La portada de mañana
Acceder
Esperanza Aguirre, la ideóloga de un modelo sanitario que hace negocio
El PP usa el “sentido común” para disfrazar su renovado negacionismo climático
OPINIÓN | 'Privatizacionitis sanitaria: causas, síntomas, tratamiento', por Isaac Rosa

Les dades públiques sobre pluges en el barranc de Poio que la Guàrdia Civil ignora en el seu informe a la jutgessa de la DANA

Sergi Pitarch / València

28 de julio de 2025 22:16 h

0

L’informe pericial de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil sobre la DANA del 29 passat d’octubre aportat a la investigació del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja obvia dades clau que podrien haver condicionat les seues conclusions, sobretot pel que fa al pretés descontrol per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en les hores clau del temporal. En concret, en el seu informe, l’institut armat no té en compte els tres pluviòmetres que la CHX té en la conca del barranc de Poio i que van donar deu d’avisos per correu electrònic a Emergències de la Generalitat entre les 16.15 i les 18.43, quan es produeixen les dues alertes de cabal sobre la crescuda exponencial de la rambla. Sense aquesta informació important, els agents van avalar en les seues conclusions la pretesa “apagada informativa” a què la CHX va sotmetre Emergències, tesi mantinguda pel Govern de Carlos Mazón des del principi per a no assumir responsabilitats.

Com es pot observar en el retall de l’informe de la Guàrdia Civil, els agents detallen els sensors que el sistema SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer té desplegats en els diferents llits més perillosos el dia de la DANA. Així doncs, sobre el riu Magre descriu que hi ha tres sensors d’aforament i dos pluviòmetres, a més del sensor de l’embassament de Forata. Sobre la conca del Túria, els investigadors expliquen que hi ha tres sensors d’aforament, dos en embassaments i dos pluviòmetres a Casinos i al Repartiment (Quart de Poblet). Per part seua, els autors de l’informe manifesten per escrit que en el barranc de Poio només hi ha un sensor d’aforament, el que se situa a Riba-roja i que només va detectar la crescuda salvatge del barranc a les 18.43. I és ací on hi ha un gran forat en la informació que aporta la Guàrdia Civil, perquè els agents obvien que en la conca de Poio hi ha, a més, tres sensors de pluviometria: al Real de Montroi, Xiva i Riba-roja.

Aquests tres sensors de pluviometria en el barranc de Poio van estar subministrant dades de pluges torrencials quan el sensor de cabal no va enviar informació entre les 16.15 i les 18.43, cosa que hauria d’haver posat en alerta els tècnics d’Emergències. Pluges torrencials barranc amunt significa aigua a tota velocitat rambla avall. En concret, la CHX va avisar a les 16.26 que el sensor de Xiva havia registrat 36,6 litres per metre quadrat en menys d’una hora. A la mateixa hora, el sensor del Real de Montroi registrava 63,3 litres per metre quadrat en una hora, una verdadera barbaritat i que evidenciava la grandíssima quantitat d’aigua que queia a la Foia de Bunyol, a 30 quilòmetres de Paiporta. Aquest mateix sensor va reportar nou minuts després 71,2 litres per metre quadrat en una hora.

A les 16.50, la CHX va tornar a enviar un avís, ja que el seu sensor de Xiva havia registrat 54,4 litres per metre quadrat i a les 17.01 avisava que a Riba-roja havien caigut 32,4 litres per metre quadrat en una hora. El mateix sensor de Riba-roja avisava a les 17.08 que les pluges registrades en l’última hora ja superaven 50 litres per metre quadrat. A les 17.33 a Emergències arribava un altre avís de la rambla de Poio a Xiva, aquesta vegada de 48,6 litres per metre quadrat de pluja en l’última hora. A les 17.31, el sensor del Real de Montroi havia reportat 41,4 litres per metre quadrat en una hora. A les 18.01, la CHX va avisar que a Riba-roja les pluges continuaven superant els 50 litres per metre quadrat en una hora. L’últim correu de pluviometria que va arribar abans de l’avís de cabal de les 18.43, on tot es va precipitar pel fet de superar els 1.600 metres cúbics per segon, el sensor de Xiva va alertar que en la localitat de la Foia de Bunyol havien caigut en l’última hora 70 litres per metre quadrat.

Els més de 1.600 metres cúbics per segon en la rambla de Poio a l’altura de Riba-roja a les 18.43 no s’entenen ni es poden explicar sense la informació anterior de les pluges torrencials barranc amunt, al Real de Montroi i a Xiva. Encara més, la Guàrdia Civil fa una crítica dura a l’Aemet per no haver informat en temps real de la pluja que descarregava sobre les comarques valencianes. Per què no dona valor llavors a les dades pluviomètriques que oferien els tres sensors de la rambla de Poio?

Sense les dades de pluviometria que no van tindre en compte, els agents de la policia judicial qüestionen la “inexistència d’avisos a conseqüència de l’augment exponencial” entre les 16.15 fins a les 18.43, quan es va enviar un correu electrònic sobre l’ascens del cabal de 1.686 metres cúbics per segon, una “dada, sens dubte, extraordinària”. “Destaca, per tant, en gran manera”, afirma l’informe en referència a aquesta franja horària.

“Caldria preguntar en aquest cas als responsables de la CHX quin va ser el motiu pel qual no es van dur a terme els avisos de superació dels llindars preceptius per part de les persones que tenien encomanades aquestes funcions durant la vesprada del 29 d’octubre, i que, sens dubte, van denotar una absència de control aparent sobre el dispositiu de registre de la rambla de Poio, just en el pitjor dels moments”, afirma l’informe, que obvia totalment l’existència de sensors i els deu avisos llançats.

La Guàrdia Civil, d’altra banda, sosté que “és evident” que la informació del SAIH “no és l’única de què disposava” el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat “per a la gestió de la catàstrofe” (també tenia les previsions de l’Aemet i les telefonades al 112), però era “fonamental” que “es transmetera a temps per a conéixer la situació real dels volums d’aigua que circulaven pels llits dels cursos fluvials”.

D’altra banda, l’informe recorda que el sensor del SAIH del barranc de Poio “únicament devia recollir informació” de la meitat dels cabals que genera aquesta conca (d’aigua amunt). Per això, “és molt possible” que la quantitat de cabal circulant en els barrancs que conflueixen a Poio fora “encara més gran” que la registrada en l’únic punt de control. Dades que podrien haver sigut complementades pels sensors pluviomètrics de Xiva i el Real de Montroi.

“Per aquest motiu, part del nucli urbà de Torrent, lloc on finalment uneixen les seues aigües tots [els] barrancs que componen la conca de Poio (tret del Pozalet i la Saleta, que porten un curs distint i que no conflueixen en el barranc de Poio), i les localitats que se situen a continuació en el curs [del] llit van ser les que van patir les pitjors conseqüències de la catàstrofe”, detalla la Guàrdia Civil.