LLEGIR EN CASTELLÀ
La jutgessa de la dana considera “incomprensible” l’estratègia de defensa de l’exconsellera Salomé Pradas i del PP pel que fa a la resposta a l’emergència del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 230 morts, i la pretesa ‘apagada informativa’ en la Generalitat. Així consta en una interlocutòria dictada dimecres en què la magistrada descarta les diligències que sol·licitava una de les acusacions particulars de la causa en relació amb la vigilància dels cabals dels barrancs per part dels agents de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
La resolució detalla que es tracta de 50 persones identificades en un territori que cobreix part de cinc comunitats autònomes i huit províncies, a més de zones, subzones, sectors i subsectors. La jutgessa instructora qüestiona, per tant, la “declaració exclusiva” dels agents de l’organisme estatal. Es tracta, recorda la magistrada, d’“un dels recursos personals en el control dels barrancs”, encara que “no en el de més nombre, ni de caràcter preferent”.
La diligència proposada per l’acusació particular “ens donaria una versió retallada de la situació de control”, afirma la interlocutòria.
“Cenyir-se a la petició de la part, a un sol mitjà, dona una visió parcial de la situació, focalitzant-lo en un sol punt i mostrant-se alié a una obligació de vigilància omnicomprensiva per les autoritats encarregades de la protecció civil, úniques que detenen la condició d’investigats en aquest procediment atesa la seua posició de garant”, assegura la resolució en referència a l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.
La jutgessa recorda que, tal com apareix en un vídeo que consta en el procediment, Pradas va prendre notes en la seua visita al Centre d’Emergències al migdia del 29 d’octubre en què “s’assumia” el “control” de la vigilància sobre el terreny del cabal del barranc de Poio pel dispositiu del Consorci Provincial de Bombers.
“Ella mateixa”, diu en referència a Pradas, “prenia notes que feien referència expressa al barranc de Poio i als bombers forestals”.
La petició de l’acusació particular —“de manera equivalent”— s’hauria d’“estendre als múltiples agents, de tota mena, que es van desplegar o haurien d’haver-se desplegat en el terreny, atesa la gran quantitat de recursos personals de què podia servir-se la Conselleria d’Emergències”, el departament que dirigia Pradas.
La magistrada argumenta que “la diligència en el control de les situacions de risc no es pot cenyir ni a un moment inicial ni al control parcial dels recursos personals”.
Per contra, “s’exigeix un control continu, la petició d’informes i comunicacions o, almenys, amb una periodicitat suficient, i efectuar rondes de seguiment com prescriu el Pla [Especial davant el Risc d’Inundacions]”. Per això el nom Centre de Coordinació d’Emergències“, deixa caure amb ironia la interlocutòria.
“Calia coordinar l’emergència”
La instructora qüestiona l’actuació de l’exconsellera Salomé Pradas: “Calia coordinar l’emergència, i això només es compleix si per la persona encarregada es controlen els recursos de manera continuada”.
La jutgessa també al·ludeix al “cúmul de telefonades al 112”, la informació de la televisió que emetia “en directe el desbordament” o la “facilitada per la CHX”, com ara els correus d’avís automàtic del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH).
A la instructora, segons conclou en la interlocutòria, li “resulta incomprensible el desconeixement al·legat del risc imminent i greu que per a la seguretat personal podien suposar les crescudes en els barrancs, i que no se serviren adequadament dels mitjans personals que de tot ordre es disposava”.
Aquest “desconeixement al·legat” constitueix precisament l’estratègia de defensa de Pradas i del PP.