Els professors de 2n de Batxillerat, “als peus dels cavalls” pel “boicot” dels serveis mínims al seu dret a la vaga

“Entenc les reivindicacions i per descomptat, el dret a la vaga; però hui pense en els 31.977 alumnes de 2n de Batxillerat que es juguen el futur en poques setmanes. I en les seues famílies. Aquest govern està al seu costat. Sempre”. Aquesta publicació del president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, sobre la vaga indefinida en educació que ha començat dilluns deixa els professors de segon de Batxillerat en el centre de la diana.

El que hauria de ser un exercici de dret constitucional s’ha convertit, per a molts, en un “xantatge emocional” i un laberint legal. El motiu: uns serveis mínims que obliguen els docents a garantir l’avaluació de l’alumnat a les portes de l’EBAU, cosa que en la pràctica anul·la la seua capacitat de protesta. Els professors han d’atendre, tal com ha validat el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV), els serveis “imprescindibles per a l’avaluació ordinària i extraordinària, la qualificació, la signatura d’actes, la publicació de resultats i la tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”

Per a Ferran Pinilla, professor de Valencià i tutor de segon en l’IES Alts Forns del Port de Sagunt, la situació és d’una complexitat extrema. “Els serveis mínims ens obliguen a una càrrega laboral que no ens permet fer vaga”, lamenta, al mateix temps que descriu una fractura en els centres: “Ens han enfrontat a la resta del professorat. En les assemblees, som 2n de Batxiller contra la resta del món”.

El docent critica que la Conselleria haja triat aquestes dates per a “pressionar” sabent que els professors no deixaran desemparats alumnes que “es juguen la vida” en l’accés a la universitat. “Si la Conselleria ha jugat amb això, ha guanyat. Jo he fet l’examen hui [dilluns] i des que he acabat estic de vaga indefinida fins dilluns que ve, quan m’obliguen a anar a l’avaluació”, explica, subratllant que, si no hi acudeix, perdria el salari a més d’enfrontar-se a sancions.

Indefensió i ansietat en els claustres

La falta de concreció en les instruccions és el clam generalitzat. Chus Villar, de l’IES Rafelbunyol, denuncia una “ambigüitat jurídica” que genera vulnerabilitat. “No s’especifiquen quins serveis hem de fer. Si se’ns notifica com a persona en vaga i no assistim a una avaluació, pot generar una sanció greu”, explica. Aquesta pressió deriva en “ansietat generalitzada” entre un professorat conscienciat que se sent “lligat de peus i mans”.

En la mateixa línia s’expressa Carmen Padilla, professora de Matemàtiques en l’IES Carles Salvador d’Aldaia: “Ens deixen venuts, entre l’espasa i la paret”. Padilla denuncia que els serveis mínims actuals obliguen a fer “hores extra no remunerades”, ja que han de corregir exàmens a casa i assistir després a les avaluacions obligatòries. “Ens suprimeixen el dret a vaga. Jo mire per tots els meus alumnes, també pels de l’ESO i 1r de Batxillerat, que pateixen retallades i falta de recursos”, afig.

El suport de les famílies i els alumnes com a bàlsam

Malgrat la tensió, els docents coincideixen en un punt: el conflicte no és amb les famílies ni amb els estudiants. Silvia Millán, de l’IES Sorolla de València, assegura que rebem missatges de suport constants. “La Conselleria boicoteja la vaga atacant un dret dels treballadors, però no estem enfrontats amb les famílies. Amb 29 alumnes per aula no es pot atendre bé ningú, i ells ho saben”, afirma categòric.

Per part seua, Vicent Borràs, professor de Geografia i Història a Rafelbunyol, recalca que l’alumnat està tranquil, perquè sap que se l’avaluarà. “El dret col·lectiu de l’alumnat preval i acatarem la sentència del TSJ, però la millora de les nostres condicions redunda en la millora del sistema públic valencià”, explica. Borràs insisteix que la protesta va més enllà del salarial, i assenyala mancances greus en infraestructures o la falta de personal d’administració que els docents mateixos han de cobrir.

Un pols sense data de caducitat

Mentre la Conselleria manté el pols, el professorat de Batxillerat intenta buscar un equilibri impossible: complir l’acompanyament vital als seus alumnes cap a l’EBAU sense renunciar a la dignitat de les seues reivindicacions. “Estem fastiguejats”, resumeix Millán, reflectint el sentiment d’un col·lectiu que se sent utilitzat com a escut en una batalla política.

La vaga continua, però amb la sensació que, per als que piloten el curs clau de l’etapa educativa no universitària, el dret a parar els l’ha arrabassat el Govern valencià per mitjà dels serveis mínims.