Oltra per València

Valencianistes i socialistes mantenen el seu pes, però les altres esquerres s'han evaporat

L'exdirigent del Pacte del Botànic torna a la ciutat on Compromís és més fort

Era el moment. Si havia d'anunciar el seu retorn a la política activa, Mònica Oltra havia de fer-ho en el congrés d'Iniciativa-Compromís, el seu partit dins de la coalició valencianista. Així ho va fer, en un to emotiu, en assumir públicament la seua intenció d'optar a l'alcaldia de València en les pròximes eleccions.“Treballar el desenvolupament comunitari” i “construir ciutats que no siguen hostils, que siguen acollidores” són propòsits que va proclamar de forma genèrica en la intervenció davant del conclau, així com el seu desig d'entendre “la ciutat, no com un espai de circulació, sinó com un espai on ens toquem i ens trobem”.

Apartada des que va dimitir el juny del 2022 davant del procés judicial obert contra ella per un suposat encobriment des de la seua conselleria dels abusos a una menor tutelada pels quals havia estat condemnat el seu exmarit, monitor d'un centre d'acollida, tant el jutge instructor com la jutgessa substituta i el fiscal han conclíòs que no hi ha delicte i han proposat reiteradament tancar la causa. Malgrat això, l'Audiència de València ha persistit a enviar-la a judici juntament a una dotzena de persones del que va ser el seu departament, tot fent possible que les acusacions de l'extrema dreta insistisquen sobre l'assumpte en una vista oral més aviat anòmala.

L'exvicepresidenta de la Generalitat, dirigent juntament amb el president socialista Ximo Puig del Pacte del Botànic que va governar dues legislatures, ha optat per no perllongar el seu ostracisme.“La jerarquia judicial ha decidit que la nostra pena és asseure'ns al banc dels acusats”, va dir en el seu discurs de retorn.“No podem seguir jugant en el seu camp, perquè allí sempre perdem”, va afegir en referència al discurs d'odi que fomenta la dreta. Amb el cas del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que va ressorgir després de passar per la presó per greus acusacions que van acabar desacreditades, com a espill on mirar-se, Mònica Oltra ha optat per no tornar a la política autonòmica sinó a la lluita per l'alcaldia de València, la ciutat en què Compromís és més fort. 

L'impacte de la seua decisió ha ressonat en l'esquerra, actualment immersa en un debat sobre la necessitat d'unir forces per frenar una victòria del PP que, en aliança amb l'extrema dreta de Vox, puga tombar el Govern de Pedro Sánchez. Oltra assajarà una candidatura unintària d'esquerres, en la línia que es propugna per a les eleccions generals. No obstant això, la ciutat de València té poc a veure amb el panorama i la correlació de forces que existeix en l'àmbit estatal i en la majoria de les comunitats autònomes. Ací el desafiament no consisteix tant a ajuntar formacions com Esquerra Unida, Sumar o Podem per aconseguir la màxima utilitat del vot a l'esquerra del PSOE com a derrotar el PP, atès que, en termes electorals, en la capital valenciana Compromís està per davant dels socialistes i a la seua esquerra no queda pràcticament res.

Fem memòria. La coalició valencianista va aconseguir portar Joan Ribó a l'alcaldia el 2015 parlant pràcticament de tu a tu al PP de Rita Barberá. Va aconseguir més de 97.000 vots enfront dels 107.000 de l'alcaldessa popular suposadament imbatible. Va traure nou regidors, per cinc del PSPV i tres de València en Comú, la candidatura que aleshores tenia el suport de Podem. Ribó va revalidar el 2019 l'alcaldia amb més de 106.000 vots i va col·locar Compromís, amb 10 regidors, com la primera força de la ciutat. Els socialistes van pujar a set regidors i gràcies a això es va mantindre l'ajustada majoria progressista. No obstant això, el 2023, Ribó va deixar de ser alcalde quan va perdre el regidor que donava la majoria en benefici de la dreta del PP i Vox, malgrat que va obtindre més de 99.000 vots, que li van reportar nou regidors, mentre els socialistes van seguir amb set.

Durant els mandats de Ribó, Compromís va convertir València en el seu autèntic feu electoral, mentre els vots a l'esquerra de la coalició pràcticament es van evaporar: Esquerra Unida es va quedar fora de l'Ajuntament amb un 4,7% l'any 2015, Unides Podem-Esquerra Unida va superar a penes el 4% el 2019 i també es va quedar fora. Aquesta mateixa candidatura va quedar reduïda al 2,3% (9.677 vots) en les últimes eleccions locals del 2023. 

Fa ja uns mesos que els partits van començar a mirar cap al 2027 i a debatre les seues estratègies, mentre les enquestes apunten a una majoria d'esquerres en la circumscripció de València, encara que es done una victòria del PP i Vox en el còmput conjunt de les tres circumscripcions per a les eleccions autonòmiques. Dit d'una altra manera, Compromís i el PSPV tenen raons per a creure que poden obtindre un bon resultat i que hi haurà govern de progrés a la capital valenciana. Amb Mònica Oltra encapçalant una candidatura i l'actual delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé, al capdavant d'una altra, la batalla electoral contra l'actual alcaldessa del PP, María José Catalá, i els seus socis de Vox promet ser intensa. Però les opcions d'una victòria d'esquerres no depenen tant que Oltra puga escurar els 9.000 vots que van anar a la paperera en les últimes eleccions com que Compromís, la que ha estat primera o segona força local en els últims tres mandats i manté actualment el pols de la mà de Papi Robles com a portaveu de l'oposició a l'Ajuntament, torne a parlar de tu a tu al PP i li dispute la primera plaça. Aquest és el seu repte.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre el retorn de Mónica Oltra i les expectatives sobre les pròximes eleccions a la ciutat de València es publiquen, juntament amb altres notícies de política, societat, cultura i educació, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.