L'esquerra valenciana va derogar el 2017 la llei de Camps que equiparava els embrions als fills i que ara impulsa Ayuso
LLEGIR EN CASTELLÀ
La dreta espanyola ha tornat a plantejar la seua intenció d'impulsar una llei per als “concebuts no nascuts”, una norma que preveu el fetus en gestació com un fill més de cara a les prestacions socials. El PP d'Isabel Díaz Ayuso va aprovar la norma juntament amb Vox el passat 2 de juliol, i el president nacional del partit i líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, promet donar-li caràcter estatal si aconseguix la majoria.
La Comunitat de Madrid assegura que es tracta de la primera autonomia a reconéixer amb caràcter general el concebut no nascut com a membre de la unitat familiar. Una vegada s'acredite l'embaràs, les dones podran sol·licitar ajudes i beneficis fiscals. És una veritat a mitges: Galícia la va tindre el 2011 i la Comunitat Valenciana des del 2009, una de les primeres que va derogar l'esquerra quan va aconseguir la majoria parlamentària en el cicle electoral de 2015. Un model que ni Carlos Mazón ni Juanfran Pérez Llorca, que governen gràcies a Vox, han volgut recuperar.
El juny de 2009 el PP va aprovar a les Corts Valencianes la Llei de protecció a la maternitat, concebuda pel sector més conservador que encapçalava Juan Cotino, aleshores vicepresident amb Francisco Camps. Tanta va ser la seua influència que es va batejar com a 'Llei Cotino', i formava part del “Programa Más Vida” que el polític va divulgar prolíficament. La llei possibilitava deduccions fiscals, ajudes a l'habitatge i equiparava l'embrió a un membre més de la família, a més de contindre un potent missatge antiavortista. No en va, la llei es va impulsar quasi al mateix temps que la llei de terminis de Zapatero, que permet l'avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació..
La llei de Camps equiparava l'embrió amb els fills a efectes d'admissió escolar o ajudes socials i establia un potent aparell de difusió dels avantatges de la norma: centres d'informació, xarxes de voluntariat i campanyes informatives de suport a la maternitat, en les quals cap una lectura anti-avortista. “Tota dona gestant té dret a ser informada de manera personalitzada, suficient i comprensible de totes les ajudes i suports, tant jurídics com econòmics o d'un o altre ordre, tant de naturalesa pública com privada, que pot rebre per culminar la gestació, tenint en compte les seves característiques personals, socioeconòmiques i culturals”.
Assenyalava, per exemple, que “en els processos d'admissió d'alumnes de centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics, els alumnes la mare dels quals es trobe en estat de gestació es beneficiaran d'una puntuació idèntica a la que obtindrien si ja haguera nascut el seu nou germà o germans”. La llei establia que, per a optar a prestacions socials com la renda de ciutadania, si en la unitat familiar hi havia una dona embarassada es consideraria com a membre de la unitat familiar el nombre de fills que esperara. També impedia la discriminació de les migrants embarassades en els serveis socials. Per a les mares menors d'edat, es preveia una escolarització flexible i la possibilitat de cursar un mateix curs en diferents anys acadèmics.
El 2015, la majoria d'esquerres formada pel PSPV, Compromís i Podem va impulsar la derogació de la llei, que consideraven profundament retrògrada. Els partits consideraven que tenia “un plantejament paternalista i ideològic” i tractava de “tutelar i vigilar la maternitat”.
En el preàmbul del text de derogació, la Generalitat Valenciana recordava que la norma s'havia quedat sense pressupost i que ja existien altres lleis de protecció de les dones vulnerables que no resultaven invasives. “Considerem absolutament innecessari mantindre una llei que constituïx una discriminació i una tutela de les decisions de les dones, impròpia d'un govern democràtic i respectuós amb les llibertats individuals i col·lectives”, diu el text publicat en el DOGV el 29 de març de 2017.
L'alcaldessa de València, aleshores portaveu adjunta del PP, va defensar la llei Cotino davant l'esquerra i va qüestionar que vulnerara la llibertat de decidir de les dones. Catalá va criticar que es derogara una llei que havia sorgit d'una iniciativa legislativa popular fent passar la “piconadora” i “sense arguments”, quan “no fa mal a ningú”. En el debat parlamentari sobre la derogació, Catalá va defensar que la norma preveia “la protecció institucional dels drets de les mares, la col·laboració i coordinació administrativa, les ajudes a dones gestants o les ajudes socials com l'accés directe a la renda garantida per a menors embarassades que lliurement decidixen continuar amb el seu embaràs”. L'Ajuntament de València no té prestacions per als no nascuts, però sí “ajudes per al foment de la natalitat”: un xec de 400 euros per cada menor nascut o adoptat a la ciutat, amb criteris d'empadronament mínim de quatre anys que limiten l'accés a la població migrant.