“El gratacel que es planteja és totalment alié a l’arquitectura tradicional, una aberració urbanística i paisatgística”. La Federació d’Associacions Veïnals de València (Faavv) s’ha manifestat en aquests termes respecte de l’hotel de fins a 30 altures que van anunciar fa poc a so de bombo i platerets la presidenta del Port de València, Mar Chao, i l’alcaldessa, María José Catalá. Una iniciativa per la qual la ciutat no rebrà ni un sol euro pel fet de cedir tots els aprofitaments a l’organisme portuari.
Juntament amb la federació veïnal, les associacions dels Poblats Marítims consultades per elDiario.es s’han mostrat radicalment en contra d’un projecte que no sols no respon als seus problemes principals, com la turistificació i el preu de l’habitatge, sinó que consideren que els agreujarà.
Sobre aquest tema, des de l’organització veïnal que presideix María José Broseta afigen que “tant l’Ajuntament com el Port haurien de tindre en compte, per exemple, la recuperació de l’Escala Reial, que és un patrimoni públic que dona identitat juntament amb l’Edifici del Rellotge al port històric, però, per contra, es plantegen construccions impròpies i que incompleixen tots els paràmetres mínims que s’haurien de respectar”.
Per part seua, des de l’associació del Cabanyal-el Canyamelar qualifiquen el projecte de “pilota urbanística” i recorden que, quan es va tramitar el Pla Especial del Cabanyal, la Direcció General de Costes va obligar a reduir les altures d’un hotel de 15 pisos en la zona d’Eugenia Vinyes, precisament perquè trencava amb l’arquitectura de l’entorn: “És increïble que ara se’n vulga fer un de 30 altures a vora la mar, això només respon als interessos particulars del Port i no de la ciutat. El que necessitem és més habitatge públic, més habitatge assequible perquè el barri no perda els seus veïns i el que s’ha fet és una construcció que només respon a un deute que té el Port per una ampliació faraònica i insostenible per a la ciutat que es carrega les platges del sud”, diu el seu president Daniel Adell.
El portaveu de l’associació Amics de la Malva, Pau Díaz, comenta que la posició de l’entitat va en la línia de “respectar el medi ambient i la vida en els barris i els pobles del litoral”. En aquest sentit, afirma que “aquesta mena d’intervencions no són una prioritat per a la ciutadania dels Poblats Marítims ni de la ciutat”, perquè, “davant l’emergència de l’habitatge, aquests projectes, en aquest cas un gratacel, va en contra de les necessitats i els drets d’un habitatge digne i assequible” i afig: “Estem farts de megaprojectes tipus Fórmula 1, Copa Amèrica o gratacel; més inversions per als barris i les seues necessitats, i menys especulació disfressada de gran projecte”.
El president de l’entitat veïnal de Natzaret, Julio Moltó, ha posat de manifest que “no manté el respecte amb l’arquitectura territorial” i ha criticat que l’Ajuntament cedisca una parcel·la que és seua a l’APV per a aquesta mena d’actuacions. A més, lamenta que el Port continue permetent que les empreses que estan en les antigues bases a partir de l’Edifici del Rellotge “ocupen indegudament espai lliure enjardinat que hauria de ser per a ús i gaudi dels ciutadans, segons el pla especial de la Marina Reial Joan Carles I”.
Finalment, des de l’associació de veïns del Grau titlen l’edificació de “bé vagant gentrificador, irracional en el context actual d’habitatge precari” i asseguren que es tracta d’un “urbanisme desfasat i ranci, una arquitectura com a màrqueting i simple decorat”. L’entitat ha convocat una reunió amb diverses associacions veïnals de la zona enfocada inicialment al problema de l’habitatge i els apartaments turístics, però de segur que es debatrà també l’assumpte del gratacel.
Els continus greuges del Port cap a la ciutat
Chao i Catalá van informar el 17 de desembre passat de l’inici dels tràmits per a la construcció d’una nova edificació en la Marina: una torre de 100 metres d’alt d’ús terciari. El Pla Especial de la Marina preveu que, en la parcel·la situada entre la plaça de les Hores, el carrer de la Travessia, l’antiga Estació Marítima (actualment, The Terminal Hub) i el magatzem número 4, es construïsca un edifici que està cridat a ser una de les principals fites arquitectòniques de la ciutat per les seues característiques, que s’ha denominat Baluard.
La superfície de la parcel·la és de 7.000 metres quadrats amb una edificabilitat de 28.000 metres quadrats, on es preveuen 30 plantes i una altura de 108 metres. A més, la nova construcció haurà de destinar-se a ús terciari, siga comercial, hoteler, oficines i terciari. La inversió privada podria superar els 120 milions d’euros.
Durant la reunió entre Catalá i Chao es va acordar que l’Ajuntament depuraria físicament i jurídicament la parcel·la (uns tràmits que ja s’han iniciat) per a la reversió posterior de la propietat a l’Autoritat Portuària de manera anàloga a com es va fer amb la parcel·la de l’antiga base de l’Alinghi.
Seguidament, l’Autoritat Portuària de València licitarà la constitució d’un dret de superfície sobre aquesta, que consisteix en una adjudicació de manera directa, és a dir, a dit, d’una concessió a l’oferta o el projecte que es considere més interessant. Ni l’APV ni l’Ajuntament van donar detalls dels anys que s’atorgarà a l’operador privat ni de la quantitat que abonarà a l’organisme portuari en concepte de cànon.
La ciutat tampoc cobra cap cànon de la concessió atorgada a l’empresa a què es va adjudicar la gestió de la Marina de València, Serveis Marítims Port Eivissa i Ocibar, que abonarà a l’APV en concepte de taxes per l’explotació dels espais un total de 5 milions d’euros. El mateix passa amb la base l’Alinghi, adjudicada a Lanzadera per a una seu nova, per la qual abonarà al Port 220.000 euros anuals en concepte de cànon.