El ionqui dels diners torna al jutjat després de la demanda per injúries de l’advocat que va pilotar la seua col·laboració amb la Fiscalia

Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i pedra angular del cas Taula, es torna a asseure davant un jutge. Aquesta vegada davant un jutge de pau. L’exgerent de l’empresa pública de la Diputació de València va acusar el seu anterior lletrat, el penalista Ramiro Blasco, d’haver orquestrat juntament amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció poc menys que una conspiració per a armar el cas.

En la seua última declaració, davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València durant el judici per la peça separada J del cas Taula, Benavent va afirmar que el seu advocat anterior li havia dit: “La qüestió és perjudicar el nombre més gran de gent possible, siguen polítics, empreses, partits polítics, a tothom, com més gran siga això, millor per a tots”. “Em deia: tu digues que sí a tot”, va postil·lar el ionqui dels diners en referència a les seues declaracions inicials davant la Fiscalia Anticorrupció. Immediatament després d’aquestes declaracions, Ramiro Blasco va interposar una demanda per injúries i calúmnies contra el seu anterior client.

El Jutjat de Pau de Benigànim, el municipi de la comarca de la Vall d’Albaida del qual és oriünd Marcos Benavent, ha citat el lletrat a un acte de conciliació dimarts, segons ha pogut saber elDiario.es. El ionqui dels diners, després de quasi set anys mantenint una estratègia de col·laboració amb Anticorrupció braç a braç amb el seu anterior lletrat, va fer un gir sorprenent i va contractar el penalista Juan Carlos Navarro.

Després del canvi d’advocat, s’ha centrat a atacar l’UCO i el ministeri públic argumentant que els àudios que va aportar el seu exsogre, l’empresari Mariano López, eren un muntatge. Benavent sosté ara que va manipular els àudios i que l’escorcoll en el despatx de Ramiro Blasco, en què l’UCO va trobar la documentació que va servir per a armar el cas Erial, sobre la presumpta fortuna de l’exministre popular Eduardo Zaplana a l’estranger, va ser il·legal.

Marcos Benavent va assegurar en el primer judici del cas Taula que l’UCO va fer un “guió” per a les seues declaracions inicials durant la fase d’instrucció. “Arribava la Guàrdia Civil i hi havia un guió predeterminat, era com assentir, em posaven un paper [i deia], doncs, d’acord”. Ramiro Blasco va ser precisament el lletrat que va pilotar l’estratègia de col·laboració del seu client amb el ministeri públic que ha mantingut inalterable durant més d’un lustre.

El canvi de terç beneficia especialment l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. En el judici per la peça separada J del cas Taula sobre el presumpte finançament irregular de tres campanyes electorals del PP, el ionqui dels diners va relatar que el dia que el van citar, en ocasió de la detenció de Zaplana en el marc del cas Erial, “no havia dormit en tota la nit i no estava en condicions de declarar res”. Benavent va assegurar que la nit anterior havia estat “amb uns amics tota la nit sense dormir”.