Els motius pels quals Europa no finança les permutes del pla d’HPO del PP valencià: especulació i pèrdua de patrimoni
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un negoci redó per a les promotores i ruïnós per a les administracions. Així podria resumir-se la fórmula de les permutes en què es basa el Pla Viu pel qual el Govern valencià que presideix Juan Francisco Pérez Llorca pretén posar en marxa la construcció de fins a 10.000 habitatges protegits. Això sí, a costa d’una greu pèrdua de patrimoni públic de sòl la generació del qual ha costat milions d’euros de diners públics en expropiacions i que no servirà per a augmentar de manera significativa el parc d’habitatge públic.
La pèrdua de sòl públic és un dels motius pels quals la Comissió Europa no finança la construcció d’habitatge públic mitjançant permutes. Un altre dels motius és que, sota aquesta fórmula, la destinació final dels habitatges protegits és la venda en unes condicions més avantatjoses per al promotor des que el Consell, encara amb Mazón en el càrrec, va aprovar el decret de desembre del 2024 pel qual va apujar de 2.200 a un mínim de 2.400 el preu del metre quadrat (com que són mòduls dinàmics poden ser superiors en les zones més tensionades) i va establir un termini entre 15 i 30 anys per què els habitatges perden la protecció i passen al mercat de renda lliure, amb la revaloració que això implica. Són habitatges que, per tant, no passaran a integrar-se al parc públic d’habitatge.
La Generalitat Valenciana tenia assignats prop de 83 milions d’euros en fons europeus per a finançar la construcció d’habitatge, però en unes condicions molt diferents que van ser les que va impulsar el Govern del Botànic. Es tracta de la fórmula del dret de superfície pel qual les administracions cedeixen el sòl a les constructores perquè hi construïsquen els habitatges protegits i els exploten en règim de lloguer assequible durant un termini de temps, normalment 50 anys. Transcorregut aquest període, tant el sòl com els habitatges passen a ser propietat de les institucions públiques, de manera que no es perd patrimoni i que s’augmenta el parc públic d’habitatges.
En la fase final de la legislatura passada, el Consell que dirigia Ximo Puig va traure diferents licitacions que suposaven la construcció de 1.920 habitatges protegits en règim de lloguer assequible i energèticament eficients. Tots havien de construir-se mitjançant la figura del dret de superfície, ja que estaven vinculats als fons europeus esmentats. Algunes de les licitacions van quedar desertes perquè no resultaven atractives per a les promotores. Amb el canvi de Govern, Mazón es va reunir amb els promotors per a saber les seues demandes amb l’objectiu d’agilitar la promoció d’habitatges i, després d’aquella trobada, totes les licitacions que van quedar desertes es van tornar a traure mitjançant la fórmula de la permuta i es va aprovar el decret del desembre de 2024 esmentat, amb avantatges importants per als empresaris.
La Conselleria d’Habitatge tracta ara de reassignar a contrarellotge a altres projectes impulsats des d’ajuntaments els fons europeus que van quedar en l’aire en passar els projectes de dret de superfície a la permuta. Per a fer-ho, espera que el Govern aprove una pròrroga, perquè les promocions finançades per Europa han d’estar acabades abans del 30 de juny d’enguany. Moltes ni s’han començat.
La ruïnosa permuta de Xàbia: un terreny públic a canvi de 16 minipisos
Un dels exemples més flagrants del negoci ruïnós que suposa per a les administracions la fórmula de la permuta és la impulsada per l’Ajuntament de Xàbia, emmarcada en el Pla Viu de la Generalitat.
S’hi han adjudicat a Fama Rehabilitación SLU dues parcel·les municipals a canvi de 16 dels 82 habitatges protegits que la mercantil construirà, uns immobles amb places garatge i traster valorats en 1,7 milions d’euros. D’aquests 16 habitatges, la venda dels quals gestionarà l’Ajuntament, dos tindran tan sols 30 metres quadrats de superfície útil, quatre tindran 41 metres quadrats i 10 seran de 44 metres quadrats. En total, els 16 habitatges tindran 669 metres quadrats.
És a dir, l’Ajuntament ha canviat dues parcel·les amb una superfície de 5.696 metres quadrats de superfície útil en què es van construir 82 habitatges per 16 habitatges amb una superfície de 669 metres quadrats. El promotor podrà vendre així 66 habitatges protegits a un preu mínim de 2.400 euros el metre quadrat. Multiplicat pels 5.027 metres quadrats que li quedaran, podrà traure almenys 12 milions d’euros. L’Ajuntament es queda sense sòl i amb 16 minipisos.