Un augment de costos de fins a un 40% per la guerra de l’Iran, possible escull per al nou estadi del València CF

El València CF ha sortejat nombroses pedres en el camí per a poder reprendre les obres del nou estadi situat en l’avinguda de les Corts Valencianes. Així doncs, ha superat disputes polítiques i ha aconseguit posar d’acord el PP, el PSPV i Compromís (una cosa realment meritòria amb l’actual polarització) per a mantindre-li les plusvàlues urbanístiques en la parcel·la de Mestalla, en l’avinguda d’Aragó, això sí, condicionat al fet que es complisquen els terminis de les obres; ha superat diversos recursos judicials, si bé en queda algun pendent de resolució; i el més important, ha obtingut el finançament necessari per a fer front al projecte, principalment amb un crèdit de 237 milions d’euros de Goldman Sachs.

No obstant això, un nou imprevist pot posar en dificultats greus l’assoliment de l’estadi, el pressupost del qual ascendeix a 290 milions, impostos inclosos. El context internacional amb la guerra de l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz ja provoca augments importants en els costos dels materials d’obra, cosa que pot afectar directament les previsions financeres que tenia l’entitat esportiva. Si bé és cert que és prompte per a saber fins a quin punt es veurà afectat aquesta obra i qualsevol altra gran infraestructura, ja que en part dependrà de la duració del conflicte, les diverses patronals del sector ja parlen d’augments dels preus dels materials entre el 40% i el 44%.

Per exemple, des de la Federació d’Empreses Valencianes de la Construcció (Fevec), el president, Francisco Zamora, ha alertat del fort impacte que l’actual conflicte a l’Orient Mitjà té sobre el sector. “Hem registrat increments de costos que oscil·len entre el 30% i el 40%, depenent del tipus d’obra, a causa principalment de l’encariment de matèries primeres, l’energia i les dificultats en la cadena de subministrament”, ha assenyalat.

Zamora ha subratllat que aquesta situació genera incertesa en el sector, i afecta tant la viabilitat de nous projectes com el desenvolupament d’obres ja en marxa. “Moltes empreses poden veure compromesos els seus marges i fins i tot la continuïtat d’alguns contractes, especialment els signats abans d’aquesta escalada de preus”, ha explicat, per la qual cosa ha demanat a les administracions mesures urgents que permeten més flexibilitat al sector.

La Federació de Contractistes d’Obres de l’Administració de la Comunitat Valenciana (Fecoval) xifra l’augment dels costos de la construcció en un 44%.

Segons les xifres oficials oferides l’abril de l’any passat per FCC, constructora que executa els treballs, el cost del nou estadi és de 194,6 milions d’euros, que s’elevarien a 280 milions sumant-hi l’IVA, les despeses generals i el benefici industrial. Aplicant un augment del 40% sobre el pressupost base (sense impostos), eixiria un increment d’uns 70 milions d’euros.

Quant al finançament, el club va signar l’any passat amb Goldman Sachs un crèdit de 237 milions d’euros per a finançar les obres. A aquesta quantitat se sumen els 80 milions de què ja disposava pel crèdit de CVC facilitat per La Liga (dels quals ja n’ha utilitzat uns 30 milions) i els 35 milions que percebrà d’Atitlan per la parcel·la de 40.000 metres quadrats d’ús terciari en què s’alçarà una torre d’ús hoteler i una altra d’oficines. En total, 350 milions d’euros.

Així doncs, es tracta de xifres molt ajustades, per la qual cosa qualsevol mínim sobrecost obligaria el València CF a buscar recursos addicionals. Això és perquè, un eventual retard de les obres per falta de liquiditat podria implicar la pèrdua dels drets urbanístics del sòl de Mestalla, tal com estableixen les fitxes urbanístiques aprovades per acord en el ple municipal de juliol del 2024. La futura venda d’aquesta parcel·la és una de les principals garanties per a tornar part del crèdit de Goldman Sachs.

Sobre aquest tema, a preguntes d’elDiario.es sobre si es treballa en algun pla de contingència en cas que es produïsca un increment dels costos previstos de les obres, des del València CF han declinat fer comentaris.

La veritat és que hi ha un precedent que no convida a l’optimisme. El Roig Arena ja va patir les conseqüències de la inflació com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, si bé és cert que és un conflicte que es manté en el temps i que encara és prompte per a preveure quant es prolongarà el conflicte a l’Iran.

El pressupost inicial del Roig Arena va ser de 220 milions, però finalment només el recinte va acabar costant 365 milions d’euros. L’increment associat a la guerra s’estima en uns 100 milions, mentre que la resta es deu a millores en el projecte, principalment en tot el relacionat amb la insonorització.