LLEGIR EN CASTELLÀ
L’absència de qualsevol mena de competències en tot allò relacionat amb barrancs és una de les principals línies argumentals del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, del seu executiu i tot el PP per a tractar de derivar responsabilitats en el Govern de Pedro Sánchez després de la tràgica DANA que es va cobrar 228 morts el 29 d’octubre passat.
La veritat és que tant pel que fa a infraestructures com a control dels nivells en cas d’episodis de pluges torrencials la responsabilitat és compartida. En aquest segon cas i en relació amb la DANA, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) havia de traslladar la informació disponible al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat (com va, fer segons va acreditar la jutgessa) i aquesta, al seu torn, havia d’enviar els seus tècnics (brigadistes o bombers forestals) a controlar el nivell dels barrancs, cosa que incomprensiblement no va fer en el barranc de Poio a partir de les 15.00.
Quant a les infraestructures, la Generalitat té competències principalment en obres de manteniment. En aquest sentit, tal com acrediten els pressupostos autonòmics presentats fa poc arran del pacte del PP amb Vox, el Govern valencià recupera per a aquest exercici la tisorada del 49% que va aplicar en els comptes de l’any passat a aquestes partides, tal com va avançar elDiario.es.
Així doncs, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha passat de pressupostar una quantitat de 3,6 milions d’euros el 2024 a disparar la inversió fins a 23,6 milions d’euros per a enguany en matèria d’infraestructures de canalització de rambles i barrancs. La major part de la quantitat se l’emporten les obres de “reparació de danys en llits urbans” a conseqüència de la DANA amb 14,6 milions d’euros i les faenes d’adequació de la presa de Buseo, dependent de l’Administració autonòmica, amb 7,8 milions d’euros. A més hi ha una partida de 64.000 euros per a “reconstrucció d’obra danyada en caixers del barranc de Pozalet”.
També destaquen les partides de 783.000 euros per a “reposició del mur de protecció del barranc de la Mota al carrer de Sant Rafael, a Enguera”, o els 150.000 euros per a la “millora d’evacuació d’aigües pluvials en el cementeri de Sant Isidre”, en el marc del pla ‘Vega Renhace’ aprovat després de la DANA del 2019 al Baix Segura. També hi ha 105.000 euros per a la “intervenció en barranc urbà de Benlloc” i 127.000 euros per a la “xarxa d’evacuació de pluvials en el nucli urbà d’Almoradí”. D’altra banda, crida l’atenció que ha desaparegut una partida corresponent a obres de protecció del riu Magre que l’exercici passat estava dotada amb 10.000 euros.
Quant al pressupost de l’any passat, crida l’atenció el baix nivell d’execució pressupostària de l’any passat. Així doncs, a pesar que es van pressupostar 3,6 milions d’euros, es va afegir una inversió de 5 milions d’euros per a l’ampliació del barranc de la Casella d’Alzira i altres petites partides que van donar un crèdit definitiu de 9,9 milions d’euros, dels quals només es van executar 3,2 milions d’euros, un 32,6%.
El Govern, per part seua, treballa a través de la CHX en la licitació per a enguany del projecte de canalització del barranc de Pozalet. Malgrat aprovar-se el 2010 tots els projectes de canalització tant d’aquest barranc com del de Poio, el Govern no va fer les faenes després d’aplicar una retallada del 85% en obres hídriques, cosa que va fer que el 2018, amb Rajoy al capdavant, caducara la declaració d’impacte ambiental i s’hagueren de reiniciar tots els procediments.