Iberdrola es va anticipar a Mazón en la resposta a la DANA: “Vam detectar que la situació no era normal”
No sols va ser la Universitat de València, que va suspendre preventivament les classes el 29 d’octubre, o la Diputació, que va enviar a casa els seus treballadors hores abans de la DANA. També en el sector privat va haver-hi alertes primerenques que van permetre una anticipació del que s’acostava i una resposta raonablement eficaç i àgil. Iberdrola, en contrast amb la qüestionada actuació de l’executiu autonòmic de Carlos Mazón, estava en estat d’alerta des de la vespra de la barrancada. “Es van aplicar correctament els protocols d’emergència que tenim”, va explicar dijous Mario Ruiz-Tagle, CEO de la companyia a Espanya, durant la presentació del projecte de redisseny de la xarxa elèctrica de distribució en les zones afectades per la catastròfica DANA, amb una inversió de 100 milions d’euros.
Per part seua, la consellera delegada d’I-DE Redes Eléctricas Inteligentes del grup Iberdrola, Eva Mancera, va detallar l’“anticipació” de l’empresa estratègica fins i tot abans de la DANA i de l’“excepcionalitat” de la tràgica riuada: “Vam declarar l’alerta el dia 28 i vam duplicar recursos”. La companyia, segons va relatar Mancera, va adoptar una organització “diferent de la piramidal” del dia a dia, amb una assignació de tasques específiques en què “cada equip té molt clar quin és el seu paper en la gestió de les emergències”.
“El dia 29 ja vam detectar que la situació no era normal”, va relatar la consellera delegada, que va destacar el pas d’un tornado i la caiguda de torres elèctriques en la zona de Catadau i Carlet com a senyals de perill. Després de la barrancada, davant la impossibilitat d’accedir a les seues infraestructures, la companyia es va dedicar a gestionar els recursos que aquella mateixa nit ja preveia que “serien necessaris l’endemà”.
Prop de 180.000 clients van quedar afectats. “Al cap de poques hores, nosaltres teníem ja 500 efectius treballant ací a València, desplaçats de tota la Península”, va dir Eva Mancera. Mario Ruiz-Tagle va al·ludir a la inspiració de casos similars en altres països. “L’experiència que hem rebut dels nostres companys dels Estats Units en vivències que tenen contínuament amb tempestes que afecten el nord del país ha sigut fonamental des del punt de vista de la prevenció i de l’anticipació”, va afirmar el CEO de la companyia a Espanya.
L’agilitat de l’empresa contrastava de pla amb la lenta resposta de la Generalitat Valenciana a l’emergència en les hores anteriors i posteriors a la tragèdia: “A més dels recursos humans necessaris que vam portar, també ens vam dedicar a mobilitzar recursos materials. Hem tingut 120 grups electrògens, vam mapar proveïdors de grups electrògens de França i Portugal, perquè, en principi, no teníem molt clar fins a on arribarien les necessitats. El tercer dia ja teníem ací 11 tràilers amb material logístic vingut de la Península. Les nostres brigades venien amb telèfons satel·litaris per la dificultat amb la telefonia mòbil, ens permetien comunicar-nos amb els nostres equips que teníem desplaçats en el camp”. La companyia també va usar drons. Va ser, segons el CEO, una resposta “a l’altura de la magnitud de la catàstrofe: ràpida, eficaç i pròxima amb la gent”.
El desplegament urgent va funcionar. En tot just 72 hores, la companyia va aconseguir la reposició del 95 per cent del subministrament elèctric, segons les dades que maneja Iberdrola. Eva Mancera va argumentar que l’efectivitat dels seus equips “des del primer minut” s’explica pel “nivell d’estandardització” de l’empresa, tant dels equips de tota la xarxa com dels seus procediments. “De tal manera”, va afegir, “que, quan una persona ve desplaçada d’un altre territori, únicament ha de situar-se físicament amb dispositius de mobilitat que tenim, la resta tot és igual, els procediments de treball són els mateixos i els equips amb què es troben i han de gestionar són els mateixos”.
A més, Iberdrola va cuidar especialment en el desplegament la logística “associada a la gestió d’una emergència com la que hem viscut”, també amb l’“alerta sanitària posterior” a conseqüència de l’estancament del llot, amb guants, granotes i botes per a tots els seus equips.
La companyia destaca la “proactivitat i transparència”
La consellera delegada d’Iberdrola també va destacar l’“absoluta proactivitat i transparència” de la companyia amb els clients com a “pilars” de la resposta a l’emergència de la DANA. “Vam vigilar molt de prop el nostre centre d’atenció telefònica, que mai va arribar a estar saturat”, va assegurar Mancera, enginyera elèctrica de formació amb una trajectòria en Iberdrola des del 1996. L’empresa va registrar un volum set vegades superior de visites al seu mapa d’avaries en línia i es va espavilar per a alertar els clients de les zones afectades. “En les primeres hores vam enviar un milió d’SMS i correus electrònics als nostres clients, informant-los de com anava transcorrent la situació”, va explicar.
A més, Iberdrola també es va centrar prioritàriament en la reposició del subministrament dels clients “especials” –“llegiu que necessiten electricitat per a viure”– o en serveis públics essencials com ara farmàcies, centres de salut, policia, bombers, residències d’ancians o col·legis.
La companyia es va incorporar al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) l’endemà de la DANA. “Vam tindre presència en el Cecopi des de l’endemà del 29 [d’octubre], ens va servir per a anar informant-nos de les dimensions de la tragèdia.
Eva Mancera també va elogiar la coordinació amb Protecció Civil i amb la Unitat Militar d’Emergències (UME): “Estem molt agraïts, ens van ajudar a alliberar els accessos a les nostres infraestructures i a aquesta ràpida reposició”.
El CEO d’Iberdrola alerta de “fenòmens més extrems”
La consellera delegada va incidir en la “capa de digitalització” que la companyia aplicava prèviament a la DANA a les seues infraestructures i a l’avantatge clau amb què comptaven de “tindre visibilitat del que passava” en les seues instal·lacions malgrat les riuades: “Va ser una eina bàsica per a prioritzar les nostres actuacions i per a dissenyar com havíem de fer els socors addicionals o provisionals per a arribar a tots els punts de subministrament”. Es tracta d’un model de gestió amb la xarxa “més emmallada” i “més resilient”, segons Ruiz-Tagle.
D’altra banda, Mancera va destacar els esforços d’Iberdrola a ‘emmallar’ la xarxa: “Malgrat tots els danys en infraestructures, ens va permetre arribar per vies alternatives a tots els punts de subministrament i fins i tot en zones on la xarxa de transport no ens subministrava energia; des de la xarxa de distribució vam ser capaços de subministrar-ne”.
Els representants d’Iberdrola van assegurar que la companyia té presents els desafiaments del canvi climàtic. “Quan parlem amb meteoròlegs, ens diuen que això va traduint-se en fenòmens més extrems, ens pot passar que ens caiguen els mil·límetres [de pluja] de l’any en un dia”, va alertar el CEO d’Iberdrola a Espanya. Mario Ruiz-Tagle va recordar que el 2024 passat va ser el “primer any que se supera el grau i mig d’increment de temperatura que es volia evitar”, cosa que “fa preveure que fenòmens d’aquesta naturalesa es puguen repetir”.