Rafa Xambó dissecciona l’operació mediàtica i judicial darrere del crim feixista de Guillem Agulló

El pròxim 11 d’abril, una data de profunda significació en la memòria col·lectiva valenciana per fer 33 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, Rafa Xambó presentarà la seua nova obra titulada L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues. Aquesta publicació, editada per Rebel, arriba com un treball definitiu de 422 pàgines en què l’autor fusiona el seu rigor acadèmic com a doctor en Sociologia i professor de la Universitat de València amb el seu compromís cívic per la dignitat i la memòria.

El llibre s’emmarca en la sòlida trajectòria de Xambó en l’estudi crític de la comunicació, seguint el deixant d’altres obres de referència com Dies de premsa. En aquesta investigació, Xambó fa una dissecció quirúrgica de la campanya d’ignomínia que va seguir la mort del jove de Burjassot. Mitjançant l’anàlisi de més de 450 peces periodístiques i desenes de vídeos, l’autor revela com determinats altaveus mediàtics, estaments judicials i cossos armats van col·laborar per construir una ‘realitat alternativa’».

L’objectiu d’aquesta operació térbola era, segons detalla el llibre, transformar el que va ser un assassinat polític en una simple baralla entre joves, criminalitzant Guillem per tal de protegir els seus botxins. L’obra subratlla que el crim no va acabar amb la ganivetada al cor l’any 1993, sinó que va ser l’inici d’una estratègia política per a esborrar la memòria de la víctima i perpetuar la impunitat.

A través del pròleg de Núria Cadenes i l’epíleg de David Fernández, el text posa en relleu la importància de la denúncia pública per a traure a la llum els mecanismes de tergiversació que van fracassar en el seu intent d’imposar l’oblit. Malgrat el poder que detenien els responsables d’aquest relat oficial, el país va respondre convertint Guillem Agulló en un símbol de llibertat.

Aquest nou volum de Rafael Xambó s’erigeix en un acte de justícia contra el silenci, analitzant de manera minuciosa la relació entre feixisme, dret, mitjans de comunicació i política al País Valencià. Trenta-tres anys després, la publicació de L’assassinat de Guillem reivindica que el nom del jove antifeixista és el símbol d’un poble que es nega a oblidar, tancant un cercle d’investigació imprescindible per entendre els estructures de poder mediàtic i la lluita per la veritat històrica.