La nova Llei de renda valenciana d’inclusió “desvirtua el model inicial i retalla drets. És una llei d’‘exclusió’ social”

El ple de les Corts aprovava dimecres la nova Llei de la renda valenciana d’inclusió (RVI), que actualitza la regulació vigent per a “adaptar-la a les noves realitats socials i econòmiques” i que entrarà en vigor l’octubre del 2026. L’estimació de la Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància és que la reforma permetrà ampliar la cobertura a més de 7.000 noves famílies, i arribarà així a un total de més de 37.000 llars.

El Consell Valencià de Treball Social (CVTS), que agrupa els tres col·legis professionals de Treball Social de Castelló, València i Alacant, ha manifestat el seu rotund desacord amb aquest projecte de llei. Malgrat que destaquen que el Consell ha mantingut una “actitud proactiva” durant tot el procés de disseny i tramitació, l’entitat considera que el text final ha experimentat una deriva que, “en compte d’avançar en justícia social, alça noves barreres per a les persones en situació d’exclusió”. “El dictamen final ha ignorat els advertiments de les professionals”, denuncien.

“No podem mantindre el suport a una llei que s’ha desvirtuat en el tràmit parlamentari”, ha declarat María José Pérez, presidenta del Consell Valencià de Treball Social i del Col·legi de Castelló. “El que va nàixer com un projecte per a ampliar drets s’ha convertit en una norma que imposa límits temporals injustificats. L’RVI, que inicialment es concediria mentre persistira la necessitat, es limitarà ara a sis anys, renovables per tres més. Obligar les persones a demostrar cíclicament la seua vulnerabilitat extrema no sols és burocràticament ineficient, sinó que atempta contra la seua dignitat”, afig Pérez.

Un dels punts més crítics per al col·lectiu és l’eliminació de la clàusula d’excepcionalitat. Fins ara, el sistema permetia atendre casos d’especial vulnerabilitat que no complien estrictament tots els requisits, sempre amb el diagnòstic de les professionals d’atenció primària bàsica. “En eliminar l’excepcionalitat, s’anul·la la mirada social sobre la realitat i es deixen desemparades persones en situacions sobrevingudes que no poden esperar a acreditar requisits de residència o antiguitat”, adverteix la presidenta.

Noves barreres i estigmatització de la pobresa

El Consell denuncia la introducció de nous motius d’exclusió que consideren “aliens a la lògica de la protecció social”. Entre aquests, destaca la prohibició d’accés a la renda per als que, malgrat la seua situació de precarietat extrema, hagen sigut sancionats administrativament, mitjançant resolució judicial ferma i en els dotze mesos anteriors a la sol·licitud, per determinats delictes, “un element que resulta profundament excloent i va en contra de la mateixa finalitat de la renda, que és la inclusió social”. També es limita aquest dret als que estan en situació d’ocupació il·legal d’habitatge, “posant de manifest la nul·la sensibilitat del legislatiu autonòmic amb la problemàtica que assota tot el país: la manca d’habitatge i l’elevat preu dels lloguers”, matisa Pérez.

Segons el parer del CVTS, “vincular el dret a una renda mínima de supervivència amb antecedents administratius o judicials contradiu el principi d’inclusió i segones oportunitats”. “L’evidència demostra que la falta d’oportunitats i els contextos de precarietat extrema són, sovint, el caldo de cultiu d’aquestes situacions. Excloure aquestes persones del sistema no soluciona el problema, sinó que perpetua el cicle de pobresa i les condemna a la marginalitat perpètua”, assenyalen les mateixes fonts.

Així mateix, l’entitat lamenta la falta de sensibilitat del legislatiu en incloure el concepte de “violència intrafamiliar”, cosa que consideren un clar menyspreu per l’especificitat de la violència de gènere i masclista, una de les xacres més grans que assota el país i a què s’enfronten les treballadores socials en la seua intervenció diària.

Un pacte polític que exclou els més vulnerables

Per al Consell Valencià de Treball Social, el text definitiu respon a un pacte polític que prioritza el control sobre la protecció. Alerten que, amb la nova normativa, la renda valenciana podria arribar a persones que no la necessiten de manera tan apressant, mentre es redueix la cobertura per als que estan en una situació d’exclusió més severa: “Parlem de situacions límit, de mera supervivència. No podem callar davant una llei que, sota el nom d’inclusió, acaba excloent els que més necessiten l’empara de l’Administració. És, en definitiva, una llei d’‘exclusió’ social”.

CCOO-PV, per part seua, insisteix que, lluny de reforçar el caràcter garantista de l’RVI, aquesta reforma introdueix un enduriment generalitzat dels requisits d’accés que té un objectiu clar: “Restringir l’accés a la prestació i excloure les persones més vulnerables, especialment la població migrant i la joventut en risc d’exclusió”.

El sindicat ja va advertir en les seues al·legacions que la reforma incorpora mesures que dificulten l’accés de manera injustificada: s’incrementen els requisits de residència, en passar a exigir 15 mesos d’empadronament continuat i endurir fonamentalment l’accés a persones en situació de mobilitat, precarietat residencial i/o migrants; es reforcen exigències com l’arrelament “historicocultural”, introduint criteris “ambigus” que poden derivar també en “discriminació encoberta cap a persones migrants”; s’endureixen condicions per a la joventut en exigir acreditar períodes de vida independent “molt difícils de complir en l’actual context d’accés a l’habitatge”.

Aquestes mesures, sosté CCOO-PV, “no busquen millorar la inclusió, sinó reduir el nombre de persones beneficiàries mitjançant obstacles administratius i socials”. També s’estableix l’obligatorietat del Pla d’Atenció Individual (PAI) per a tota la unitat de convivència, amb el risc de pèrdua de la prestació fins i tot per situacions que afecten menors; s’introdueixen mecanismes sancionadors desproporcionats, com l’expulsió del sistema durant tres anys per situacions vinculades a l’exclusió residencial, criminalitzant així els que no tenen habitatge; i “es penalitza fins i tot les persones beneficiàries per possibles incompliments administratius de la mateixa Administració”.

Reculada “inacceptable” en igualtat i violència de gènere

El sindicat alerta també d’un aspecte “especialment greu” en diluir la reforma el reconeixement de la violència de gènere, substituint-la per conceptes genèrics com ara “violència intrafamiliar”, fet que suposa una “reculada política i institucional inacceptable” en la protecció de les dones: “Un canvi ideològic que respon a postulats que neguen l’especificitat de la violència masclista”.

A més, en la reforma s’estableix la possibilitat de l’externalització de funcions clau, “afeblint la gestió pública directa”. Per tant, CCOO-PV exigeix la rectificació, mitjançant la retirada dels elements regressius introduïts en la reforma, la recuperació de l’enfocament més garantista i inclusiu per a les persones, el respecte als principis d’igualtat, especialment en matèria de violència de gènere, i el reforç urgent dels serveis socials públics.

En la seua opinió, la renda valenciana d’inclusió “no pot convertir en una eina d’exclusió i sospita”. “Les polítiques públiques han de protegir les persones més vulnerables, no assenyalar-les ni expulsar-les”, sentencien.

Una llei fruit d’un “procés participatiu”

La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància defensa que el nou text normatiu vincula el manteniment de la prestació al compromís de les persones beneficiàries amb l’ocupació i beneficiarà persones arrelades a la Comunitat Valenciana en situació de vulnerabilitat. Sobre això, el director general d’Inclusió i Cooperació al Desenvolupament, Pedro Carceller, qualifica l’aprovació de la norma d’“èxit social que situa la Comunitat Valenciana a l’avantguarda de les polítiques d’inclusió”. 

A més, Carceller ressalta que la nova llei “naix del diàleg amb els serveis socials municipals, les entitats del tercer sector i les mateixes persones en situació de vulnerabilitat, perquè aquesta llei s’ha fet escoltant els que coneixen millor la realitat de l’exclusió social”, alhora que agraeix el treball conjunt que ha fet possible la tramitació de la norma, “un procés participatiu en què han col·laborat nombroses entitats i col·lectius que ens han ajudat a construir una eina més justa, més àgil i més humana”.

Carceller indica que “amb aquesta llei, les persones podran compatibilitzar l’ocupació amb l’ajuda fins que aconseguisquen la normalització laboral completa i ningú haurà de triar entre una faena i poder arribar a final de mes, convertir l’RVI en una vertadera eina d’inclusió activa”.