Els bombers del Consorci Provincial de València estan en peu de guerra amb la Diputació davant la seua situació laboral, en què fonamentalment es queixen de falta de personal i l’excessiva càrrega d’hores consegüent. Però les reivindicacions d’aquest cos van més enllà en uns mesos que entre la DANA i els incendis forestals d’estiu se situen en l’ull de l’huracà per la gestió política que es fa dels cossos.
Així doncs, un bomber del Consorci Provincial de Bombers de València, Edi Díaz, denuncia greus mancances en el servei, que van des de la falta d’efectius fins a la precarietat dels vehicles i els equips de treball. Segons assegura, si no es cobreixen els mínims, “es tanquen els parcs, que és el que ha passat en situacions de risc extrem d’incendis”. El bomber critica que les oposicions continuen sense consolidar-se a causa de la duració dels processos i que “es manté el mateix nivell d'efectius que fa 40 anys”.
Quant a mitjans materials, la situació també és preocupant. “Per a 17 parcs de la província, només hi ha 2 vehicles d’altura, hi ha camions que tres de cada quatre vegades no funcionen i fan falta vehicles més actualitzats”, denuncia, i assenyala que alguns tenen fins a 25 anys d’antiguitat, tot i que la normativa europea prohibeix que superen els deu. També alerta de la falta de vehicles de reserva, de motobombes d'aspiració d'aigua amb més de 35 anys que encara continuen operatives sense renovar-se després de la dana, i de mancances en els equips de protecció individual (EPI), així com en infraestructures dels mateixos parcs.
Pel que fa al personal, assegura que el parc principal només té set efectius, tot i que seria recomanable entre deu i onze. Això obliga al fet que els vehicles de primera eixida (BUP) treballen amb quatre bombers en compte de cinc, cosa que es tradueix a disposar únicament de dos efectius per a les intervencions.
Un altre dels punts assenyalats és l’absència de programes de formació i reciclatge: “Hauria d’haver-hi entre 24 i 36 hores anuals per a especialitzacions com ara excarceració, rescat vertical, incendis industrials, forestals o accidents químics”.
Decret d’hores extres obligatòries
A això se suma el rebuig de molts efectius a continuar fent hores extraordinàries de manera rutinària: “Es manté un servei només per bona voluntat”, apunta. No obstant això, recorda que en situacions crítiques, com en l’incendi de grans dimensions registrat a Cofrents, els professionals van deixar de banda les seues reivindicacions i van complir amb la seua responsabilitat.
En aquest context en què els bombers han impulsat una vaga per a reclamar més efectius, la Diputació de València s’ha servit d’un decret que va aprovar fa dos mesos, un decret amb què obliga els bombers a fer hores extraordinàries i pot convocar-los per correu electrònic.
Aquest decret s’ha utilitzat així per a garantir el servei i fins i tot assegurar la possibilitat d’enviar personal a altres comunitats autònomes. No obstant això, el bomber adverteix que s’imposen serveis mínims del 100% “sense estar en situació excepcional” i que aquesta mesura “crema la gent”, per tal com exigeix el compliment de jornades completes tot i que només dos terços de la plantilla estan coberts.