El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, torna a la càrrega amb noves faules ventilades en la primera entrevista que ha concedit a un mitjà de comunicació en els últims 11 mesos per a tractar de justificar-se i de derivar responsabilitats per la seua palmària absència com a màxim responsable de la Generalitat Valenciana el dia de la catàstrofe més gran de la seua història recent.
Així doncs, en l’entrevista publicada dimecres en el digital Ok Diario (Las Provincias ha donat dimecres un avanç de la que publicarà íntegra dijous) Mazón agita les clàssiques faules sobre la falta d’informació per part de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), just quan s’acaben de difondre diversos vídeos que acrediten que, després de l’alerta hidrogràfica de les 12.20 per la crescuda del barranc de Poio la Generalitat havia de fer-se càrrec del seu seguiment a través dels bombers forestals i que l’exconsellera de Justícia, Salomé Pradas, comandament únic de l’emergència, s’havia anotat que era un dels punts principals a tindre en compte. Aquesta alerta hidrològica es va mantindre activa tot el dia i es produeix per un avís directe de la CHX. L’Aemet va activar el primer avís roig a les 7.36 hores del matí.
En aquest context, el cap del Consell tracta de justificar la seua incomprensible assistència al dinar en El Ventorro amb gairebé tota la província de València en avís roig per pluges torrencials, cosa que implica risc extrem per a les persones, a una hora en què Utiel estava completament inundada, amb diversos rescats ja fets, i a la qual es va demanar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME): “Les notícies que teníem eren l’esperable en una gota freda. Però aquell matí ningú ens va avisar que la grandària de la gota freda seria aquesta. Per això vaig mantindre la meua agenda. No havia d’estar en cap òrgan de coordinació per a prendre cap decisió, ni per a accelerar ni retardar cap decisió. Estàvem puntualment informats. Aquell matí vam tindre ple del Govern amb la consellera d’Emergències, on ja teníem les primeres notícies i vam poder coordinar la prevenció i la preparació de les diferents conselleries per a qualsevol eventualitat. En un context en què s’havia dit que hi hauria 180 litres per metre quadrat i a Torís van acabar sent-ne 800. Per fi, després de molts mesos, es comencen a certificar les coses que hem dit durant molt de temps. Se’ns deia que el temporal i que les pluges acabarien a partir de les sis. Per tant, el que passava era l’esperable en una gota freda habitual”.
Mazón agita en aquesta resposta una altra de les seues clàssiques faules, la de les preteses errades de l’Aemet en les seues prediccions. Com s’ha repetit fins a l’avorriment, l’Aemet pronostica llindars en funció dels quals s’activen els nivells d’avís. Amb un avís roig, la previsió és que cauran més de 180 litres per metre quadrat en 12 hores i els avisos tenen un horitzó temporal que va actualitzant-se en funció de l’evolució del fenomen. Quan es va activar l’avís roig fins a les 18.00, no significa que haja d’acabar a aquesta hora, sinó que hi haurà una actualització abans d’aquesta hora en què es pot mantindre i prorrogar o baixar a un nivell inferior.
A més, per a tractar de justificar la seua passivitat, Mazón tracta de llevar ferro a l’avís roig, perquè segons ell, són molt comuns: “Manejàvem les dades que ens oferien les agències estatals. Si ho analitzem amb la previsió que hi havia, acostumats a gotes fredes, que hi haguera pobles inundats, que es vera persones traient aigua de les plantes baixes… desgraciadament hi estem acostumats. En els últims deu anys, a la Comunitat Valenciana, hi ha hagut 30 alertes roges, 30 gotes fredes, quasi totes a la Ribera. Ningú ens va avisar”.
Les dades de gotes fredes i avisos rojos (l’Aemet no activa alertes, sinó avisos) no es corresponen amb els de l’Aemet. Segons fonts de l’organisme consultades per elDiario.es, “entre l’1 de gener de 2015 i el 28 d’octubre de 2024 (previ a la catastròfica gota freda del dia 29), va haver-hi 11 episodis que van donar lloc a avisos rojos bé per acumulats en una hora o en 12 hores” i afigen que “alguns d’aquests avisos rojos no van ser gota freda, sinó tempestes molt focalitzades en el litoral que van quedar estàtiques en una zona molt reduïda, com la del 14 de setembre de 2023 a Algemesí o la del 29 d’agost de 2021 a Benicàssim”. A més, expliquen que en cada episodi poden veure’s diversos avisos rojos, per exemple en la DANA del 29 d’octubre passat “es van generar sis avisos rojos en un mateix episodi de gota freda, perquè va afectar tres zones d’avisos i els dos tipus d’avisos, en acumulats d’una hora i dotze”.
Sobre la pretesa falta d’informació del barranc de Poio, Mazón ha assegurat que “el Govern d’Espanya durant tots aquests mesos ha dit que sí que s’avisava, que es complia l’obligació, avisant puntualment de tot, referint-se també al barranc de Poio i des de la Generalitat s’ha dit que no era així”. El president del Govern valencià agita de nou la teoria de l’apagada informativa descartada ja per la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA.
Com s’ha pogut comprovar en els vídeos publicats fa poc, no sols és que ja tenien la informació del risc en el barranc des del matí, és que la CHX envia 16 correus entre les 16.00 i les 19.00 per superació de llindars en els pluviòmetres situats en la conca de Poio, per tant, la Generalitat va rebre la informació del gran volum d’aigua que queia en el barranc, per no parlar del correu que a les 18.45 va advertir de la gran crescuda. A més, tant el cap de Climatologia de l’Aemet, José Ángel Núñez, va advertir en el Cecopi a les 17.15 de les pluges torrencials que queien a Xiva, en la capçalera del barranc de Poio, tal com consta en la seua declaració judicial.
Amb tot, el relat de Mazón no se sosté, ja que la primera riuada va arribar a l’Albufera abans de les 19.00 i ja havia passat per Torrent, Picanya (on va derrocar la passarel·la abans de les 18.30) i Paiporta. Molt abans que començara a detectar-se la riuada procedent de la capçalera del barranc de Poio que venia de Xiva i Bunyol, ja havia arribat una primera riuada a l’Horta Sud pels barrancs de l’Horteta i del Gallec, situats aigua avall del cabalímetre de la CHX. Per aquest motiu, el Pla d’Inundacions estableix que la Generalitat ha d’enviar bombers forestals i brigadistes a fer seguiment dels barrancs.
Finalment, assegura Mazón en una nova faula que, “per primera vegada en la història, la Generalitat Valenciana hem obert una partida en els pressupostos per a pagar als ajuntaments les possibles multes que la Confederació [Hidrogràfica del Xúquer] els impose per netejar els barrancs”.
Fonts de la CHX consultades per aquesta redacció afirmen que “la conservació i la millora dels llits, a més de la CHX, la poden fer altres administracions, amb autorització prèvia” i asseguren que “l’autorització és necessària per a assegurar que tot es faça d’acord amb uns criteris tècnics, sense causar afeccions al llit”. Sobre això, afigen: “Cal destacar que la CHX no ha sancionat cap ajuntament o particular per haver fet aquesta mena d’actuacions sense autorització en els últims 10 anys”.
Sobre la neteja de canyes i altra vegetació dels llits, afirma la CHX que “la vegetació, a més de ser un element natural en els llits, té les seues funcions i entre aquestes està la laminació d’avingudes, perquè redueix la velocitat de l’aigua i n’augmenta el nivell. A més, produeix desbordaments en diversos punts del llit i el reparteix en superfícies més grans de la conca. En el cas que no hi haguera vegetació, l’aigua augmentaria de velocitat i produiria desbordaments més agressius, amb danys devastadors en les parts baixes dels municipis i els edificis; a més, la vegetació augmenta la infiltració en el terreny i disminueix l’erosió de les riberes dels llits”.