El magistrat Pedro Castellano, autor d’una de les polèmiques actuacions que van lliurar l’equip del PP de València de Rita Barberá del judici per blanqueig de capitals en el marc de la peça separada A del cas Taula, ha sigut designat ponent substitut de la sentència d’Eduardo Zaplana en el cas Erial. El jutge conservador substitueix així el seu company José Manuel Megía de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, recusat per un dels advocats de les defenses, com a ponent de la sentència del pròxim judici a l’expresident de la Generalitat Valenciana, segons ha informat el diari Levante-EMV.
En el banc dels acusats també s’asseu un altre expresident de l’executiu autonòmic, el popular José Luis Olivas. Zaplana, exministre de Treball del Govern de José María Aznar, s’enfronta a una petició de pena per part de la Fiscalia Anticorrupció de 19 anys de presó pels presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental. L’acusat va amassar un botí en paradisos fiscals de 15 milions d’euros, segons Anticorrupció.
La designació de Pedro Castellano, membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, suposa un bon punt de partida per als integrants de la trama del cas Erial tenint en compte les seues resolucions anteriors en causes de corrupció que han afectat de ple el PP. El magistrat va ser el ponent de la interlocutòria inicial que va tombar el processament dels assessors i els edils de l’equip de Rita Barberá pel barrufeig de les eleccions municipals del 2015.
La controvertida resolució distingia entre “diners negres” i “diners bruts” i avalava que els edils i els assessors del PP de València reberen dos bitllets de 500 euros en efectiu sense saber-ne l’origen delictiu. La mateixa secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida per Pedro Castellano, també va dictar la interlocutòria que va tombar el processament del PP en la peça A del cas Taula argumentant que es desconeix l’origen dels fons en B que va moure l’equip de Rita Barberá per a la campanya electoral.
La Fiscalia Anticorrupció va recórrer contra la interlocutòria, que comptava amb un vot particular contundent de la magistrada progressista Clara Bayarri. La jutgessa discrepant argumentava que els edils i assessors populars sabien el “probable origen delictiu” dels dos bitllets de 500 euros que van rebre dels fons en B del PP municipal després de fer un ingrés per la mateixa quantitat al partit just abans de la campanya que posaria fi als 24 anys d’hegemonia popular a l’Ajuntament de València (la històrica “hòstia” electoral, segons la definició de la difunta alcaldessa).
La secció quarta va rebutjar el recurs del fiscal i va abocar el ministeri públic a plantejar una queixa davant el Tribunal Suprem. L’alt tribunal va desestimar el recurs d’Anticorrupció, donant la carpetada definitiva a una causa en què s’asseia quasi mig centenar de persones, entre regidors i assessors, de l’equip de Rita Barberá.
Incident de recusació
La designació de Pedro Castellano com a ponent de la sentència del cas Erial es produeix arran de la recusació del ponent inicial, el magistrat José Manuel Megía per part del penalista Vicente Grima. El lletrat, que exerceix la defensa de l’empresari Vicente Cotino, va denunciar el 1996 el jutge Megía per un pretés delicte de suborn per haver-se-li sol·licitat per part d’un pretés intermediari “diners per a reduir la condemna eventual” d’un dels seus clients en un judici presidit pel magistrat.
Megía va ser investigat –i fins i tot el seu telèfon va ser intervingut– però la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictar el 1999 el sobreseïment provisional de la causa a conseqüència de la defunció i de la situació de rebel·lia de dos dels imputats.
L’advocat va recusar el ponent inicial de la sentència del cas Erial per l’“enemistat manifesta” entre tots dos. Des de fa més de dues dècades, lletrat i jutge s’han evitat en nombrosos procediments judicials. Megía es va abstindre en un primer moment, però la secció quarta de l’Audiència Provincial de València va rebutjar que s’apartara de la causa. Després d’aquesta decisió, Vicente Grima va presentar l’incident de recusació, pendent de la resolució definitiva.