LLEGIR EN CASTELLÀ
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, està cada dia més sol. Si els seus socis parlamentaris de Vox continuen sense aprovar-li els pressupostos per al 2025 i pesos pesants del seu partit com Esteban González Pons qüestionen el seu lideratge, ara és el poder econòmic el que comença a desenganxar-se del seu projecte polític arran de la seua actuació el dia de la DANA i la gestió posterior de la reconstrucció.
Mazón, en compte d’intentar seduir els seus aliats naturals com la patronal o els grans empresaris, ha decidit encetar una guerra oberta contra la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) a través de la Cambra de Comerç d’Alacant, de la qual va ser gerent entre el 2009 i el 2019 i que dirigeix el seu “germà” Carlos Baño, també parella de la totpoderosa en altre temps superconsellera zaplanista Gema Amor. En una decisió sense precedents, la Fira d’Alacant, de gestió pública, ha decidit eixir-se’n de la CEV. El director de la Institució Firal Alacantina és Alejandro Morant, alcalde de Busot pel PP i un dels més fidels a Mazón, mentre que la consellera d’Economia, Marian Cano, n’és la presidenta.
El president de la Generalitat Valenciana no perdona el president de la CEV, Salvador Navarro, que no encobrira el seu dinar en El Ventorro i revelara que no van dinar junts el dia de la DANA, com Presidència va filtrar a alguns mitjans de comunicació. Tampoc perdona Mazón Salvador Navarro, ni el president de Mercadona, Juan Roig, o l’alcaldessa María José Catalá, que els tres s’hagen convertit en confidents del president del PP, Alberto Núñez Feijóo. La informació a Génova sobre la DANA no arriba només a través del Palau, sinó a través del món econòmic i de Catalá, ja en el quadern negre dels afins a Mazón. A aquesta pèrdua del control del flux informatiu cal sumar que la relació entre el president del PP espanyol i el valencià és més que tibant.
Des que va entrar al Palau de la Generalitat l’estiu del 2023, Carlos Mazón no ha fet més que intentar controlar els empresaris i empresàries. Una de les primeres decisions que va prendre va ser centralitzar en el Palau la relació amb el món empresarial. Mentre que en l’etapa del Pacte del Botànic Ximo Puig (PSPV-PSOE) i Rafael Climent (Compromís) es repartien els papers i es feien de contrapés amb el món econòmic, Mazón va obligar totes les empreses que volgueren relacionar-se amb la Generalitat a passar per l’embut del seu equip. En concret, del seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. Una pràctica que va popularitzar Eduardo Zaplana en arribar a la Presidència de la Generalitat el 1995. I així va acabar.
Tant és el seu interés pel control dels ressorts econòmics que José Manuel Cuenca es permet el luxe de telefonar a empresaris per a retraure’ls els actes en què participen o quines reunions mantenen. Hi ha bastant malestar en la patronal i empreses particulars amb aquestes actituds que qualifiquen de “mafioses”. L’equip de Mazón sap que maneja molts diners públics i pressiona les empreses amb això. De fet, els contractes d’emergència per a la reconstrucció han servit per a premiar i castigar companyies amigues i enemigues.
Hi ha grans empreses que s’han quedat fora del repartiment a dit de les obres de la DANA, mentre que n’han aparegut unes altres totalment desconegudes en aquestes terres amb contractes importants a què abans no podien accedir. L’exemple més clar d’empresa ficada amb calçador en els contractes d’emergència és STV Gestión, la companyia en què treballava el cap de gabinet de Mazón abans d’arribar a la Generalitat. Però n’hi ha més, i ja comença a haver-hi molt de renou amb aquesta discrecionalitat en el món econòmic.
Si la relació amb la patronal CEV és complicada, la que té Mazón amb l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) també ha empitjorat amb el temps. La favorita de Juan Roig per a una possible aposta conservadora en la Generalitat si els electors ho decideixen així és María José Català. I més després de la gestió de Mazón el dia de la DANA, el dinarot amb la periodista i els seus canvis de versió. En AVE no són molt partidaris dels escàndols. Això és perquè tant els grans empresaris com la CEV estan molt preocupats per la “hipoteca reputacional” que torna a caure sobre els valencians arran d’algunes actuacions polítiques abans, durant i després de les inundacions. “No ens pot passar igual que el 2010 amb la corrupció i la pèrdua del sistema bancari, quan es va afonar la imatge dels valencians”, lamenten en veu baixa, de moment, importants empresaris i empresàries.
L’entorn de Roig va fer la creu a Mazón el dia en què una de les seues apostes estrela quasi es veu esguitada per un escàndol del Palau. The Music Republic, la prestigiosa empresa de muntatge de festivals que el Roig Arena va voler fitxar per a coorganitzar la programació del complex esportivocultural que s’inaugurarà d’ací a uns mesos, va ser embolicada per l’equip de Mazón per a organitzar el festival Som de la Terreta. Mazón va voler donar quatre milions a dit a The Music Republic per a l’organització dels concerts del Nou d’Octubre. L’escàndol va ser de tal calibre, i la contractació tan basta, que l’adjudicació va acabar en la Fiscalia. Licampa, l’empresa que gestiona el Roig Arena, va trencar la societat a mig fer que havia muntat amb The Music Republic (Arena Alive SL) per a evitar l’escàndol i va decidir anar sola.
Un capritx de Mazón quasi embruta l’arrancada de la programació del Roig Arena el 2025, un dels projectes estrela del llegat de l’empresari Juan Roig.
Però el president de la Generalitat continua a la seua, no se sap si per temeritat o perquè ja es veu perdut. Mazón continua impulsant el secessionisme empresarial a Alacant i premiant el seu amic de la Cambra de Comerç en què va treballar deu anys. Caldrà posar la lupa en el projecte de nova seu de la institució que presideix Carlos Baño. La Generalitat injectarà 1,5 milions per a les obres de la nova ubicació, que serà en l’edifici Panoramis del port d’Alacant. Entre els empresaris que tenen negocis en aquest edifici està l’arxiconegut Enrique Ortiz, condemnat confés per haver finançat il·legalment el PP valencià. Un projecte a seguir i que fa bambolles en la capital alacantina.