntuacions que situen l'autonomia significativament per davall de les mitjanes d'Espanya, la UE i l'OCDE.

El retrocés es fa més evident en comparació amb 2022 a causa de pèrdues dràstiques: -58,24 punts en lectura, -38,10 en matemàtiques i -32,69 en ciències. Estes dades es produïxen sense un deteriorament lineal previ, ja que la sèrie històrica mostra una estabilitat relativa entre 2015 i 2022. La ruptura brusca es focalitza entre 2022 i 2025, un fet que descarta una tendència decadent acumulada des de 2015 i exigix analitzar les causes específiques d'este trienni.

Anàlisi socioeconòmica, segregació i xarxes escolars

L'estudi advertix del doble impacte de la vulnerabilitat. A diferència del patró general estatal —on el desplom va afectar encara més les classes acomodades—, a la Comunitat Valenciana el deteriorament colpeja de manera especialment severa els sectors socioeconòmicament desfavorits.

Respecte a la bretxa entre la xarxa pública i la concertada, el document sosté que l'avantatge en puntuació bruta dels centres privats i concertats desapareix quan s'ajusta l'índex socioeconòmic (ISEC). En controlar el perfil de l'alumnat i del centre, l'escola pública obté resultats idèntics o lleugerament superiors.

Quant a la segregació, el sindicat insistix que la concentració desigual de l'alumnat vulnerable i d'origen estranger en la xarxa pública incrementa la complexitat de les aules, per la qual cosa exigix un repartiment equilibrat de la diversitat entre tots els centres sostinguts amb fons públics.

Factors metodològics i d'aprenentatge

CCOO PV qüestiona l'eficàcia de la repetició de curs. Els elevats índexs de taxa de repetició en l'autonomia (28,6%) “no milloren els resultats ni equivalen a més exigència”, per la qual cosa la central defensa la detecció primerenca i els reforços continus abans de recórrer a esta mesura.

Sobre l'entorn digital i la intel·ligència artificial, l'estudi apunta que les distraccions amb pantalles a l'aula es relacionen directament amb pèrdues de rendiment. Així mateix, alerta sobre l'ús massiu d'eines d'IA generativa —utilitzades pel 54% de l'alumnat— quan substituïxen l'esforç mental i la comprensió profunda en lloc de donar-los suport.

D'altra banda, la central reclama concebre la lectura com una base transversal, ja que el desplom en comprensió lectora “no afecta només l'assignatura de Llengua, sinó que paralitza la capacitat de raonament matemàtic, científic i el pensament crític”.

Condicionants estructurals i recursos humans

L'informe recalca l'impacte del dèficit de personal a les aules: “PISA assenyala que l'escassetat de professorat i de personal de suport condiciona directament l'aprenentatge en els centres educatius”. Així mateix, el sindicat explica que l'elevada complexitat dels col·legis i instituts valencians contrasta amb el càlcul de ràtios simples: “Les plantilles no poden calcular-se només pel nombre d'estudiants; han de ponderar-se segons el nivell de vulnerabilitat i complexitat social de cada centre”. El document també qualifica d'insuficients les dotacions conjunturals: “Programes com el PROA+ (finançat pel Ministeri i Fons Europeus) són pegats útils, però insuficients si no es traduïxen en estructures de personal i recursos estables”.

CCOO PV insistix que la Generalitat té plenes competències en matèria educativa, per la qual cosa “no pot responsabilitzar únicament normatives estatals o executius anteriors; disposa de plenes facultats en plantilles, infraestructures, admissió, formació i inspecció”. D'esta manera, l'organització rebutja la confrontació partidista i exigix un consens autonòmic a llarg termini.

A manera de síntesi, el sindicat reclama vincular l'exigència acadèmica a l'equitat; adaptar les ràtios a la complexitat de cada centre; crear la figura del bibliotecari escolar professional; formar el professorat en l'ús crític de la tecnologia i la IA; i consolidar la inversió estructural en infraestructures i estabilitat de les plantilles.