Feijóo enganya amb el finançament els grans empresaris valencians i continua amagant el model del PP

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, torna a jugar a l’ambigüitat amb el finançament autonòmic, un dels temes clau per a l’Estat i que té el PP i el PSOE enfrontats des de fa anys. El dirigent conservador ha reconegut dimarts en el principal fòrum empresarial valencià, l’assemblea anual de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), que la Comunitat Valenciana està infrafinançada, una mostra de complicitat amb el lobby empresarial que es queda en una declaració. No hi ha hagut més proposta que un rebullit de declaracions —documents— subscrites pels barons populars i un pla d’inversions del partit presentat fa ja un any.

Davant els grans patrimonis empresarials, el líder del PP va afirmar que en les dues declaracions subscrites pel seu partit sota el seu comandament els barons populars reconeixen “dues coses singulars”. “Un fons transitori d’anivellament en favor de la Comunitat Valenciana i d’una o dues comunitats més i un pla especial per a la dana. I això ho ha signat tothom”, va assenyalar el dirigent, traient pit d’una pretesa unitat del partit. Feijóo fa referència a la Declaració de Madrid, subscrita el setembre del 2024, en rebuig al “contingent independentista”, com es refereixen a la condonació del deute, i la Declaració de Saragossa, signada el gener del 2026, en rebuig al model de finançament proposat pel Ministeri d’Hisenda.

Certament, tots els presidents autonòmics del PP van subscriure aquests documents, en què no hi ha mencions a les singularitats de les comunitats. I menys encara a la valenciana, llevat de l’excepció de la dana, que encara no s’ha concretat. En el primer document, de setembre del 2024, el partit reclama “Sol·licitar la creació d’un fons transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i ciutats autònomes”. L’expresident Carlos Mazón va vendre que el PP havia acceptat un fons d’anivellament i havia reconegut les singularitats valencianes, que mai s’esmenten en el text.

La segona declaració, molt més recent, és encara més ambigua. No detalla quines variables han de prevaldre en els càlculs —“Totes les particularitats s’han de tindre en compte”— i apunta que s’ha de garantir el “finançament necessari que permeta la igualtat en la prestació dels serveis públics fonamentals en termes homogenis en qualitat i abast”. Sobre el fons d’anivellament, en aquest cas, reclama: “un fons transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i ciutats autònomes. Addicionalment al finançament que actualment es rep, exigim la creació d’un veritable i eficaç fons complementari d’anivellament finançat amb recursos de l’Estat fins que es renove el sistema de finançament, la necessitat del qual qualifiquem d’imperiosa”.

La singularitat valenciana arriba en aquest cas amb la dana, on els populars proposen incloure una “excepció específica per a la Comunitat Valenciana a conseqüència de la dana”, encara que no van concretar en la cita res més enllà d’aquesta idea. El text no quantifica els recursos demanats. No concreta a quant hauria d’ascendir el fons d’anivellament ni com hauria de repartir-se. Tampoc quin volum de recursos implica reconéixer les singularitats de la dana. El president valencià, Juan Francisco Pérez Llorca, va signar aquest document, que rebutja un model que implica prop de 3.300 milions més per als valencians.

El dirigent popular també va reciclar la seua proposta d’un pla d’inversió de 12.000 milions d’euros per als pròxims 10 anys a València, a conseqüència dels danys de la riuada, un pla que ja va presentar el gener del 2025 davant els empresaris. Una xifra molt allunyada de les estimacions de danys materials i un projecte del qual, 12 mesos després, tampoc ha actualitzat les dades.