LLEGIR EN CASTELLÀ
18 i 13 minuts del 27 de novembre de 2025. Anatomia d’un instant. Juan Francisco Pérez Llorca és nomenat huité president de la Generalitat Valenciana. Carlos Mazón Guixot deixa definitivament de ser cap del Consell després de dos anys i cinc mesos en el càrrec i quasi tretze de viacrucis per la seua actuació el dia de la dana del 29 d’octubre de 2024. Aplaudiments de la bancada del Partit Popular i felicitacions. La primera abraçada al nou cap del Consell li la dona la nova dona forta de la inaugurada etapa, Magdalena María González La Red, vicepresidenta de les Corts Valencianes i parella de David Serra, advocat, conseller i confident de Pérez Llorca, i un dels principals condemnats per la branca valenciana de la trama Gürtel i contractista de l’Ajuntament de Finestrat.
La investidura de Juan Francisco Pérez Llorca ha sigut una de les més atípiques celebrades en la Generalitat Valenciana. En compte d’eufòria i projeccions cap al futur, els que han presenciat el debat han pogut observar un grau d’amargor important en la bancada del Partit Popular, que només s’ha dissipat quan s’ha produït la votació. No es desprenia il·lusió; la major part dels presents saben que dijous comença un nou Consell, però pel qual ha calgut pagar un peatge altíssim a Vox, aliat temporal, però rival sistèmic.
Tant el candidat com els 39 diputats del seu partit han mantingut les cares llargues impròpies dels que se saben vencedors en una negociació col·lectiva. Encara més, quan el portaveu de Vox, José María Llanos, intervenia, la major part dels conservadors i del govern ixent acatxaven el cap o consultaven els mòbils. Saben que la victòria ha sigut pírrica i que pot ser contraproduent en el futur. La investidura de Pérez Llorca ha sigut beneïda a 360 quilòmetres de València i, per a aconseguir-la, han hagut de renunciar a l’esperit de la democràcia cristiana clàssica, un dels principals pilars de la Unió Europea, hui vilipendiada per a satisfer els 13 diputats ultres que atribueixen els mals de l’agricultura valenciana a les “elits” de Brussel·les. Unes elits que tenen per cognom Von der Leyen, Metsola o González Pons, tots militants significats del Partit Popular Europeu.
El candidat, que no ha signat res per escrit amb Vox, ha assumit de viva veu totes les peticions que el partit d’Abascal anava llançant a través dels mitjans de comunicació i que José María Llanos ha verbalitzat en la seua intervenció. La Generalitat, malgrat que no hi té competències, intentarà arribar a acords amb països tercers –ha esmentat a Mauritània– per a retornar menors no acompanyats. I ha vinculat immigració i delinqüència, una cosa curiosa en un alcalde en el municipi del qual més del 50% dels habitants són estrangers.
Si ha sigut dur Pérez Llorca contra la immigració (africana), ha anat més enllà en indultar als rics de pagar impostos. Menys impost sobre transmissions i menys pagament per patrimoni. Vox ha demanat una altra tisorada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que Pérez Llorca ací ha sigut més ambigu i ha dit que, més que “retallar”, vol “ordenar”. Després d’aquesta picada d’ullet al valencià, en acabant ha continuat matxucant la institució estatutària. “Hi ha coses que no m’agraden de l’AVL”, ha dit, entre les quals que “facen difusió de la llengua”. No ha sigut una broma. La seua millor versió ha arribat quan ha demanat perdó “a les 229 víctimes de la dana”, un propòsit d’esmena que caldrà veure com es prenen les dues principals associacions de familiars de morts.
En el seu discurs, Pérez Llorca no ha esmentat ni una sola vegada el seu predecessor. Ni quan ha posat en valor les polítiques del “Govern del canvi” ha tingut un mínim detall amb el president ixent. De fet, l’única vegada que s’ha sentit el nom de Carlos Mazón de la boca d’algun diputat conservador ha sigut quan s’ha pronunciat per a votar la investidura. Mazón, que ha aplaudit pausadament el seu successor quan ha sigut investit, ha sigut dels primers a saludar el nou president amb una encaixada de mans. No hi ha hagut abraçada. Després, en ser preguntat pels periodistes, el ja expresident ha dit que Pérez Llorca serà un “magnífic” cap del Consell. Pérez Llorca no ha sigut recíproc i no ha dit que Mazón haja sigut un “magnífic” president. Ha sigut un comiat del càrrec molt amara, encara que Mazón continuarà de diputat en les Corts Valencianes i mantindrà el seu aforament.
Vox ha donat la seua investidura a Pérez Llorca, però ja va trencar un govern pels conservadors. Al desembre hi ha eleccions a Extremadura i al març, a Castella i Lleó, amb el PP i Vox a la gresca, encara que amb majories quasi assegurades. Al juny segurament hi haurà comicis a Andalusia, per la qual cosa les friccions entre el PP d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal continuaran. Per a aquesta investidura, Pérez Llorca ha hagut de fer un discurs al gust dels ultres. Haurà de tornar a esforçar-se si vol pressupost. I ací sí, amb els números damunt la taula, haurà de complir el que ha dit dimecres en les Corts.
En dubte queda també si la presidència de la Generalitat acabada d’estrenar també és cartell electoral per a les eleccions autonòmiques del 2027. Seguint el debat de prop i amb summe interés, l’alcaldessa de València, María José Catalá, favorita de Génova per a encetar un nou cicle. Arranquen hui, Vox mitjançant, l’últim any i mig de la legislatura. Pérez Llorca vol consolidar-se i Catalá insisteix a presentar-se a revalidar l’alcaldia. Però 18 mesos són molts mesos. Que li ho pregunten a Carlos Mazón.